Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Josep Maria Almirall i Alier
DR. JOSEP MARIA ALMIRALL I ALIER,
Fotografia: Àngel Font

DR. JOSEP MARIA ALMIRALL I ALIER,

Obra:

Text del 03-05-2010

Ment i cos no es poden dissociar. Fins al punt que bona part de les patologies que tenim ens les fem nosaltres mateixos. És cert que la càrrega genètica i el nostre entorn tenen la seva responsabilitat, però sense el nostre concurs psicològic moltes patologies no es desenvoluparien.

Tenir osteoporosi o no tenir-ne depèn del factor genètic dels ossos, de l’hormona del creixement, de la testosterona en els homes i l’estradiol en les dones.

És un contrasentit la poca atenció que dedica la classe mèdica als ossos quan són un dels paràmetres més objectius per detectar l’envelliment.

Mengem cada vegada pitjor. Barregem massa els plats, els estils de cuina… El nostre organisme necessita una regularitat d’aportació, amb una base de proteïna variada i menys hidrats de carboni.

El doctor Josep Maria Almirall i Alier és, abans que tot, un humanista. Persona inquieta i curiosa, contínuament renova els seus coneixements en medicina i tecnologia aplicada a l’àmbit de la salut. Des de fa 22 anys és especialista en osteoporosi anti-envelliment i, darrerament, en medicina psicosomàtica. “Vaig ser el primer metge privat a tenir i dirigir una unitat hospitalària de densitometria òssia per diagnosticar l’osteoporosi, reconeguda com a alta tecnologia mèdica per la Generalitat de Catalunya. La inversió econòmica en el seu dia fou molt gran, perquè un densitòmetre aleshores era tan car com un pis a l’Eixample.”

Tan innovadora era la iniciativa que cap entitat bancària barcelonina volgué finançar el lising d’aquest aparell. “Va haver de ser una de Madrid, que intuí la importància de l’osteoporosi en el futur, i apostà per nosaltres. La inversió per fer les exploracions és costosa, però el fet de treballar amb mútues ens ajuda a poder-les aplicar, juntament amb una clientela privada que valora la qualitat i l’experiència.”

Els últims anys hi ha més centres privats que compten amb aquest aparell, però no com a especialistes; de fet, cal reconèixer-li al doctor Almirall haver estat pioner en la seva aplicació al nostre país. L’aparell estrella del centre Osteo-Antiaging permet l’estudi de tot el cos sencer. “A més, mesura la quantitat de greix i musculatura, paràmetres molt útils per detectar l’envelliment.” Aquesta tecnologia també permet veure tumors de fins a un centímetre dins de l’os.

Fisiològicament, l’envelliment es un procés que fa augmentar el greix i perdre musculatura. Però no tothom parteix del mateix punt en el procés d’envelliment. “Depèn molt, entre d’altres, de l’hormona del creixement de cadascú, que inverteix aquest procés (fa perdre greix i augmenta la massa muscular). Ara estic fent un estudi amb dones molt grans que estan molt bé físicament perquè tenen el doble del nivell d’hormona del creixement. Es reconeixen perquè tenen les extremitats i els apèndixs més grans i una pell més gruixuda. Això els dóna una capacitat de resistència més gran. La quantitat que es té als 80 anys és determinant per saber si s’arribarà als 90.”

Per posar un altre exemple: un obès té un 45% de greix i un corredor de marató, un 9%. El greix afavoreix malalties com la diabetis, la hipertensió i el càncer “Avui pesem també el greix cerebral. Hi ha cervells de 600 grams i cervells de fins a 1’2 quilos.”

La psicosomàtica s’explica pel gran control que el cervell exerceix sobre el sistema neurovegetatiu. “Les manifestacions psicosomàtiques són més habituals que no es pensem. Suar o posar-se vermell amb les emocions ho són, o d’altres ja més incòmodes com els mals d’estómac, les úlceres, les diarrees, les taquicàrdies… Cal seguir de prop aquestes manifestacions, perquè està comprovat que una depressió amb el temps pot mudar, per baixada de les defenses, en un càncer. Darrere de moltes malalties podríem trobar una disfunció psicològica.”

Una vegada més, doncs, ens trobem amb la unió que formen la ment i el cos. “Ment i cos no es poden dissociar; fins al punt que bona part de les patologies que tenim ens les fem nosaltres mateixos. És cert que la càrrega genètica i l’ambient en el qual ens movem també tenen la seva responsabilitat, però sense el nostre concurs psicològic moltes patologies no es desenvoluparien.”

El cos anima la ment, l’esperit. “Si tenim un cos agradable, sense molèsties i sense dolor, l’esperit vola amb ell. Un cos envellit o adolorit tenalla l’esperit.” L’esperit ens porta a la comunicació. “Una de les qualitats més especials dels humans és la relació que tenim entre nosaltres, la necessitat de comunicar-nos. Quan s’està malalt, en canvi, aquesta necessitat desapareix.”

Sense comunicació no hi ha res. “No hi ha progrés, ni avenç espiritual. Com més intercomunicat està un país, hi ha menys possibilitats que entri en conflicte. Mentre tinguem reclosa la guerra al Parlament i als camps de futbol anirem bé.”

L’estètica també és primordial. I bona part de l’estètica depèn de la salut dels ossos, sobretot en les dones que ja han passat la menopausa. “L’estructura del cos humà la mantenen els ossos. Quan aquesta estructura comença a fallar, les persones s’encorben, s’arronsen, perden el centre de gravetat i l’estabilitat, pateixen de genolls…”

L’osteoporosi és bàsicament una malaltia femenina. “Tenir osteoporosi o no tenir-ne depèn del factor genètic, de la quantitat d’hormona del creixement, de la testosterona en els homes i de l’estradiol en les dones.”

La societat s’està familiaritzant amb aquesta patologia. “Els anuncis de iogurts i llets amb calci per ajudar a conservar els ossos han popularitzat molt l’osteoporosi. Alhora, ens trobem amb el contrasentit de la poca atenció que li dedica la classe mèdica, quan els ossos són un dels paràmetres més objectius per detectar l’envelliment.”

Els hàbits alimentaris, l’osteoporosi i l’envelliment tenen més relació que no podria semblar. “Mengem cada vegada pitjor. Barregem massa els menjars, mengem massa estils de cuina. El nostre organisme necessita una regularitat d’aportació del tipus de nutrients. És com si a un cotxe li poséssim diferents tipus de benzina. Al final, no cremaria bé i ens fallaria.”

Menjar millor té una recepta molt senzilla: substituir la base alimentària d’hidrats de carboni per una base de proteïna. “Els hidrats de carboni són per a la gent que crema molt, per a aquells que abans picaven pedra; però a la vida urbana i contemporània gairebé ningú fa tant esforç físic. Sé que els hidrats de carboni són més barats i gustosos, per això tenen tant d’èxit, però hauríem de fer un esforç per canviar la nostra base alimentària: més proteïnes i menys hidrats.”

El doctor Almirall fa recerca privada fora del sistema de salut pública. “A mi, per exemple, m’interessa allargar la qualitat i la vida de les persones, independentment dels costos que això representi, cosa que no interessa econòmicament. L’osteoporosi és una disciplina poc agraïda. Els tractaments són llargs, pesats i poc espectaculars. Els que tractem l’osteoporosi a Barcelona som els mateixos que fa 20 anys.”

La regeneració de teixits a través de cèl·lules mare i la seva aplicació en l’osteoporosi encara trigarà. “S’aplicarà abans en patologies neurològiques i cardiovasculars, que són més peremptòries.”

Una de les fites professionals de la seva carrera fou el diagnòstic que va fer de l’osteoporosi. “Va canviar la meva vida. Està considerat per l’OMS un dels 25 diagnòstics més importants que s’han fet últimament. Tanmateix, és un diagnòstic mal aprofitat, perquè els ossos no són com la pell, no es veu el seu envelliment.”

La relació del doctor Almirall amb la patologia que l’ha fet prestigiós es remunta a quan tenia 12 anys, quan patí una osteoporosi juvenil. “Llavors no imaginava que 30 anys després la vida em portaria a treballar en l’osteoporosi. Els camins de la vida són, definitivament, inescrutables. Diem que el destí no existeix, però jo crec que sí.”