Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Josep Fàbregas Poveda et alia
DR. JOSEP FÀBREGAS POVEDA.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOSEP FÀBREGAS POVEDA. CPB SERVEIS DE SALUT MENTAL

Obra:

Text del 2003

Hem de tractar el pacient psicòtic greu com si estigués en plena possessió de les seves capacitats, atorgar-li confiança.

A diferència d’altres branques de la medicina, en psiquiatria la gran revolució assistencial no va produir-se pels avenços tecnològics sinó per un canvi de plantejament ideològic i de política sanitària que no va arribar a Catalunya, fins les darreries dels anys setanta. Fins aleshores el tractament de les malalties mentals greus consistia en un plantejament asilar, mantenint el pacient lluny de la comunitat: “En la psiquiatria pública els aspectes socials o psicològics no hi estaven contemplats. La psicoteràpia, en les seves diferents vessants, era l’eina menys utilitzada per pal·liar els trastorns psiquiàtrics greus, que només eren objecte de tractaments farmacològics o biològics”, comenta el doctor Josep Fàbregas Poveda, psiquiatre i fundador, conjuntament amb el psicòleg Joan Pi i un grup de col·laboradors, de CPB Serveis de Salut Mental; projecte que es va iniciar establint el primer hospital de dia a la ciutat, el Centre Psicoteràpia Barcelona, concertat amb la Diputació des de 1980: “Es tractava de propiciar la vinculació del pacient mitjançant la relació establerta amb ell. Això obligava a crear un lloc d’acollida amable, on el malalt s’hi trobés bé per aconseguir que acudís voluntàriament a tractar-se.”

La moderna psiquiatria comunitària ha entès que la rehabilitació i la reinserció social dels malalts mentals precisen de centres oberts, inserits en el teixit ciutadà: “Hem de tractar el pacient psicòtic greu com si estigués en plena possessió de les seves capacitats, atorgar-li confiança. Malalties com l’esquizofrènia minven temporalment la capacitat de responsabilitzar-se de si mateix i de relacionar-se amb els altres. Abans aquests pacients es veien reclosos en un gran centre psiquiàtric, ara es tenen en compte els aspectes psicosocials i la normalització de la vida quotidiana com a factors terapèutics.”

Aquest plantejament alhora terapèutic, rehabilitador i reinsertador requereix un equip assistencial ben capacitat i organitzat. Al CPB SSM treballen actualment un total 90 professionals entre psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials,  infermers i vetlladors psiquiàtrics coordinats pel director mèdic, Dr. Joan Vegué, ja que “tothom entén que la pràctica mèdica, especialment la branca de salut mental, ha de ser interdisciplinària.”

L’entitat CPB ha tingut sempre una voluntat ferma de treballar dins el sector públic de la sanitat. “Des del principi volíem fer assistència pública, donant la mateixa qualitat que donaria un centre privat i que tothom tingués a l’abast tots els avenços científics de l’assistència psiquiàtrica.”

Tots els centres del CPB Serveis de Salut Mental estan concertats amb Servei Català de la Salut. El doctor Josep Fàbregas, després de treballar en l’Administració des de 1980, sap quin criteri ha d’aplicar a l’hora de donar a aquests serveis un abast universal: “Com que el pressupost per cobrir-los sempre és ajustat cal prioritzar els recursos disponibles; l’assistència pública et posa en el repte de saber utilitzar-los amb equitat distributiva. No es pot desvincular la bona praxi clínica de la bona gestió” Un exemple és el Programa de Psicoteràpia del CSMA Dreta de l’Eixample, establert fa anys i que aplicant criteris de selecció fa accessible aquest tipus de tractament a la població, un altre és la bona gestió de les llistes d’espera.

“Actualment gestionem un centre de salut mental d’adults, CSMA Dreta de l’Eixample, dos hospitals de dia, CPB i Llúria, la Comunitat Terapèutica, Clínica Llúria, dos serveis de rehabilitació comunitària per a la Dreta de l’Eixample, la Llar Residència Roger de Llúria per a pacients recuperats amb dificultats de vivenda i el Club Social l’Oreneta.” El CSMA Dreta de l’Eixample atén “aproximadament 100.000 habitants, amb un total de 12.500 visites anuals, de les quals 800 són primeres visites.”

En aquest primer nivell assistencial es treballa també la prevenció “encara que molts pensem que la millor prevenció en salut mental és l’assistència precoç.”

Tot i que el doctor Fàbregas reconeix que anar al psiquiatre o al psicòleg no és una pràctica generalitzada, creu que posar equipaments de salut mental a prop dels ciutadans sensibilitza i normalitza les actituds de la societat envers la salut i la malaltia mental: “que es vagi augmentant el nombre de centres farà que aquests siguin un establiment més, al costat de la botiga, la fleca o la farmàcia.”

Els dos hospitals de dia i la comunitat terapèutica acullen pacients de mitja i llarga evolució, als qui els és possible una recuperació amb un tractament intensiu: “És un tipus de tractament que no es basa en l’internament. El malalt es troba dins una comunitat terapèutica en la qual, a més de les tècniques actuals de la psiquiatria,  es funciona amb una estructura democràtica d’assemblees, grups de psicoteràpia i es compta amb la participació dels familiars”, fet que el doctor Fàbregas destaca com a significatiu i essencial, tot notant que les famílies “han fet un gran canvi en els darrers anys, en sentir-se més acollides col·laboren molt més. Des de sempre hem donat suport a les associacions de familiars.”

Els centres de dia, que han evolucionat cap a serveis de rehabilitació comunitària, donen servei als pacients que, un cop han passat la fase aguda de la malaltia, han perdut la capacitat de relació i de motivació: “Una pèrdua, en part recuperable, gràcies a les actuals tècniques de rehabilitació i reinserció.”

Tot i l’atenció que aquests centres esmercen encara hi ha pacients amb dificultats per integrar-se socialment i laboral. Per aquesta raó se’ls procura una qualitat de vida “en els anomenats clubs socials, com el nostre Club Social Dreta de l’Eixample que compta amb 70 socis, subvencionat des del Departament de Benestar i Família.”

La inserció laboral d’aquests pacients requereix molt d’esforç. “Caldria donar incentius fiscals a les empreses per estimular la contractació.  La Fundació CPB ha creat també un centre especial de treball en tasques de neteja, L’Oreneta Neta, per procurar feina a pacients ja recuperats i que donarà servei als nostres centres.”

Els programes de rehabilitació miren d’ajustar-se a les circumstàncies, a cada situació en concret: “Fa poc que hem iniciat un programa de serveis individualitzats en col·laboració amb l’Associació Septimània i la FECAFAMM, PSI Eixample, per ajudar i vincular els pacients que abandonen el tractament i es reclouen a casa. També tenim un Programa de Suport a la Llar amb treballadores familiars, per als pacients que ho precisen.”

El doctor Fàbregas creu molt més en l’eficàcia d’aquests programes que en els resultats que fins ara es poden obtenir amb la cirurgia i, fins i tot, amb els psicofàrmacs més avançats, com única eina terapèutica “que mitiguen deliris, al·lucinacions o la inhibició, però el malalt  segueix necessitant el complement d’un procés psicoterapèutic i rehabilitador per tal d’entendre la seva situació i refer la seva història i capacitats.”

I es remet a la frase del Premi Nobel de biologia, Sir Mc Farlane Burnett: “malgrat tots els avenços en biologia molecular del cervell, la nostra societat sempre precisarà de persones ben disposades i capacitades per tractar i atendre els malalts mentals.”