Text del 2003
Estem fent la tramitació per tal que la Comunitat Europea reconegui l’andrologia com una especialitat i es creïn escoles de formació integral.
La Asociación Española de Andrología va néixer per la inquietud d’una sèrie de professionals (endocrinòlegs, uròlegs i ginecòlegs), la majoria catalans, d’ocupar-se d’un problema important descuidat per la medicina: la salut sexual i reproductiva de l’home. Es va constituir oficialment l’any 1979 en un congrés a Sevilla. El doctor Josep Lluís Ballescà és un dels socis fundadors i actualment és el president d’aquesta associació formada per més de cinc-centes persones i que aquest any celebra el 25è aniversari.
“L’andrologia s’ocupa fonamentalment de la reproducció de l’home i de la disfunció erèctil. Oficialment no està reconeguda com a especialitat mèdica. És una subespecialitat integrada per especialistes de diferents branques de la medicina: endocrinòlegs, uròlegs, ginecòlegs, genetistes, sexòlegs, biòlegs i psicòlegs.” Precisament aquesta diversitat de disciplines és el que dificulta el reconeixement oficial de l’andrologia. “Quan es vol crear una especialitat mèdica s’entra en un àmbit de competències difícil de resoldre perquè hi ha gent que es nega a perdre territori. El primer país que ho va intentar va ser Itàlia, però no ho va aconseguir. L’any 2001 es va celebrar a Barcelona una reunió amb els presidents de les societats europees d’andrologia amb l’objectiu que la Comunitat Europea la reconegui com una especialitat i es creïn escoles de formació integral.”
Una de les escoles pioneres és la Fundació Puigvert, ubicada a Barcelona, que fa anys que forma especialistes en l’àmbit pluridisciplinari de l’andrologia. La pluridisciplinarietat és un inconvenient d’aquesta subespecialitat mèdica, però al mateix temps és una de les seves riqueses. “Quan ens reunim som cinc-cents professionals de diversos àmbits de la medicina preocupats per un mateix problema. Això sempre és enriquidor per trobar solucions amb perspectives variades.”
Són molt diverses les patologies que entren en el camp de l’andrologia, però a vegades la medicina pública no n‘és prou conscient. “Els problemes de disfunció erèctil amb unes indicacions claríssimes encara no estan coberts per la nostra sanitat pública. Fins i tot, a vegades es dubta que l’esterilitat sigui una malaltia. Des de l’associació lluitem perquè es financïin aquests tractaments.”
“El primer congrés mundial, que es va crear per donar naixement a l’andrologia, es va celebrar a Barcelona l’any 1976.” Un català, el doctor Pomerol, i un argentí, el doctor Mancini, foren els primers a interessar-se per aquesta especialitat. Són considerats a nivell mundial els dos pilars de l’andrologia. Aquell primer Comité Internacional de Andrología (CIDA) va evolucionar fins a la creació de la International Society of Andrology (ISA), a la qual la Asociación Española de Andrología està adherida.
L’associació que presideix el doctor Ballescà porta a terme diverses activitats que són divulgades amb l’edició de fullets i a través de la seva web. Cada dos anys celebren un Congrés Nacional d’Andrologia. L’any que no es fa es porta a terme un curs bàsic de formació multidisciplinària en alguna universitat espanyola (aquest any serà a Saragossa) en el qual participen metges d’assistència primària, uròlegs, metges residents, etc. A més, l’associació espanyola d’andrologia té molta relació amb la societat portuguesa homòloga per la participació activa que va tenir la primera en la seva formació. Les dues associacions organitzen conjuntament el Congrés Ibèric d’Andrologia, que es celebra de manera alterna en els dos països. EL 2004 tindrà lloc a Saragossa el sisè congrés.
Amb motiu de l’any 2000 es va realitzar el Encuentro Iberoamericano de Andrología a Cartagena de Indias. Va tenir molt d’èxit i els mateixos col·legues iberoamericans van demanar la continuïtat d’aquestes reunions. Així doncs, el passat mes de desembre va tenir lloc el segon Encuentro a Santo Domingo, on es van reunir uns 700 especialistes iberoamericans d’andrologia. Allí mateix es va decidir la creació de la Federación Iberoamericana de Sociedades de Andrología, la qual fomentarà, sota la seva tutela, la formació de més associacions americanes. El doctor Ballescà presideix aquesta federació i un dels seus objectius és l’edició d’una revista d’andrologia per a tots els països iberoamericans que es dirigirà des d’Espanya. “Una de les funcions de la nostra associació és ajudar al desenvolupament de l’andrologia, sobretot en els països iberoamericans.”
La medicina reproductiva s’ha desenvolupat espectacularment les últimes dècades. Hi ha dues fites que marquen aquesta evolució: la fecundació in vitro i la microinjecció espermàtica. “Abans era impensable congelar o descongelar embrions, rentar un esperma de sida o fer biòpsies al testicle per trobar espermatozous vius.”
Semblantment, hi ha un abans i un després de l’aparició de la viagra. “La viagra, el miracle blau, ha donat una nova perspectiva en el tractament de la disfunció erèctil i una esperança als pacients. Ara bé, potser per immaduresa de la nostra societat o per la nostra formació cultural i religiosa, tot el que té connotacions sexuals implica una morbositat. Això ha provocat que a la viagra se li atribuïssin moltes més contraindicacions de les que té en realitat.”
La viagra ha estat un descobriment molt important a partir del qual han sorgit altres productes similars. “No hi ha límit d’edat per tenir relacions sexuals. Forma part de la qualitat de vida de l’individu tenir una resposta sexual satisfactòria mentre es tingui desig sexual. Fins i tot es poden modificar les conductes i respostes sexuals adaptant-les a cada pacient.”
Ara bé, si el que es planteja una parella és tenir fills, l’andròleg ha d’informar-la del perill que comporta decidir-ho a una edat avançada. “El risc de transmetre patologies a la descendència no només s’incrementa amb l’edat de la dona sinó també amb la de l’home. La part masculina de la parella pot provocar defectes genètics importants que s’han de valorar i tenir en compte.”
El doctor Ballescà ha detectat els últims anys un canvi de mentalitat i d’actitud per part de l’home. “El pudor s’està perdent fins i tot en societats tan conservadores com l’àrab o la gitana.”
La dona neix amb el sentiment de maternitat i l’home l’adquireix posteriorment, quan viu l’embaràs de la seva parella. “Si l’home té alguna disfunció sexual, el fet de condemnar la dona a no ser mare li provoca una responsabilitat i una angoixa tan acusada que accepta ràpidament solucions mèdiques per solucionar el problema.”
La Asociación Española de Andrología té el repte que es reconegui aquesta especialitat com a tal i també es proposa l’organització d’un Congrés Mundial a Barcelona l’any 2009. Uns dels arguments per defensar la candidatura és recordar que a la nostra ciutat va ser on va néixer la inquietud per l’andrologia.
