Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Josep M. Galceran Gui
DR. JOSEP M. GALCERAN GUI.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOSEP M. GALCERAN GUI. NEFROLOGIA

Obra:

Text del 2004

Aconseguim portar a terme projectes d’investigació malgrat els moltíssims entrebancs i limitacions que trobem a cada pas.

Tot i la indubtable importància de la nefrologia, continua essent una de les àrees mèdiques més desconegudes: “La nefrologia és una especialitat relativament jove que s’encarrega de la diagnosi i tractament dels trastorns renals, els quals poden comportar una pèrdua significativa de la qualitat de vida i, fins i tot, posar en risc la nostra existència. La prevalença d’aquestes malalties no és molt important des del punt de vista estadístic, la qual cosa explica que sigui una especialitat desconeguda entre el gran públic.” D’altra banda, “una de les grans dificultats del tractament dels trastorns renals és la manca de simptomatologia. Això provoca que moltes vegades els pacients arribin en estats molt evolucionats de la malaltia.”

La funció del nefròleg és sobretot “intentar frenar la progressió de les malalties renals un cop han estat diagnosticades. En aquest sentit, hem de tenir en compte que entre els trenta i els quaranta anys comença a haver-hi una pèrdua d’activitat renal com a conseqüència de l’envelliment. Hi ha factors que acceleren aquesta disfunció, principalment la diabetis (que afecta més d’un 6% de la població), la hipertensió (que n’afecta un 25%) i l’arteriosclerosi. Ara per ara, per desgràcia, no disposem de gaires mitjans terapèutics i, a més, el malalt sol trobar-se bé, amb la qual cosa el metge ha de conscienciar-lo de la progressió i conseqüències últimes de la malaltia. La millor opció de tractament ara és el trasplantament, però no sempre és possible. La diàlisi aconsegueix substituir la tasca de depuració del ronyó, però no pas la síntesi d’hormones i vitamines, imprescindibles per a la salut global.”

El doctor Galceran es va decidir pel món de la medicina sent encara molt jove i mogut per un esperit filantròpic i altruista. “Crec que va ser llegint la biografia del doctor Albert Schweitzer, qui havia treballat a l’Àfrica. Vaig decidir que desitjava seguir el seu exemple. Per aquesta raó em vaig proposar estudiar medicina tropical i marxar com a cooperant a algun país del Tercer Món.”

Per tal de fer realitat aquesta aspiració juvenil, va començar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona: “Els tres primers cursos vaig estudiar a l’Hospital Clínic i els últims tres a l’Hospital de Bellvitge.”

El fet d’haver-se format en dos centres tan diferents li permet comparar-los: “Hi havia profundes diferències en el professorat. A l’Hospital Clínic els catedràtics empraven mètodes pedagògics tradicionals i els alumnes gairebé no hi mantenien relació. A Bellvitge, en canvi, el tracte era molt planer i enriquidor; també els seus ensenyaments tenien un caire més pràctic i pròxim als interessos de l’alumnat.”

Un cop va acabar els estudis universitaris es va decantar per la nefrologia, ja que “desitjava dedicar-me a una especialitat mèdica sistèmica, és a dir, generalista.”

El doctor Galceran va haver de superar el dur examen de Metge Intern Resident per tal de poder-se formar com a nefròleg a l’Hospital de Bellvitge. Tot i així, en té una opinió força positiva: Es pot dir que el MIR és una mica injust en el sentit que dificulta que un professional es pugui dedicar a l’àrea mèdica que més li interessa simplement perquè el seu expedient acadèmic no és prou brillant. D’altra banda, però, aquest sistema de selecció és objectiu i just –no compten els antecedents familiars ni tampoc les coneixences- i assegura una preparació molt sòlida als actuals residents.”

El seu període de residència va durar de 1988 a 1991. “Em vaig formar com a especialista en un lloc amb un gran volum de pacients, certament massificat, la qual cosa obligava a una certa autoformació dels residents. Tanmateix repetiria especialitat i centre de formació.”

Després de finalitzar l’especialització, va treballar com a metge investigador durant un any en el mateix Hospital de Bellvitge. Posteriorment va opositar i guanyar la plaça de cap de servei de nefrologia de l’Hospital de Palamós. De forma paral·lela també havia presentat un projecte a la Fundació La Caixa per tal de marxar un any als Estats Units i desenvolupar un projecte de recerca. Va haver de retardar la marxa, però anys després pogué plantejar-se un parèntesi assistencial: “Per motius personals sempre he estat molt lligat a l’Empordà, de manera que quan vaig tenir l’oportunitat de desenvolupar-m’hi professionalment vaig considerar molt atractiva l’oferta. A més, l’Hospital de Palamós m’oferia un projecte molt engrescador: Fer créixer un servei de nefrologia amb força llibertat organitzativa. Amb les coses encarrilades i estabilitzades, vaig agafar un any sabàtic. Vaig fer una estada a un hospital de veterans vinculat a la Universitat de Minnesota. Va ser molt dur, perquè vaig marxar sense la meva família i em vaig haver d’adaptar a una altra llengua, una altra cultura i una altra metodologia mèdica.”

La seva comesa fou “participar en un programa de recerca bàsica de laboratori; va ser molt positiu conèixer les tècniques capdavanteres i les formes d’aprofitament dels recursos d’aquell sistema sanitari. Per altra part, però, i tot i que desenvolupava la meva tasca a una institució semblant a les de la Seguretat Social del nostre país, em va impressionar la quantitat de dèficits assistencials sanitaris d’aquell país.”

L’assistència que proporciona el servei de nefrologia a l’Hospital de Palamós inclou tots els aspectes, excepte el trasplantament: “En molts hospitals comarcals no existeix la figura del nefròleg perquè no disposen de diàlisi, de manera que és un metge internista qui s’encarrega del seguiment dels pacients de l’àrea, i quan ho creu convenient, els deriva a hospitals que, com el nostre, tenen la sort de tenir unitats amb nefròlegs.”

La seva experiència com a cap d’aquest servei ha estat més que positiva: “Sempre he comptat amb el suport de la direcció i del personal del centre. El tarannà dels professionals del nostre hospital es caracteritza per la flexibilitat i l’accessibilitat. Són persones molt identificades amb la seva feina i que desitgen, per sobre d’altres interessos, brindar un bon servei als pacients.”

La reconeguda tasca investigadora del doctor Galceran ha propiciat que el servei pugui ser inclòs en projectes de recerca d’àmbit internacional: “A Bellvitge segueixo desenvolupant projectes de recerca de laboratori i a Palamós participem en estudis multicèntrics nacionals i internacionals d’investigació clínica. La veritat és que aconseguim portar a terme projectes d’investigació malgrat els moltíssims entrebancs i limitacions que trobem a cada pas.”

El doctor Galceran també dedica part de la seva jornada a la formació dels futurs metges de família. “M’agrada molt la docència, però era conscient que, ateses les limitacions d’un hospital comarcal, mai no podria formar residents en nefrologia. Ara tinc la possibilitat de contribuir a la preparació dels especialistes en medicina de família.”