Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. JOSEP MARSÀ VILÀ
DR. JOSEP MARSÀ VILÀ.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOSEP MARSÀ VILÀ. TRAUMATOLOGIA I CIRURGIA ORTOPÈDICA  - ORGANITZACIÓ I GESTIÓ HOSPITALÀRIA

Obra:

Entrevistat el 2005 pel Sr. Font

Els clínics s’han d’implicar en la gestió; mantenir aquesta doble relació és possible i és positiu.

El Dr. Josep Marsà Vilà és especialista en cirurgia ortopèdica i traumatologia i una persona viatgera, adaptable i prolífica. Abans d’aterrar a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, ha anat adquirint un bagatge que combina, d’una manera interessant, l’assistència sanitària amb la gestió mèdica. En aquest centre de referència de la regió sanitària gironina, hi treballa com a cap de la secció d’ortopèdia infantil. “Els metges que fem l’ortopèdia infantil atenem, d’una banda, els nens que neixen amb un problema determinat o que l’adquireixen durant el creixement, i que sovint hem d’anar seguint fins als divuit anys, i de l’altra, col·laborem en l’activitat general del servei de cirurgia ortopèdica i traumatologia.”

Té raons particulars per explicar d’on ve la seva vocació per la medicina. “El meu pare, professor de filologia, era el director del Col·legi Major de Medicina de Sant Pau, i vivíem dins de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Segurament, el fet de viure en aquest entorn i d’estar envoltat de metges, em va influir en la decisió de fer medicina. Concretament, volia ser metge de poble.”

L’any 1972 va començar a estudiar la carrera, que faria íntegrament a l’Hospital Clínic. “Des del començament fins al final, va ser una època fantàstica. L’any 1973 ens van tenir tres mesos sense classes i per aprofitar el temps, vaig anar a la càtedra d’anatomia, on vaig descobrir el que per a mi seria una passió absoluta: l’esquelet i la investigació del seu desenvolupament.”

A segon de medicina, va canviar la primigènia idea de ser metge de poble. “Jugava a rugbi a l’equip de la facultat i, en un dels partits, em vaig trencar un escafoide carpià. Em van atendre a l’Hospital Clínic, i ho van fer tan bé, que vaig pensar: ‘metge de poble’ no, jo vull ser d’aquests, vull ser cirurgià i traumatòleg.”

Com a alumne intern va tenir la possibilitat d’aprendre dels grans mestres. “Quan vaig acabar segon vaig tornar com a alumne intern a la càtedra d’anatomia del Prof. Ruano, un home amb una gran capacitat docent. També hi havia el Dr. Vilanova, que ens ensenyava d’una manera especial a descobrir-nos per dins. La gran activitat investigadora i docent d’aquest departament em va donar la oportunitat de conèixer grans cirurgians i traumatòlegs. Això em va impulsar a entrar d’intern a la càtedra de cirurgia del Prof. Piulachs de l’Hospital Clínic i al departament de traumatologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron. L’activitat desenvolupada en aquests anys va ser determinant en la meva formació i trajectòria clínica.”

Quan va acabar la carrera, l’any 1977, va continuar a l’Hospital Clínic com a professor d’anatomia. Llavors, va sortir el MIR. “Era el primer any que sortia a nivell nacional, i tenia clar que per fer l’especialitat s’havia de fer el MIR. No vaig poder escollir Barcelona i vaig triar anar a Múrcia, a la Ciutat Sanitària V. de la Arrixaca. El fet de sortir de Barcelona em va costar, però després vaig adonar-me que va ser una decisió positiva, perquè vaig aprendre molt i vaig fer una especialitat molt ben feta; a més, vaig descobrir una ciutat meravellosa.”

L’any següent el Dr. Marsà va tenir l’opció de canviar d’hospital, però a Múrcia hi havia una situació particular. “A la facultat hi era el Dr. Ginés Domènech com catedràtic d’anatomia, que havia estat professor meu a Barcelona, i em vaig incorporar al seu departament, primer com a professor ajudant i quan em vaig doctorar, com a professor agregat. Això em va permetre compatibilitzar l’activitat clínica amb la docent i d’investigació.”

Posteriorment el doctor Marsà va marxar a l’estranger per fer treballs d’investigació. “Em varen donar una beca i me’n vaig anar als Estats Units, a la Clínica Mayo, per fer un treball sobre tumors ossis. Després a Sheebrook, al Canadà,  on vaig fer investigació i clínica sobre fractures cervicals, amb el Dr. Antoni Trias Rubiès, que era un metge i una persona magnífica. Al tornar, a finals de l’any 1981, vaig obtenir una plaça de cap de traumatologia i cirurgia ortopèdica a un nou hospital que es va obrir a Múrcia. Al mateix temps, vaig continuar amb l’activitat docent, ara a patologia quirúrgica a la càtedra del Prof. Parrilla.”

L’any 1986, després de passar cinc anys a Múrcia el Dr. Marsà va decidir tornar a Catalunya quan es va obrir l’Hospital de Palamós. “A Palamós no vàrem acabar de lligar bé les coses i vaig decidir tornar a Múrcia. Una època molt intensa de treball, de organitzar reunions i de fundar la Societat Autonòmica de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia. Els meus companys de l’hospital em van proposar que em fes càrrec de la direcció del centre. Al començament, feia assistència i gestió, i al cap d’un temps, vaig començar a fer una intensa formació en gestió. A partir d’aquell moment, vaig entrar plenament en el món de la gestió sanitària. Els clínics s’han d’implicar en la gestió. Crec que mantenir aquesta doble relació és possible i és positiu.”

No tenia cap queixa de viure a Múrcia, i a més tenia dos fills que hi havien nascut, però per qüestions de feina va haver de deixar aquesta comunitat i va continuar la seva tasca professional a Lleó, on va treballar durant el període 1993-1996. “Des de l’Insalud em van proposar que em fes càrrec de la gerència de l’Hospital de Lleó amb la missió de portar endavant el projecte d’unificar tres hospitals i d’integrar-hi especialitats i personal. Un cop finalitzada la fusió va canviar el govern a Espanya i al cap de quatre dies havien substituït a tots els directius dels hospitals.”

La gestió li agradava, però després de viure tants entrebancs va tenir la sensació que era millor tornar a l’assistència clínica. Entre una feina i l’altra, el Dr. Marsà feia ja quasi deu anys que no es dedicava a la traumatologia. Per fer un reciclatge professional, va decidir tornar a Barcelona per treballar a l’Hospital de la Vall d’Hebron. “A les hores, el Consorci Hospitalari de Catalunya em va proposar participar en un projecte de consultoria a l’Argentina. Ho vaig acceptar i vaig anar a difondre i proposar el ‘model català’ a la província de Mendoza.”

Quan feia sis mesos que treballava a l’Argentina, el van trucar i li van dir que estaven buscant una persona amb un perfil com el seu per fer-se càrrec de la direcció mèdica de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. “Els pares són gironins, i les persones que em van fer la  proposta m’inspiraven confiança. Per aquests motiu, a finals de 1998, vaig acceptar-la. Durant aquesta etapa de gestió hem aconseguit dues coses molt importants: d’una banda, la consolidació d’una nova estructura per especialitats i, de l’altra, configurar i fer tota una gran reforma de l’àrea quirúrgica. L’any 2003, se’m va plantejar la possibilitat de continuar fent gestió o dedicar-me a la clínica, i vaig optar per tornar a la clínica.”

El Dr. Marsà ha trobat en l’art el seu millor aliat a l’hora de desconnectar de la medicina. “M’agrada dibuixar i pintar. Quan estàs pintant aconsegueixes fer desaparèixer del cap els temes que et preocupen. La pintura em permet prendre distància i veure les coses amb mes tranquil·litat. Quan fas això pots entendre i resoldre millor els problemes de la gent.”