Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. JOSEP M. OLIVÉ PLANA
DR. JOSEP M. OLIVÉ PLANA.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOSEP M. OLIVÉ PLANA. NEUROLOGIA

Obra:

Text del 2005

Possiblement els avenços en neurologia arribaran a través de la manipulació genètica de les cèl·lules reproductores.

La pràctica totalitat dels hospitals de Catalunya té actualment serveis de neurologia. Les necessitats d’assistència de la població són evidents si es té en compte que la neurologia abraça una gamma molt àmplia de patologies. Les darreres dècades l’especialitat ha pogut consolidar la seva identitat basant-se en un model de diagnòstics i tractaments específics, en la implicació dels clínics en la recerca bàsica i en l’arribada d’un gran arsenal de fàrmacs. Avui el neuròleg és capaç de fer-se càrrec de moltes malalties neurològiques agudes, de participar en les intervencions quirúrgiques i de tractar malalties com l’Alzheimer, l’esclerosi múltiple o patologies tan freqüents com les cefalees, entre d’altres. El doctor Josep M. Olivé Plana és cap clínic de la secció de neurologia de l’Hospital de Sant Joan de Reus, entitat on ha desenvolupat el gros de la seva activitat professional i des d’on ha participat en l’evolució de la medicina i la neurologia. Les influències familiars van ser cabdals per empènyer Josep M. Olivé a endinsar-se en el món de la medicina. “Des de sempre vaig tenir un interès per la medicina. Vaig realitzar els estudis a l’Hospital Clínic de Barcelona en uns anys en què l’ensenyament diferia molt de l’actual. La vida acadèmica ha canviat notablement en pocs anys i això ho he pogut observar des d’un prisma privilegiat com a professor de la Universitat Rovira i Virgili. La riquesa cultural que s’adquiria fa trenta anys en una universitat amb moltes inquietuds culturals i socials avui es limita a uns estudiants immersos en una societat competitiva l’objectiu final dels quals és superar els cursos. A mi l’activitat docent m’apassiona i intento transmetre el meu coneixement científic i cultural als estudiants. El meu interès per la neurologia va néixer a partir de l’assignatura d’anatomia i de les fantàstiques explicacions del catedràtic sobre anatomia del sistema nerviós. El coneixement del cas d’una persona amb tumor cerebral encara m’hi va apropar més. Vaig realitzar l’especialitat a la Clínica Universitària de Pamplona, un entorn cultural diferent del català que em va enriquir professionalment i personal, i una institució pionera en qualitat assistencial. De mans del doctor Martínez Lage, cap de servei de neurologia, vaig rebre uns ensenyaments magistrals i molt humanistes. Feia de l’acte mèdic tot un art. Va fer que m’interessés pel tracte amb el malalt, per la seva vida i per buscar una manera especial d’explorar-lo. En medicina cal transmetre ciència però també valors humans.”

Aquesta etapa formativa es va completar amb una estada a Montpelier.Finalitzada la formació en l’especialitat va tornar a la seva terra natal, Tarragona. “El meu primer contacte amb la praxi mèdica va ser a l’Hospital Santa Tecla de Tarragona.”

El seu principal espai de treball ha estat l’Hospital de Sant Joan de Reus, de la secció de neurologia del qual és cap clínic. La neurologia és un món ple d’enigmes. Els darrers anys s’ha avançat notablement, però encara resten molts interrogants. “És una disciplina apassionant. L’estudio i pretenc aprofundir-hi per fer alguna aportació al món de la ciència i a la gent que pateix malalties neurològiques.”

Si bé la medicina actual està prenent una envergadura insospitada fa uns anys, també està canviant la forma de concebre l’acte assistencial. “La tècnica està començant a suplantar el metge, segurament perquè la societat ho està demanant. El malalt no dóna valor a la feina presencial del metge i al fet d’establir una comunicació i relació properes, sinó que per ell l’acte mèdic ha d’acabar amb una radiografia o una anàlisi. Desafortunadamen,t la medicina s’està deshumanitzant. Per sort a Tarragona encara hi ha una gran part de població d’influència rural que és molt sana, confia en el metge i  en reconeix la feina.”

El doctor Olivé Plana considera bàsica l’exploració de la persona per detectar malalties neurològiques. “Explorant la persona es pot obtenir una gran riquesa de dades que sovint és suficient per arribar a un diagnòstic. Moltes malalties neurològiques es poden presentar amb un canvi d’hàbits, de caràcter, d’interessos… Així pot manifestar-se un tumor cerebral, en introduir-se en estructures cerebrals que ens governen. Aquesta simptomatologia retarda sovint el diagnòstic pel fet que la gent ho atribueix a altres causes. Sovint és la família la que detecta abans una possible patologia neurològica d’un parent. Per desgràcia els tumors cerebrals només tenen tractaments pal·liatius i són pràcticament sempre sentència de mort.”

Un volum molt important dels pacients que tracta el neuròleg són els malalts vasculars cerebrals. “Els hàbits de vida inadequats, el consum de tabac, l’excés de colesterol, una diabetis mal cuidada… són els principals factors que poden generar una feridura. És fonamental tractar amb urgència un infart cerebral ja que d’això dependrà l’evolució de la malaltia.”

L’augment de l’esperança de vida i l’envelliment de la població sembla que estan bastant relacionats amb l’emergència de malalties de deteriorament cognitiu com les demències. “S’estan fent estudis per frenar l’avenç de la demència, però el seu futur encara és incert. S’especula amb la possibilitat que hi pugui haver un nexe comú amb un grup de malalties del sistema nerviós, que podrien tenir un mecanisme més o menys comú de degeneració cel·lular. Encara coneixem molt poc sobre el cervell, però possiblement els avenços mèdics en neurologia arribaran a través de la manipulació genètica de les cèl·lules reproductores, és a dir, evitant que els éssers humans desenvolupin determinades malalties.”

Sens dubte, el futur ens depara grans sorpreses i de ben segur que un gran nombre de malalties avui incurables tindran tractaments definitius.