Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. José Aguilera i Ávila
DR. JOSÉ AGUILERA I ÁVILA.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOSÉ AGUILERA I ÁVILA. INSTITUT DE NEUROCIÈNCIES DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Obra:

Text del 20-07-2010

En certa mesura la lluita contra les malalties degeneratives no és natural, ja que l’ésser humà està dissenyat biològicament per viure uns 30 anys.

La neurodegeneració comença a visualitzar-se prop dels 60 anys i és difícilment evitable perquè les neurones són cèl·lules molt complexes i tenen una mitjana de vida més curta que l’expectativa de vida actual dels humans.

L’objectiu de l’Institut és intentar millorar la qualitat de vida de les persones grans a través del disseny de substàncies que aturin o retardin la mort neuronal i d’altres cèl·lules del sistema nerviós, sense oblidar la importància de tenir un bon equilibri psicoemocional per disposar de la millor salut possible i endarrerir la decadència dels teixits.

Tradicionalment, un investigador ha estat valorat a partir del nombre d’articles editats. Avui cal apostar per la transferència a la societat, de manera que una unitat de mesura sigui també el nombre de patents creades.

L’equilibri interior i exterior, l’harmonia entre la part corporal i la part anímica; quin és el paper que juga la investigació en aquests dos binomis? “Un de fonamental, perquè els descobriments i els avenços poden millorar la unió que hi ha entre la ment i el cos i ajudar-nos, per tant, a esdevenir éssers cada cop més integrals.”

L’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, actualment dirigit pel doctor en Ciències Biològiques José Aguilera i Ávila, va néixer gràcies a la iniciativa del rectorat, “en observar que en les àrees de neurociències a la UAB treballaven uns 40 grups de recerca molt competitius, però dispersos i sense connexió. La integració en una única estructura propiciaria un salt qualitatiu en les recerques. El projecte inicial incloïa la construcció d’un edifici, però 10 anys després no disposen encara d’equipament propi.”

En l’actualitat, l’entitat està formada per 70 investigadors joves, d’uns 40 anys i ja doctorats, “que treballen amb entusiasme i empenta. A més, 100 investigadors doctorands completen els equips. Aquest gran volum d’investigadors explica que es publiquin uns cent articles anuals amb un índex d’impacte al voltant del 5,5. Som una institució de referència a l’Estat espanyol dins l’àmbit de la investigació de les neurociències, i agrupem el 30% dels investigadors de Catalunya en aquesta àrea. El nostre objectiu és fusionar-nos amb altres instituts catalans per tal d’esdevenir un centre que agrupi la meitat de neurocientífics del país.”

La seva aposta per l’excel·lència i la visió de futur determinen que “siguem la primera universitat catalana i una de les tres espanyoles més importants pel que fa al nombre de tesis doctorals produïdes, unes 325 l’any, però, malgrat que la tendència en molts centres universitaris de l’entorn és escurçar el termini i l’extensió de les investigacions de doctorat a tres anys, nosaltres continuem desenvolupant-les en quatre o cinc perquè considerem que amb aquest termini no tan sols la profunditat de la recerca és la idònia sinó que també els doctorands han publicat el nombre d’articles adequat, aproximadament cinc, per poder ampliar la seva labor investigadora en altres països mitjançant una beca si ho desitgen. De fet, els nostres investigadors postdoctorats aconsegueixen fàcilment beques a l’estranger perquè la qualitat i el rigor de la formació dels nostres doctorats és reconeguda arreu.”

La seva excel·lència està avalada, a més, “per la qualificació de 12 grups d’excel·lència investigadora (SGRS) per part de la Generalitat, la qual cosa es tradueix en una bona dotació pressupostària.” Tot i així, l’Institut viu una situació paradoxal: compta amb un pressupost competitiu, però, a banda de no tenir un edifici propi, la dotació de la UAB, incloent-hi les despeses de personal, és únicament de 200.000 euros anuals.

Les línies de recerca de l’Institut de Neurociències –malalties degeneratives, neuroregeneració, malalties mentals i addiccions– s’adrecen a aconseguir una millor qualitat de vida. “Una part important de les investigacions se centren en malalties degeneratives del sistema nerviós, com ara el Parkinson, l’Alzheimer o l’atròfia muscular espinal. Són recerques en què rebem el suport i la pressió positiva dels familiars i malalts per augmentar la qualitat i l’esperança de vida dels afectats presents i futurs, així com per arribar a eradicar-les definitivament. Els factors polítics i econòmics, que influeixen en el ritme de la recerca, són coneguts per la població afectada, amb les reivindicacions de la qual es milloraren les nostres condicions laborals.”

En certa mesura, “la lluita contra l’aparició o correcció de les malalties degeneratives no és natural, ja que l’ésser humà està dissenyat biològicament per viure una mitjana de 30 anys; únicament el benestar assolit i els avenços de la medicina han aconseguit allargar el termini mitjà de la nostra existència fins als 80 o 90 anys, però amb una clara reducció de la qualitat física i mental durant les darreres dècades. En aquest sentit, s’ha comprovat que la neurodegeneració comença a ser important al voltant dels 60 anys, i que és difícilment evitable perquè les neurones són cèl·lules d’estructura i funcionament complexos i per això tenen una vida mitjana més curta que la expectativa de vida actual.”

Malgrat que alguns estudis assenyalen que “el consum de substàncies antioxidants retarda la degeneració i que l’estrès o la contaminació l’agreugen, la mitjana d’edat no fluctua, i malalties com el Parkinson o l’Alzheimer solen presentar-se a partir dels 60 anys.”

L’objectiu dels seus treballs és intentar millorar la qualitat de vida de les persones grans a través de “la síntesi de substàncies que aturin o retardin la mort de les neurones o d’altres cèl·lules del sistema nerviós, sense oblidar la importància de l’equilibri psicoemocional per tenir la millor salut possible i endarrerir la decadència dels teixits. El futur de la curació d’aquests trastorns passa, entre altres estratègies, per l’ús de cèl·lules mare.”

Quant als treballs de regeneració cel·lular, és essencial la cautela a fi de no crear falses expectatives a curt termini als afectats per lesions medul·lars. “Un grup d’investigadors de l’INC, en col·laboració amb membres de l’Institut Guttmann, estudien les possibilitats de regeneració de teixits cel·lulars nerviosos morts després d’un traumatisme o un accident. És un tipus de recerca encara molt incipient i que ara per ara només proposa la regeneració de petites lesions molt localitzades; però podem afirmar que és l’inici d’un llarg camí.”

Les altres dues línies d’investigació tenen encara un caràcter social més marcat perquè aprofundeixen en patologies cada vegada més habituals al Primer Món. “Estem treballant en l’àmbit de les malalties mentals, concretament en la depressió i tots aquells trastorns que comporten una alteració del nostre comportament i, igualment, també analitzem la predisposició i les característiques de les addiccions.”

Per motius històrics, idiosincràtics, polítics i econòmics, l’aposta per la recerca és la gran assignatura pendent del país, i possiblement un dels factors que expliquen l’actual situació econòmica, però també cal reconèixer que no sempre els investigadors saben divulgar les bondats de la seva tasca. “Tradicionalment, un investigador ha estat valorat a partir del nombre d’articles editats. Per això publicar era l’objectiu primordial. Avui dia, però, hem d’apostar per la transferència dels descobriments i els avenços a la societat, de forma que la unitat de mesura sigui també el nombre de patents creades. Sovint hem publicat abans de patentar, fet que ha impedit el desenvolupament farmacèutic de les recerques.”

Però el neoliberalisme actual també pot impossibilitar la continuació de treballs molt avançats. “En ocasions, la indústria farmacèutica ha rebutjat continuar línies d’investigació sòlidament contrastades amb l’argument que els productes resultants no serien rendibles econòmicament.”