Text del 24-02-2011
Quan una persona s’abandona per alteracions psicològiques, normalment una de les primeres víctimes d’aquesta deixadesa és la seva boca.
Els dentistes tractem l’espai bucal, una zona molt íntima de la persona. Per tal que això no sigui desagradable o incòmode, hem d’utilitzar els nostres dots psicològics i mirar de relaxar el pacient mitjançant un tracte càlid i proper.
A banda de les funcions masticatòria i fonètica, la dentadura té també un elevat component estètic, ja que el nostre somriure és la nostra millor carta de presentació.
Sóc partidari de salvar les peces originals sempre que es pugui, perquè, a més d’estalviar diners al pacient, també li estalvia angoixes i molèsties, en garanteix el benestar global i és essencial en la deontologia medicosanitària.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia i especialitzat en estomatologia, Josep Maria Casanellas i Bassols es defineix com un dentista dels d’abans. “Actualment, l’Odontologia és una llicenciatura diferent a la Medicina, i estem exercint com a dentistes els professionals d’ambdues carreres de manera natural: són dos camins diferents per assolir-ne la capacitació.”
El doctor Casanellas és al capdavant de la Clínica Dental Septimània des del 1985. “El nom de la meva consulta ve del carrer on està ubicada. Tants anys en el tracte dels pacients m’ha fet establir-hi llaços sòlids. Alguns són personatges públics d’èxit però, encara que visquin de la seva imatge, sovint no són els que més es cuiden la dentadura.”
La boca està plena de terminacions nervioses i es troba molt a prop del cervell. Qualsevol malestar que s’hi pateixi resulta molt sensible i es reflecteix en el caràcter de qui el suporta. “No poder mastegar bé o tenir un dolor intens al queixal generen en el pacient un estat de neguit important. Solucionant el seu malestar físic, els dentistes solucionem secundàriament el seu estat emocional. Tinguem en compte que, si bé no tothom que descuida la higiene bucal és depressiu, pràcticament tots els depressius obliden tenir-ne cura. De fet, quan una persona s’abandona per alteracions psicològiques, normalment una de les primeres víctimes d’aquesta deixadesa és la seva boca.”
El component emocional del pacient és ineludible en la tasca diària dels dentistes, “que despertem una por gairebé atàvica, segurament per idees preconcebudes relatives a èpoques passades, quan les anestesies no estaven tan desenvolupades. Per això, a les primeres visites la gent arriba molt seriosa i espantada, però, a mesura que comprova que no es produeix dolor, va agafant confiança i es va relaxant. Avui, un tractament odontològic difícilment farà mal. Tanmateix, els dentistes sabem que envaïm l’espai bucal, una zona molt íntima de la persona. I, per tal que aquest fet no esdevingui una experiència desagradable o incòmoda, hem d’utilitzar tots els nostres dots psicològics i mirar de relaxar la persona que ens visita mitjançant un ambient distès i un tracte càlid i proper, perquè, no ens enganyem, la majoria de la gent només ve al dentista d’urgències, quan la boca li fa mal. Les revisions preventives, tan importants per a la salut bucal, encara són una pràctica molt escassa.”
Els avenços tecnològics viscuts les darreres dècades en estomatologia han facilitat la tasca dels dentistes. “Un avenç molt important en el camp dels implants és la cirurgia guiada per ordinador, amb fèrules dissenyades per un programa informàtic, sense incisions ni quasi molèsties postoperatòries. És una tècnica pensada perquè el pacient pugui marxar el mateix dia amb les dents ja posades. Com a material dels implants, el titani fou una gran innovació. Hi ha cinc graus de titani; com més pur, més biocompatible. El desenvolupament tecnològic del sector també explica el fet que molta gent adulta avui se sotmeti a ortodòncies perquè de petits no van tenir oportunitat de fer-ho, ja que la tècnica no estava prou desenvolupada. I els materials per a les pròtesis han patit una veritable revolució: ara hi ha corones –popularment, fundes– de porcellana o zircònia molt dures, i s’evita així l’antiestètic metall.”
En estomatologia, estètica i funció van de la mà. “A banda de les funcions masticatòria i fonètica, la dentadura té també un elevat component estètic, ja que el nostre somriure és la nostra millor carta de presentació. El primer que mirem en una persona són els ulls, però, tot seguit, la boca, la simetria de les dents, les dents centrals, el seu color i textura, que el seu somriure ensenyi més les dents de dalt que no pas les de baix, etc. Com a metge i dentista, jo estic obligat a donar prioritat a la fisiologia, a la funció i a la bio-mecànica de la boca. No sóc, només, un professional estètic de la boca.”
En aquest sentit, l’ètica deontològica va per davant de tot, inclús dels desitjos del pacient. “A vegades poden venir-nos persones amb idees equivocades d’embelliment estètic de la seva dentadura, i és feina nostra fer-los entendre que la seva estètica no por anar en contra de la seva salut. Perquè sigui així s’ha d’establir confiança emocional entre el pacient i el dentista, ha d’haver-hi un feeling que cal crear des de les primeres visites, que ell sàpiga que el tractament que li proposem és el més adient a les seves circumstàncies.”
La majoria de la clientela del doctor Casanellas són famílies i amistats que fa anys que confien en ell. “Tinc una pàgina web, però faig molt poca publicitat i molt poc màrqueting.”
En l’actualitat, el mercat està vivint una sobresaturació d’oferta en l’àmbit odontològic. “Això ha fet que es comencin a produir certs abusos, sobretractaments innecessaris que només tenen en compte l’estètica i el seu rendiment econòmic i que negligeixen els aspectes ètics i mèdics. Jo m’adscric a la línia clàssica dels dentistes, i per aquest motiu també sóc partidari de salvar les peces originals sempre que es pugui, perquè, a més d’estalviar temps i diners al pacient, també li estalvia angoixes i molèsties, cosa que en garanteix el benestar global. Això és essencial en la tasca dels metges i d’altres professionals de la salut.”
La gent gran, per exemple, no es vol sotmetre a grans rehabilitacions. “Evidentment, ens hem d’adaptar a cada tipus de pacient; no és el mateix una persona de 75-80 anys, que el que desitja és recuperar la funcionalitat, que una de 40, que també està interessada en millorar l’aspecte de la seva dentadura.”
Per tal de vetllar per l’exercici ètic de la professió, hi ha el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya. “Per exercir de dentista, a Catalunya cal estar col·legiat. Per tant, tots els dentistes estan sotmesos a la jurisdicció del Col·legi.”
Des de fa poc més de dos anys, el doctor Casanellas és president de la Societat Catalana d’Odontologia i Estomatologia (SCOE) de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears. “La SCOE, que ja té més de 60 anys d’existència, és una de les 77 societats científiques integrants de l’Acadèmia i, de totes elles, una de les dues que fa més activitats científiques en el seu afany de formar i mantenir al dia els postgraduats. Comptem amb més de 1.200 associats. Tot plegat, m’omple de molt orgull.”
Els postgraus que fan abasten diverses disciplines: estètica dental avançada, endodòncia, pròtesis, periodòncia, cirurgia i implantologia oral i odontopediatria. “Tenim una relació molt fluïda amb les universitats, cosa a la qual també contribueix el fet que alguns membres de la junta som docents universitaris. Jo mateix sóc professor associat de la Facultat d’Odontologia de la Universitat de Barcelona. A més d’aquesta activitat docent, he fet diverses conferències, comunicacions a congressos i publicacions,” entre les quals destaquen un vídeo i un llibre del tema en què s’ha especialitzat, “la Reconstrucció de dents endodonciades”, una temàtica similar a la de la seva tesi doctoral.
