Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Josep Miquel Sunyer Martín i Dr. José Mª Ayerra
DR. JOSEP MIQUEL SUNYER MARTÍN I DR. JOSÉ Mª AYERRA.
Fotografia: Àngel Font

DR. JOSEP MIQUEL SUNYER MARTÍN I DR. JOSÉ Mª AYERRA. OSASUN MENTALAREN IKERKETERAKU EZARKUN

Obra:

Texto del 2002

És meravellós poder començar a pensar d’una altra forma mitjançant les reflexions dels altres

El Dr. Ayerra, un basc format com a metge a Barcelona, és un home con­vençut de les seves idees. Ens explica que la Fundació OMIE de la qual n’és l’actual president, “va ser creada l’any 1979 pel Prof. J. Guimón”, catedràtic de Psiquiatria de les Universitats del País Basc i de Ginebra i, pels seus mèrits, un dels referents obligats de la Psiquiatria espanyola i europea. “Fou el primer president i hi va dedicar tots els seus esforços per animar i interessar altres professionals en el desenvolupament de moltes activitats.” La Fundació, sense ànim de lucre, té una total inde­pen­dència econòmica i compta amb els seus propis recursos, sense rebre cap me­na de suport d’organismes oficials, públics o privats. “Això li permet man­tenir una plena autonomia en els plantejaments ideològics i una gran llibertat en el desenvolupament dels programes pioners, inèdits i ori­gi­­nals, on se supedita la maduresa del personal i l’acom­pa­nya­ment dels pro­fessionals que han de treballar en circumstàncies extremes i en po­blacions molt danyades amb el repte i la dificultat que comporta. Les activitats de la Fundació són variades: investigació, reunions cien­tífi­ques, publicacions i, principalment, programes formatius de post­grau di­ri­gits preferentment a professionals en exercici. Així oferim cur­sos de Salut Mental, Salut Comunitària, cursos adreçats a pal·liar el sofriment dels docents de primària i secundària i els cursos de Psico­teràpia Ana­lítica Gru­pal que es desenvolupen a Bilbao, Barcelona i Gi­nebra.”

El Dr. Ayer­ra segueix explicant que “la Fundació té un òr­gan rector for­mat per perso­nes de gran vàlua personal i científica com els Drs. M.A. Glez. Torres, J.L. López Atienza, J.Mª Galletero, J.M. Sunyer, P. Duro, i el psi­­cò­leg E. Glez. de Mendibil.” I afegeix: “Els programes do­cents sem­­pre han comptat amb el reconeixement universitari, primer de la UPV i ac­tu­alment la Universitat de Deusto i la de Ginebra i que a­valen els nos­­tres programes formatius. Igualment altres insti­tucions hi són impli­ca­des: l’Hospital de Basurto, el Servei Comunitari de Uribe-Kosta a Bis­caia, i els Hospitals de la Sta. Creu i St. Pau i del Mar a Barcelona.”

“Encara que d’origen basc” com ens explica el Dr. Sunyer, un altre dels membres i persona entusiasta del treball grupal i que, com a professor de la URL, està duent a terme una tècnica pionera d’articular el treball grupal i la docència, “la Fundació sempre ha tingut un camp d’acció molt im­por­tant arreu i especialment en terres catalanes; les vinculacions personals i professionals amb gent de Barcelona li han permès des­en­volupar moltes iniciatives a la ciutat.” Els cursos de Barcelona nas­queren com un espai de formació per a l’equip del Dr. Miquel Casas (Cap de Servei de Toxicomanies, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i professor de la UAB) i amb l’ajut de la Fundació CITRAN, (J.Sisquelles). Tots els programes són realitzats amb la imprescindible participació d’un “excel·lent equip humà format per professionals de tota mena entre els quals hem de destacar el Dr. López Atienza, que està obrint nous i interes­sants camins en la continuïtat dels programes.” És a l’Hospital del Mar i al seu servei de Psiquiatria (Dr. Bulbena) on actualment es realitzen els cur­sos que compten també amb la participació de la Unitat Docent de L’IMAS (Dr. Coll) i de la UAB, on a Barcelona es duu a terme la formació postuni­versitària destinada a “psicòlegs, psiquiatres i metges en general, a més d’altres professionals de la salut que desitgen especialitzar-se en la psicoteràpia de grup, i també a persones dedicades a altres activitats, com ara els advocats i els docents, que cerquen poder aprofundir més en el coneixement propi i aliè amb l’objectiu d’arribar a solucions de con­sens més enriquidores per al conjunt de la societat.”

El Dr. Sunyer subratlla com “és d’interessant observar com canvien els esquemes de pensament en funció de la parcel·la del saber de la qual pro­venen els professionals que assisteixen a aquests cursos. Gran part de la nostra feina és deconstruir aquests prejudicis a partir de les e­mo­ci­ons i del pensament personal, que s’han d’articular a través de les vi­vències personals, les quals estan íntimament condicionades i re­la­ci­o­nades amb el seu grup de relacions socials.” Aquest tipus de trac­tament par­­teix de la doctrina psicoanalítica del doctor S. Freud de finals del segle XIX i començaments del segle XX: “La nostra concepció de la psi­co­logia es ba­­sa, en principi, en les concepcions que va plantejar Freud. Però ac­tu­a­lit­zades a partir de l’experiència clínica i dels progressos que la idea gru­pal ha tingut a partir de S.H. Foulkes qui introduí la visió del home com a punt nodal d’una xarxa de comunicacions conscients i incon­s­cients.”

L’origen primer basc d’aquesta Fundació no és casual per­què aquest poble es caracteritza per l’aspecte col·lectiu que determina la se­va cosmovisió vital: “Els éssers humans no estem gaire habituats a es­col­tar amb una men­talitat oberta i constructiva, sinó que, en dia­lo­gar, intentem imposar els nostres punts de vista. Aquesta és l’op­ció menys enriquidora per a la so­cietat perquè el progrés parteix de la capacitat d’escoltar amb aten­ció el discurs dels altres i construir-ne un de nou re­collint tots els as­pec­tes positius parcials que els diferents corrents d’o­pinió aporten. D’aquesta forma es construeix un clima de diàleg i de res­pecte a les opinions contràries que poden ajudar a en­gegar un mo­del que doni res­postes a les expectatives de tothom. Sens dubte, és me­ravellós poder començar a pensar d’altra forma a partir de les reflexions dels altres.”

La importància que concedeixen a l’aprenentatge és paral·lela a la que do­nen a la investigació: “Els nostres cursos de Màster i Formació Con­ti­nuada ens permeten de posar en marxa a l’aula i d’analitzar in situ moltes de les propostes didàctiques. És evident que docència i in­ves­ti­gació van a la par. En el nostre cas, a més, el fet de que els pro­fes­si­o­­nals puguin com­­provar personalment que a partir de l’experiència per­sonal i col­·lec­tiva que es viu als nostres cursos poden ampliar les pers­pec­tives per­sonals i socials i adquirir una concepció més plural i plena de la nostra re­a­litat, fa que siguin un camp de pràctica psicològica im­millorable.” Aquest aspecte eminentment pràctic dels ensenyaments es pot aconseguir grà­cies a que els cursos que s’imparteixen no són solament teòrics sinó que comp­ten amb una important part pràctica en què els professionals participen en dinàmiques de grup petit –fins a vuit persones– i de grup gran –amb més de cinquanta. En les primeres poden aprendre a escoltar i a expressar les vi­vències i problemàtiques personals i dels altres, mentre que a les segones tenen la oportunitat d’iniciar-se en la capacitat de reflexionar i pensar davant les paraules i opinions de tantes i tan diverses persones. “Les teràpies no solucionen per elles mateixes les problemàtiques de les persones, sinó que possibiliten que es coneguin millor i que puguin emprendre les passes necessàries per trobar la clau personal que les permeti de resoldre-les. Per això el grup té els avantatges del treball individual i l’aprofitament i aprofondiment del treball col·lectiu i social.”