Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. JOSEP M. MONTSERRAT BARDÍA, DR. MIQUEL GRAS DE MOLINS, SRA. JOSELYN SIMÓ
DR. JOSEP M. MONTSERRAT BARDÍA, DR. MIQUEL GRAS DE MOLINS, SRA. JOSELYN SIMÓ.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOSEP M. MONTSERRAT BARDÍA, DR. MIQUEL GRAS DE MOLINS, SRA. JOSELYN SIMÓ. CENTROS MÉDICOS DR. MONTSERRAT

Obra:

 Text del 2003

En Cirurgia i Medicina Estètica s’ha de tenir molt clar fins on es pot arribar i no s’ha d’enganyar mai el pacient sobre els resultats que pot obtenir de la intervenció.

El primer Centro Médico Dr. Montserrat va néixer l’any 1950 a Badalona de la mà del Dr. Josep Montserrat Pi, pare de l’actual propietari i director Josep M. Montserrat Bardia. Des d’aleshores han passat molts anys i el centre s’ha anat adaptant als canvis que la mateixa societat i la medicina han imposat. L’any 1990 el centre es va començar a especialitzar en cirurgia plàstica i estètica, i cinc anys més tard li va néixer un germà a Mataró. Actualment, entre els dos centres hi treballen unes setze persones supervisades i coordinades pel mateix doctor Montserrat, la seva esposa Joselyn i el doctor Miquel Gras, director mèdic dels centres des de fa ja una pila d’anys. Abans de parlar de quins són els tractaments que es poden trobar en aquests centres, és important veure l’evolució que els va portar a dedicar-se gairebé exclusivament a la cirurgia plàstica i estètica: “El meu pare és reumatòleg i va començar tractant la reumatologia i especialitzant-se en recuperació i rehabilitació de la malaltia reumàtica. Jo també hi vaig començar a treballar i vam continuar per aquesta via durant molt de temps.”

Però veient els problemes que provocava l’obesitat en la reumatologia van decidir fer el pas cap a la medicina estètica: “El que fèiem en un primer moment era fer dietes i tractaments pensats per perdre pes i per ajudar aquestes persones que venien amb problemes reumàtics causats per un sobrepès excessiu. Vam descobrir, a més, que aquest món tenia molt de potencial i vam començar a entrar en el camp de la cirurgia.”

El doctor Miquel Gras, que és qui porta el vessant quirúrgic dels Centros Dr. Montserrat, ens explica quines són les intervencions que es fan en els centres: “Dins de la cirurgia estètica es fa pràcticament tot. El que es fa més és l’augment de mames, les parpelles, les reduccions de ventres, reduccions de mames, luposuccions, líftings i l’augment de llavis.”

Per portar a terme tot aquest tipus d’operacions, però, cal una molt bona preparació i una molt bona atenció al client: “Nosaltres comencem amb una visita informativa en què s’explica al pacient com és l’operació que ens està demanant i quin resultats pot obtenir. A més, tampoc ens oblidem de donar-los informació sobre el preoperatori i el postoperatori, perquè són fonamentals. Així, doncs, quan una persona entra a la consulta de l’especialista ja va informada i no es pensa que aquella operació serà un entrar i sortir.”

La medicina és una ciència inexacta i això el pacient ho ha de saber: “Estem treballant amb un organisme viu, amb unes reaccions totalment imprevisibles, i per això s’ha d’anar amb molt de compte i ser molt professional. Tampoc podem obviar que inevitablement hi ha alguns resultats dolents; ara bé, jo crec que d’aquests resultats més del 50% es deu a no seguir les indicacions postoperatòries.”

I el mateix doctor Gras ens posa un exemples: “En un augment de mames, per exemple, es recomana i s’insisteix molt perquè no es mogui el braç perquè així no es mou el pectoral. Doncs bé, jo he vist a la meva consulta una senyora dir-me que se li han obert els punts i després reconèixer que havia estès la roba. En general els pacients ens fan molt de cas, però sempre hi ha els qui pensen que els metges som uns exagerats i aleshores passa el que passa.”

La cirurgia plàstica i estètica és un camp de la medicina que ha de valorar fortament l’ètica de la professió: “Sovint ens toca explicar a la gent que allò que vol no s’ho pot fer. Ens vénen, per exemple, noies molt joves dient que volen un augment de pits fins a la talla cent i els has de convèncer que això no pot ser, perquè la seva estructura òssia i la seva caixa toràcica no ho permeten. A vegades he preferit passar per babau i dir que allò no ho sabia fer, abans de fer una cosa que sé que no quedarà com ha de quedar. En el cas de l’augment de llavis també hem de convèncer sovint la gent de fins on pot arribar, perquè vénen influïts per la televisió i no són prou conscients que aquell implant que ens demanen és exagerat per la seva configuració de cara. Normalment aconsegueixes que ho vulguin provar i que més endavant decideixen augmentar-los encara una mica més, perquè normalment el que volen és que tothom vegi que s’han fet l’augment de llavis i els digui que els queda molt bé.”

El millor és sempre quedar-se una mica curt i poder augmentar en una segona intervenció que no pas fer res que arribi a quedar antiestètic. La gent ha de comprendre també que la cirurgia estètica és cirurgia, és a dir, que millora unes condicions externes bàsicament no orgàniques i que l’envelliment de l’organisme persisitirà: “Això també significa que en funció de l’edat d’una persona el tractament pot ser més agressiu o menys i l’important és que tothom tingui molt clar que aquests tractaments no són per a tota la vida.”

Una rinoplàstia, per exemple, sí que és per sempre, però no ho són moltes de les altres intervencions que es fan als Centros Médicos Dr. Montserrat: “Hi ha dones que es fan una determinada operació i que es van fent retocs durant tota la vida, perquè saben que només així podran mantenir allò es van fer en una primera intervenció. El problema de la cirurgia plàstica i estètica és crear falses expectatives.”

Joselyn ens explica què és el que cal tenir molt clar i explicar als pacients: “En el cas d’una luposucció el pacient ha de saber que modela la figura, però que pot tornar-se a engreixar si no manté un pes més o menys equilibrat. És a dir, si algú s’engreixa vint quilos després de la liposucció, és evident que no li haurà servit de gaire.”

No podem oblidar-nos de parlar de l’instrumental i l’aparellatge que s’utilitza en aquest àmbit de la medicina: “Les coses han canviat i no han canviat: la tècnica de la rinoplàstia que s’utilitza és la de Joseph, que la va descriure a finals del segle xix i que encara s’utilitza a començaments del XXI. Però el que sí que ha canviat molt és el material de sutura i la part anestèsica. Abans hi havia coses que no es podien fer perquè l’anestèsia no es resistia i avui es poden portar a terme amb tota la tranquil·litat del món. A més, tenim una cobertura antibiòtica molt important i no és el mateix fer una sutura amb cri de cavall que amb un material sintètic d’una tolerància òptima que es pot deixar tres o quatre setmanes, si es vol, sense que passi res.”

I el làser? “Ens va molt bé en tot el que és la fotodepilació, els tractaments d’acne i vasculars.”

Del que es tracta és de combinar tècniques i de trobar sempre la millor solució per als pacients dels centres i això és el que fa l’equip del doctor Montserrat.