Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Josep Arimany i Manso
DR. JOSEP ARIMANY I MANSO.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOSEP ARIMANY I MANSO. DERMATOLOGIA I MEDICINA FORENSE

Obra:

Text del 29-06-2010

La medicina estètica pertany al grup de la medicina voluntària, i la jurisprudència del Tribunal Suprem destaca que es tracta d’una especialitat de resultats i no pas de mitjans.

Patim una crisi de valors que ens ha convertit en una societat superficial. Hem perdut l’esperit cívic que existia abans i això ens ha conduït a l’individualisme, el materialisme i la immediatesa.

Josep Arimany i Manso és dermatòleg i especialista en medicina forense. Havent desenvolupat durant cinc anys la direcció de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, actualment és president de la Societat Catalana de Medicina Legal i director del Servei de Responsabilitat Professional del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. “Dins el Col·legi de Metges gestiono tot allò relatiu a les reclamacions, judicials o extra judicials, que s’interposen a aquells metges establerts a Catalunya. El meu equip de treball està conformat per advocats i metges-pèrits que fan una valoració dels casos que ens van arribant.”

De totes les especialitats mèdiques, la que acostuma a estar més afectada en aquest sentit és la cirurgia estètica. “La medicina estètica pertany al grup de la medicina voluntària, i la jurisprudència del Tribunal Suprem destaca que es tracta d’una especialitat de resultats i no pas de mitjans, com és el cas de la medicina convencional. L’any 2002 va entrar en vigor a Espanya la llei 41/2002, que fa referència a l’autonomia del pacient i als drets i les obligacions en matèria d’informació i documentació clínica, on el consentiment informat pren una gran rellevància.”

El consentiment informat representa l’acceptació per part del pacient a sotmetre’s a un procediment diagnòstic o terapèutic després de tenir accés a una informació adequada. “Quan un pacient signa aquest document, consent lliurement ser objecte d’un procediment clínic. En casos com el de la medicina voluntària s’ha d’especificar per escrit qualsevol seqüela probable, de manera molt personalitzada; fins i tot és recomanable detallar la possibilitat que quedin cicatrius. Si aquesta mena d’especificacions no s’exposen prèviament, d’existir una demanda civil el metge podria arribar a ser condemnat. El Consell del Col·legi Oficial de Metges fa un temps estipulà que els col·legiats dedicats a la medicina voluntària (actes mèdics amb finalitat estètica, actes de cirurgia de canvi de sexe, vasectomia, lligadura de trompes i cirurgia refractiva ocular) que no empressin el consentiment informat quedarien exclosos de la pòlissa del Col·legi.”

Un aspecte cabdal de la cirurgia estètica és la valoració psicològica del pacient abans de la intervenció. “Els metges d’aquesta especialitat han de saber avaluar de manera molt precisa l’estat emocional del pacient per tal d’assegurar que no pateix cap mena de trastorn de personalitat, com ara la dismorfofòbia. Aquesta malaltia representa un gran perill perquè el pacient afectat mai no quedarà satisfet amb les intervencions que se li practiquin encara que siguin del tot correctes. És per motius d’aquesta índole que sempre aconsello que, davant el dubte, el cirurgià plàstic i estètic demani la col·laboració d’un especialista en psiquiatria o un psicòleg a l’hora de valorar l’estat psíquic d’un pacient.”

Si mirem al nostre voltant, en les darreres dècades s’ha produït una pèrdua de valors que ens està conduint cap el desequilibri i la inestabilitat. “Estem experimentant una crisi de valors important que ens ha convertit en una societat superficial. Hem perdut l’esperit solidari i global que existia temps enrere i això ens condueix indefugiblement cap a l’individualisme, el materialisme i la immediatesa. Exercir de metge em permet entrar en contacte amb gent molt diversa i adonar-me que, en línies generals, el ciutadà està espantat, es mostra pessimista i decebut amb la situació actual tant econòmica com general del nostre país.”

Aquesta actitud superficial també comporta una tendència, fàcilment perceptible, a banalitzar tot allò relacionat amb l’estètica. “De manera massa supèrflua la gent se sotmet a intervencions estètiques ignorant els riscos que poden comportar. Contínuament s’emeten programes de televisió que parlen de canvis d’imatge, i aquest bombardeig mediàtic fa molt mal a la nostra societat. Els cirurgians estètics han de ser conseqüents i negar-se a practicar una intervenció sempre que el pacient realment no la requereixi. El Col·legi de Metges actua quan detecta una possible indicació equivocada o sospita que potser el professional ha estat impulsat per una ànsia mercantilista. Perquè, sota cap concepte podem jugar amb la salut de les persones. Aquest és un aspecte amb el qual hem de ser implacables. Tot i que de vegades se’ns ha titllat de corporativistes, puc assegurar que el corporativisme no existeix, perquè, per damunt de tot, allò que desitja el Col·legi és que els metges facin una praxi correcta. Nosaltres desenvolupem una funció de supervisió, de tutela. Sempre que detectem un professional a qui se li han interposat diverses reclamacions, o intuïm que la seva praxi no ha estat encertada, el citem per intercanviar impressions i esbrinar quin és l’origen del problema. Ens dediquem a la medicina; consegüentment, en aquest camp sempre existiran una sèrie de límits, de barreres que no es podran traspassar. Personalment, d’entrada sempre em posiciono al costat del metge, però després d’estudiar cada cas tinc molt clar que mai no defensaré ningú que hagi fet una mala praxi, no hagi actuat amb sentit ètic o hagi posat en perill un pacient. Quan sorgeixen complicacions, el metge ha de mostrar tota la documentació recollida en la història clínica, perquè és l’únic document medicolegal que pot definir si un metge ha actuat correctament o incorrectament. Per tant, té molta importància reflectir totes les circumstàncies, tots els fets i tots els imprevistos dins la història clínica de cada pacient. Els protocols s’han de complir sempre. Sóc un acèrrim defensor de les guies de pràctica clínica i dels protocols. Abans d’intervenir a una persona, el metge ha de fer una revisió global de tot allò que necessitarà durant el seu procés quirúrgic: anestèsia, funcionament d’aparells, reserves de sang, instrumental, pròtesis, etc. Si abans d’iniciar la intervenció comprova que tot allò requerit està en ordre i manté un estat òptim, els possibles riscos i complicacions es reduiran enormement.”

Una de les qualitats imprescindibles del sector mèdic ha de ser una bona predisposició pel tracte humà. “Als metges no ens vénen a veure malalties, sinó persones que poden patir-ne una, bé sigui física o psíquica. Hi ha una gran interrelació entre el benestar físic i el benestar psíquic. I nosaltres, com a professionals de la sanitat, hem de saber contemplar la globalitat del nostre pacient, amb totes les seves circumstàncies internes i externes. Com a dermatòleg m’he trobat casos en què l’angoixa ha provocat èczemes a la pell, perquè les situacions personals complicades poden crear l’aparició de patologies cutànies. A aquest tipus de pacient és imprescindible saber-lo escoltar, ja que el temps que li dediques i el diàleg que hi mantens a la consulta pot arribar a abreujar força la seva patologia. El nostre principi hipocràtic designa que el primer que ha de fer el metge és pensar en el benefici del pacient, i és imprescindible conservar aquesta màxima d’ètica professional durant tota la vida d’exercici.”