PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

DR. JOSÉ ANTONIO MUÑOZ YUNTA

NEUROPEDIATRE

Text del 2004

Ens queda per fer la revolució biològica, amb què aprendrem a respectar el planeta, que és biologia pura.

Els estudis d’una especialitat mèdica requereixen, primer de tot, invertir-hi uns quants anys. El doctor d’origen madrileny José Antonio Muñoz Yunta va emprar-ne catorze per estudiar neuropediatria: “Jo provenia de la neurologia. Vaig venir a estudiar-la a Barcelona, perquè hi havia el millor centre en l’especialitat, l’Institut Neurològic. El meu mestre va ser el doctor Lamote de Griñón, el primer neuropediatre a Espanya. A segon de medicina ja vaig formar part del seu equip. No envejo la formació de cap nord-americà o anglès, vaig tenir com a professors els millors neuròlegs i neurocirurgians del país.”

El doctor Muñoz va ser metge resident a l’Hospital del Mar, primer com a neuròleg i més tard com a pediatre. Ara n’és el director de la unitat de neuropediatria i reconeix que el camí començat no té fi: “Si un vol estar preparat s’ha de formar durant tota la vida, i la medicina d’ara vol molt sacrifici, però després obtens el gaudi científic publicant els treballs, ajudant els pacients.”

El neuropediatre alterna l’assistència amb la docència, ja que és professor associat de pediatria de la Universitat Autònoma de Barcelona. Atendre els infants és molt valuós per al doctor: “Treballar amb nens t’omple molt, perquè utilitzen un llenguatge no verbal extraordinari, cal fixar-s’hi molt i interpretar.”

Els nens aporten moltes dades a l’objecte del seu estudi: “M’interessa la conducta humana, observant-la al marge de la vessant psicoanalítica s’arriba a la malaltia de seguida. Aleshores vaig introduir-me en la medicina animal, ja que l’etologia utilitza l’observació com a mètode per mesurar la conducta. També s’ha de saber genètica. En resum, cal una formació molt extensa per fer-ho.”

El doctor Muñoz descriu la conducta en termes biològics: “És el resultat de la interacció del sistema nerviós amb l’ambient. El tàlem del cervell envia les informacions al còrtex cerebral, que constitueixen l’acte cognoscitiu. El cervell és la base de l’ésser humà i la correcta estratificació dels tres-cents mil milions de neurones ubicades al còrtex cerebral depèn d’un gen que, si està alterat, provoca tumors, epilèpsies i altres malalties.”

En aquest vast panorama d’estudi, el neuropediatre creu que “hem avançat molt en prevenir i tractar malalties del cervell, ara els epilèptics poden fer vida normal amb medicació.”

L’alta tecnologia és una eina imprescindible: “Treballem amb TAC i amb la ressonància magnètica veiem l’estructura cerebral i diferenciem entre substància gris i blanca. Amb altres tecnologies podem veure el cervell en funcionament, mesurar el moviment d’un dit o veure quina zona s’activa en escoltar música, però encara ens queda molt per saber.”

El doctor opina que aquesta mancança també és general: “Molt pocs saben què és el cervell. Ens queda per fer la revolució biològica, amb què aprendrem a respectar el planeta, que és biologia pura.”

Els objectius de la recerca del doctor Muñoz són les malalties genètiques rares i l’autisme: “És una malaltia del desenvolupament biològic, en què falla la construcció del cervell cognoscitiu, de l’autoconsciència, del cervell social, del llenguatge. A Espanya hom l’ha estudiat molt des del punt de vista psicològic i ara s’hi ha introduït la neurologia.”

La investigació ja està donant resultats: “Demostrem que és una malaltia neurobiològica. El 30% dels nens autistes tenen epilèpsia. Hem estudiat el tàlem dels restants amb ressonància cranial i hem trobat alteracions i activitat patològica epileptoide en zones del cervell, com la del llenguatge, la sociabilitat i l’empatia.”

Ara per ara, l’autista no és curable, “però si el tractem a temps millora molt, amb fàrmacs antiepilèptics. Si un dia arribem a trobar el nucli que genera les crisis, la cirurgia també podrà ser eficaç per pal·liar-la o curar-la.”

L’observació profunda d’aquesta malaltia ha conduït el neuropediatre a reflexionar sobre el comportament humà en general: “En el fons tots som especials, tenim un sentit de l’humor diferent. És bo per al cervell tenir-lo, perquè la relació social fa que t’anticipis a les idees per fer la vida més agradable al proïsme, la qual cosa els autistes no poden fer. Crec que utilitzem tot el cervell, però a vegades molt poc. El problema que hem heretat és que està lligat a les creences i als sentiments, que pertorben la conducta humana. El millor cervell és el que amb el coneixement controla les creences i els sentiments, sense arribar a ser un autòmat.”

El neuropediatre reconeix en l’autisme una altra dimensió: “Les discapacitats, i encara més l’autisme, engendren un malaltia de grup social. Cal tractar també la depressió secundària de la mare del pacient donant-li informació, minimitzant el drama, cosa que comporta moltes hores de relació amb la família.”

El doctor Muñoz va crear l’any 2000 amb el doctor Sabater Pi la fundació FADED (Fundació per a l’Assistència, Docència, i Estudi de les Discapacitats): “Treballem molt en diagnòstic precoç de l’epilèpsia i l’autisme. L’objectiu és tenir el millor centre de la malaltia a Barcelona. Donem suport científic a associacions, com els Amics de l’epilèptic i de l’autisme, volem que s’hi col·labori més amb coneixements que amb sentiments.”

La fundació és d’àmbit nacional i procura donar sortida als diferents casos: “Vam operar un nen de Màlaga amb epilèpsia aquí a Catalunya i l’operació s’ha pagat amb donacions.”

Per davant de la voluntat de saber l’origen de l’autisme i de malalties rares hi ha la voluntat de curar els infants que les tenen: “Quan treballes amb nens pateixes molt, veus com assumeixen la mort. Convivim molt amb el sofriment, per això volem evitar-lo.”