Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. José Manuel Fernández Rodríguez
DR. JOSÉ MANUEL FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOSÉ MANUEL FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ. MEDICINA GENERAL- MEDICINA ESTÈTICA

Obra:

Text del 2004

L’ètica i la bona praxi mèdica són els pilars fonamentals per assegurar la continuïtat i el prestigi de la medicina estètica.

La medicina estètica és una especialitat mèdica relativament recent que, de manera progressiva, va guanyant reconeixement per part de les institucions i de la societat. “L’ètica i la bona praxi mèdica són els pilars fonamentals per assegurar la continuïtat i el prestigi d’aquesta pràctica clínica.”

Així ho diu el doctor José Manuel Fernández Rodríguez, un metge de família que va escollir fer medicina estètica observant les necessitats dels seus pacients. “Com que no vaig poder fer de metge de família via MIR, se’m va ocórrer obrir un consultori privat per començar a tractar pacients. De seguida vaig començar a veure que hi havia moltes patologies relacionades amb el metabolisme, com l’obesitat, el sobrepès i altres trastorns psicosomàtics, que feien sofrir molt la gent. Vaig començar a deixar una mica de banda la medicina general per dedicar-me a tractar els pacients que arribaven a la consulta perquè tenien un problema d’imatge corporal o d’imatge facial, pacients als quals començava a valorar a mesura que els coneixia, ja que a la carrera aquests problemes no es tenien prou en compte.”

No ha tingut cap antecedent familiar que hagi estat metge, però el Dr. Fernández va tenir una raó molt poderosa per escollir el camí de la medicina. “Els meus pares sempre han dit que jo volia ser metge. Des de petit ho volia ser per curar la meva mare, que tenia una malaltia, i perquè m’agradava molt el vessant humà d’aquesta ciència.”

Va iniciar els estudis de medicina a Bellaterra. “Vaig començar primer a la Universitat Autònoma de Barcelona i després vaig optar per l’Hospital de Mar, perquè els meus pares tenien una botiga a la Barceloneta i jo havia d’ajudar-los.”

Recorda amb molta satisfacció la seva trajectòria universitària: “Estic molt content de la meva estada a la Universitat i a l’Hospital, ja que provenia d’un institut de batxillerat on entre el 1975 i el 1980 hi havia hagut moltes vagues que van perjudicar la meva preparació. Quan estava a primer de carrera vaig veure que allò era fantàstic, ja que els professors i els mitjans que tenia al meu abast van fer possible que pogués acabar la carrera amb normalitat.”

L’Hospital del Mar és un compendi de cultures diverses i això atorga als professionals una manera diferent d’entendre la medicina i una qualitat humana que el Dr. Fernández recorda amb gratitud. “No deixaria de parlar mai de tots els professors que van estar sempre al meu costat per resoldre qualsevol dubte. El doctor A. Foz Tena era un professor excel·lent, una persona amb uns coneixements extraordinaris que posseïa la virtut de fer-nos fàcil l’assignatura de microbiologia, una matèria molt feixuga que tothom temia fora de l’Hospital. També em va ajudar molt el Dr. Hernández, un cardiòleg que em va ensenyar la metodologia, el fet d’estudiar el pacient i, sobretot, d’escoltar-lo.”

La imatge que tenia el Dr. Fernández de si mateix era la d’un home d’acció a qui agradava el contacte directe amb el pacient. “Primerament em vaig dedicar a urgències, a cures intensives, però fins que no vaig acabar la carrera no vaig tenir clar que volgués fer una especialitat quirúrgica.”

L’any 1989 va començar a treballar la medicina estètica. Primer va obrir la consulta al barri de Ciutat Meridiana i després es va traslladar a Fabra i Puig. També va atendre pacients a Terrassa i a Manresa. Actualment, combina la seva tasca habitual amb la consulta a la Clínica Sagrada Família i col·labora en dos centres més, a Vallirana i a Granollers. “M’agrada tractar diversos tipus de persones. La gent de Ciutat Meridiana era molt diferent de la de Manresa, on el poder adquisitiu és més alt i la gent no s’està de res.”

El gran perill del metge plàstic i del metge estètic són els pacients que tenen problemes de fons que els empenyen a operar-se de tot. “Quan escoltem el pacient amb atenció, de seguida ens adonem si ve per un problema estètic que coneix i que pot controlar o té un problema més greu. Si el problema és psicològic, cal la col·laboració entre el metge estètic i el psicòleg. A una noia molt prima i estreta d’esquena que vol tenir una talla 120 de pit, li hem d’explicar que si s’opera, segur que més tard o més d’hora acabarà penedint-se’n, perquè s’adonarà que tothom es fixarà en el pit i no en la cara o la personalitat. Quan un pacient entra a la consulta i diu que vol tenir el nas o els pòmuls del seu ídol, li hem de dir que el seu problema no està en el mirall sinó en el cap.”

Harmonia sembla ser la clau per aconseguir el cànon de bellesa desitjable. “Estètic significa aconseguir que hi hagi harmonia en tot el cos, que no tinguin preponderància ni uns llavis massa carnosos ni un nas massa perfecte, el conjunt és el que dóna la sensació d’esteticisme, d’una cosa bonica. Davant d’un quadre no s’ha de mirar únicament un traç concret, sinó tot el conjunt, i quan veiem que tot el quadre té equilibri, és quan ens agrada.”

Qui no coneix el sector, es pot plantejar on està la frontera entre la feina que fan els metges estètics i la feina que fan els metges plàstics. “No s’ha de veure una línea de separació  entre les dues especialitats, sino, més aviat,  una continuïtat en els tractaments,  en funció de l’àmbit quirúrgic i no de la patologia. Quan hem de derivar el pacient a un altre especialista, col·laborem amb el doctor Enric Sospedra, metge especialista en cirurgia estètica i plàstica, que és el nostre referent en aquests casos. També col·laborem amb altres cirurgians plàstics amb els quals mantenim una relació molt bona.”

A l’hora de classificar les patologies més habituals de la seva especialitat mèdica, el Dr. Fernández fa dues divisions “Hi ha dues branques fonamentals: la corporal i la facial. A l’apartat corporal, hi ha les lipodistròfies, és a dir els cúmuls de greix que es localitzen en una zona concreta. També tenim l’obesitat i el sobrepès, i les varicositats de les cames, que es poden tractar amb esclerosi, amb làser o fins i tot amb petita cirurgia. A la cara, atenem els problemes causats per l’envelliment, com l’aparició d’arrugues, la pèrdua d’aigua o la flacciditat.”

Pel que fa a la cel·lulitis, que no s’ha de tractar quirúrgicament és una opinió avalada per molts professionals estètics. “Tractar la cel·lulitis mitjançant una liposucció o mitjançant una dermolipectomia està condemnat al fracàs perquè és un problema hormonal de les dones. La cel·lulitis té una teràpia mèdica i aquí és on entrem els metges estètics, amb tractaments d’homeopatia i amb mesoteràpia.”

I quant a l’obesitat, està clar que no hi ha dietes miraculoses. “De miracles no n’hi ha. Les nostres eines per combatre l’obesitat queden limitades a intentar convèncer el pacient que ha de canviar d’hàbits, que ha de tenir una disciplina molt ferma i que ho ha de fer durant tota la vida.”