Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. José Antonio Sancha de Prada
DR. JOSÉ ANTONIO SANCHA DE PRADA.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOSÉ ANTONIO SANCHA DE PRADA. ASMEDIT - CALBOQUER

Obra:

Entrevistat el 2004

El projecte d’orientació mèdica telefònica busca crear salut. No fem ni diagnòstic ni tractament, només orientació mèdica sobre com resoldre un problema i com arribar a trobar una solució de forma immediata. 

L’assistència sanitària és necessària en qualsevol societat. No sempre es disposa dels mitjans per desenvolupar-la plenament i sovint es detecten fissures i mancances assistencials que afecten alguns grups socials. La societat civil catalana ha tingut tradicionalment una ferma inquietud per resoldre aquells aspectes que no trobaven resposta en les institucions polítiques. La iniciativa assistencial mèdica és molt present tant en l’àmbit associatiu català com en l’empresarial. El Dr. José Antonio Sancha de Prada –Acadèmic de número a l’Acadèmia Pere I de les Ciències i les Arts de Sant Petersburg– és el creador d’ASMEDIT – CALBOQUER un projecte pioner a l’Estat espanyol que dóna un servei bàsic a la població a través del telèfon.

L’evolució de la societat en els últims anys ha transformat el concepte de la medicina. El metge s’ha hagut d’adaptar als canvis i adoptar noves facetes: “El metge no només pot fer medicina, ha d’anar molt més enllà i tenir una actitud molt humanitària davant la persona.”

La trajectòria mèdica del Dr. Sancha de Prada ha anat molt unida al món de l’esport. Fundador de 3 clubs de rugby, també va ser capità de l’equip espanyol i de la selecció catalana d’aquest mateix esport, així com entrenador de diversos equips; tasca que el va portar a dirigir, durant 14 anys, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC). “Durant els anys que vaig estar d’entrenador de rugby ho vaig fer amb la idea de crear salut i integrar nois esportistes dins d’un teixit associatiu que esdevingués una eina d’inserció social i cultural. L’esport és una disciplina normativa que ajuda a la persona a assimilar el comportament normatiu que regeix la societat. Fer esport en un club és diversificar relacions socials. Els metges estem molt preocupats per l’entorn on creixen les persones i per contribuir a que al seu voltant es forgi una situació d’equilibri saludable. El rugby es pot considerar una actitud envers la vida. En aquest esport som una mica transgressors; si convé canviem les regles per fer que la gent s’ho passi millor. Exercir la llibertat i ser transgressor no vol dir ser agressiu, sinó estar qüestionant la realitat social.”

Joan Antoni Samaranch, aleshores ‘Delegado Nacional de Deportes’, va ser qui, l’any 1977, va crear l’INEF de Barcelona; estant aquesta institució la que va permetre al Dr. Sancha de combinar l’exercici mèdic amb l’ensenyament esportiu. “He estat durant 25 anys professor de rugby, contribuint a la difusió d’aquest esport a Catalunya.”

Un nou vot de confiança li va transmetre més endavant Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, atorgant-li la direcció de l’INEFC. “D’entrada no podia acceptar el càrrec perquè el que jo volia era atendre els pacients, donar-los remeis i, en definitiva, exercir la medicina. El Consell Executiu de la Generalitat va declarar el càrrec d’interès públic i això em va permetre compaginar medicina i gestió. El conjunt de la sanitat ha d’estar dirigit per metges que són els grans coneixedors de les malalties i dels pacients; advocats, economistes, psicòlegs… poden ajudar-nos a dur a terme aquesta tasca mitjançant el treball en equip.” 

L’anàlisi social que el Dr. Sancha va realitzar durant alguns anys a partir de l’experiència acumulada amb l’exercici professional i esportiu li va plantejar una mancança sanitària de primer ordre: “La persona té, de forma permanent, dubtes al voltant del seu estat de salut, així com unes necessitats d’orientació i de comunicació molt importants que no troben resposta immediata mitjançant els canals sanitaris habituals. Per aquest motiu vaig decidir oferir consell mèdic telefònic que donés servei les 24 hores del dia durant tot l’any.”

Un metge rep una trucada de telèfon, respon i s’identifica com a metge. L’usuari del servei sap que trobarà una resposta ràpida al seu problema o inquietud. “El projecte d’orientació mèdica telefònica busca crear salut. No fem ni diagnòstic ni tractament, només orientació mèdica sobre com resoldre un problema i com arribar a qui pugui fer un diagnòstic o tractament de forma immediata. El servei fa allò que la medicina té per objectiu però a través del telèfon. Si ens truca una persona que ha tingut un accident, li diem on s’ha de dirigir, quin és el centre més proper, amb quins mitjans de transport pot arribar-hi… Facilitem i orientem en allò que nosaltres coneixem i l’usuari no. No cal que la persona ens truqui per un tema de malaltia, pot ser que tingui una preocupació d’un altre tipus com per exemple un problema amb una herència, en definitiva, necessitat de ser escoltat… La gent demana humanitat a través del telèfon.”

Ajuntaments, Consells Comarcals, mútues, empreses, centres mèdics privats i públics contracten aquest servei per oferir-lo als seus usuaris: “Els ajuntaments regalen aquest producte a la gent gran perquè truquin de forma gratuïta en cas de tenir algun problema de salut.”

Una iniciativa en la qual confien entitats públiques i privades de Catalunya i de la resta de l’Estat. “Cada usuari té un codi que utilitza com a identificació cada vegada que fa una trucada, d’aquesta manera no queda constància de la identitat de la persona; la privacitat és bàsica en aquest servei.”

Des d’aquesta consulta telefònica on-line es dóna resposta a situacions, de vegades força complexes, que la persona que truca no sap com resoldre: “Una vegada davant de la impossibilitat que una ambulància, per culpa d’una forta tempesta,  pogués arribar a una família on hi havia una nena amb símptomes d’apendicitis vam contactar amb la Guàrdia Civil que la va poder evacuar.”

El servei d’orientació mèdica telefònica no només dóna assistència mèdica també hi ha especialistes en psicologia, psiquiatria, dret, treball social, etc. que poden assessorar els usuaris. “S’han arribat a salvar vides a través del servei telefònic. Ens hem trobat amb casos d’intent de suïcidi que hem pogut frenar a temps gràcies a la tasca del psicòleg.”

Un cas força curiós va passar en un avió en ple vol quan una persona es va desmaiar. “Un desmai sempre espanta. A l’avió ningú sabia què fer. Una persona que coneixia el nostre servei va demanar si podia trucar al nostre telèfon i vam resoldre’ls aquella angoixa. Sovint rebem consultes molt senzilles, que potser poden semblar banals, però que preocupen a la persona afectada.”

Una de les especialitzacions d’ASMEDIT és l’orientació en els casos de violència de gènere. “Tenim molta experiència en la franja de poblacions vulnerables, especialment en la violència de gènere. Metges i advocats poden assessorar les persones que pertanyent a col·lectius afectats. L’Institut Català de la Dona utilitza aquest servei. Creem salut social a través de consells, que no sempre són estrictament mèdics. El nostre servei està informatitzat i això ens permet donar informació ràpida sobre molts aspectes que són útils a l’usuari.”

Davant de la presència cada vegada més gran de col·lectius immigrants, poblacions vulnerables, el servei dóna atenció en diferents idiomes (rus, anglès, romanès, àrab, francès i alemany). “També disposem d’un fax a disposició de sords-muts perquè es puguin comunicar amb nosaltres.” Els professionals que hi treballen participen en accions de formació continuada que organitza la mateixa entitat. Aquest és un gran equip multidisciplinar que, guiat pel Dr. Sancha, a més de crear salut genera cultura sanitària.