Dr. Josep M. Serra Renom
Dr. Josep M. Serra Renom
PC, 15è VOLUM. Entitats mèdiques

DR. JOSEP M. SERRA RENOM

INSTITUT DE CIRURGIA ESTÈTICA

Text del 2003

La bellesa és un bé, i ha d’estar estar al lloc adient dins l’escala de valors.

.

“Hem de tenir sempre presents els paràmetres de l’estètica i de la bellesa perquè curar no és només restablir la funció sinó també restaurar la forma” afirma Josep M. Serra Renom, cirurgià plàstic i director de l’Institut de Cirurgia Estètica que porta el seu nom, tot pronunciant una sentència, a vegades incompresa. La cirurgia plàstica i estètica, erròniament associada als capricis de les grans estrelles i de la moda, ofereix una solució vàlida a moltes persones que pateixen física o psíquicament a causa d’una zona del seu cos que no és bonica, d’una malformació, una desproporció anatòmica que trenca la necessària harmonia corporal; o bé dels estralls causats per una malaltia oncològica: “Cada vegada que un cirurgià faci una reparació, també ha de tenir present que tot el nostre cos ens identifica i que qualsevol alteració té una repercussió cabdal amb relació amb els demés.”

El Dr. Serra Renom se situa al capdavant d’una institució que agrupa actualment a sis professionals especialistes en cirurgia estètica facial, mamaria, lipoescultura corporal i antienvelliment. El centre, acollit per la Clínica Quirón –tot i que n’és independent– ofereix un criteri professional i mèdic, allunyat de sensacionalismes: “No som mags ni artistes. Primer de tot som metges, després cirurgians i per últim cirurgians plàstics, mai a l’inrevés. La cirurgia plàstica és una ciència, no una activitat personalista o abstracta”, afirma aquest professional, que compta amb un dilatat i nodrit currículum: professor de cirurgia plàstica i estètica a la Universitat de Barcelona i cap del Servei de Cirurgia Plàstica de l’Hospital Clínic. Ha estat també fundador del Servei de Cirurgia Plàstica a la Universitat de Navarra; president de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica i Estètica (1997-1998); primer president de la Fundació Docent de la mateixa Societat; membre de l’American Society of Plastic Surgery, i soci de l’American Society of a Esthetic Surgery.

Tots els extrems són contraproduents i tant negatiu és fer volar coloms, tot jugant amb la salut de les persones, com ignorar –malgrat el savoir faire de molts experts mèdics– que l‘estètica i la bellesa també són components importants de la nostra salut. “No hi pot haver una dicotomia entre la cirurgia reparadora i l’estètica, tot i que en la pràctica s’acaba fent una distinció. La primera es considera ocasionada per accidents, traumatismes, malformacions congènites o malalties oncològiques, és a dir, que hi sol haver una patologia que desencadena que s’hagi de fer una reparació. En canvi, en la segona modalitat s’inclou a les persones que tenen les seves funcions vitals poc alterades, no hi ha cap patologia física associada. La sanitat pública no considera aquest pacient un malalt. Tanmateix, hi ha una alteració de la forma que provoca un patiment psíquic. Hem de tenir en compte la definició de salut de l’OMS. Segons aquest organisme, la salut i l’estat de benestar estan associats al fet de no patir, i veiem que les patologies de la forma i l’embolcall corporal poden ocasionar molt patiment.”

Josep M. Serra Renom posa l’exemple d’una adolescent amb un desenvolupament mamari desproporcionat: “Les seves mames funcionen bé, podran arribar a donar lactància quan arribi el moment i tenen sensibilitat. Tanmateix, aquesta noia està acomplexada i pot arribar a patir trastorns seriosos de personalitat. En aquest cas, la cura no és anar al psiquiatre, sinó oferir-li uns pits proporcionats a la seva caixa toràcica i bonics. I d’això se’n diu reducció mamària i entra dins l’especialitat de la cirurgia estètica.”

A més, no podem oblidar que l’actuació és preventiva, ja que a més d’evitar disfuncions psicològiques, allunya també a futures patologies físiques, com poden ser els problemes d’esquena. “La cirurgia estètica no és banal. A la meva consulta hi ha hagut molt poca gent que hagi vingut per caprici. Ben al contrari, són uns pacients amb una afectació que els preocupa i els angoixa. A més, l’avantatge és que com els teixits estan sans, els resultats que podem obtenir són molt bons, sempre que es facin les coses ben fetes, amb un esperit ètic i amb els coneixements i els mitjans adients.”

En el tema de la cirurgia d’augment mamari, Josep M. Serra Renom ha donat un pas de gegant. Gràcies a la seva contribució, l’Institut ofereix actualment una tècnica innovadora, acollida amb èxit als Estats Units: “La col·locació de les pròtesis anatòmiques i cohesives de mama per sota de la fàscia del muscle pectoral amb l’ajuda d’un endoscopi disenyat per l’autor i que es fabrica als Estats Units, i tot això, sense tocar ni afectar la glàndula mamària. D’aquesta manera no s’altera la sensibilitat del mugró ni tampoc la lactància, i són pits que després no són difícils de controlar mitjançant la mamografia.”

L’aportació del doctor en el camp de la pedagogia de la cirurgia estètica ha estat també destacada. Gràcies al seu impuls s’han creat unitats docents en cirurgia estètica, destinades als metges residents i ubicades també als hospitals privats, on a diferència dels públics sí que es contempla la cirurgia estètica. “A més, durant l’any 2003 hem aconseguit que la nostra branca, anomenada plàstica i reparadora, també porti inclós el nom d’estètica.” Aquest fet de cabdal importància el va prometre i impulsar l’anterior ministre de Sanitat, el Sr. Romay Becaria en el paranimf de la Universitat de Barcelona, durant el Congrés Nacional de Cirurgia Plàstica i Estètica, presidit pel Dr. Serra Renom. També, dins de la seva presidència es va impulsar el capítol de cirurgia estètica de la Societat de Cirurgia Plàstica i es van redactar els Estatuts que tenen validesa en l’actualitat.