Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Josep Ramon Armengol-Miró
DR. JOSEP RAMÓN ARMENGOL-MIRÓ.
Fotografía: Àngel Font

DR. JOSEP RAMÓN ARMENGOL-MIRÓ. GASTROENTEROLOGIA/ENDOSCÒPICA DIGESTIVA

Obra:

Text del 10-12-2010

L’endoscòpia digestiva ha fet possible la visualització de l’interior del cos humà, aportant precisió en el diagnòstic de les patologies de l’aparell digestiu, i ha estat una alternativa menys invasiva a procediments quirúrgics.

Fer de metge significa veure les interioritats de l’individu i descobrir les seves alteracions, que moltes vegades sobrepassen allò estrictament corporal.

Es considera que la gent equilibrada sap navegar per aigües turbulentes, però ara tot succeeix de manera tan accelerada que falta temps per reflexionar i reaccionar adientment davant certes situacions.

La relació que l’individu manté amb la bellesa física actua en funció de la seva situació emocional, perquè l’estètica de fet es manifesta en l’equilibri existent entre la ment i el cos.

Fa 40 anys que el metge Josep Ramon Armengol-Miró es dedica amb passió a la gastroenterologia, amb un especial interès en l’àmbit de l’endoscòpia digestiva, on ha fet destacables aportacions. Amb una dilatada i reconeguda trajectòria professional, el doctor Armengol-Miró és cap de servei de l’Aparell Digestiu-Endoscòpia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, així com vicepresident de l’Organització Mundial d’Endoscòpia Digestiva (OMED), president de la Fundación Española de Endoscopia Digestiva (FEED) i cap del servei d’Endoscòpia de l’Hospital Quirón de Barcelona. Darrerament, també ha estat nomenat director del World Institute for Digestive Endoscopy Research in Barcelona (WIDER-Barcelona), un centre de recent inauguració pioner en el desenvolupament de la tècnica endoscòpica. “Amb el suport de La Caixa, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron, ha estat possible constituir una entitat d’abast global que compta amb la col·laboració de grups americans i europeus. Els principals objectius de WIDER-Barcelona són fomentar la investigació en cirurgia endoscòpica, promoure noves tècniques quirúrgiques mínimament invasives, impulsar la formació en el nostre àmbit i realitzar congressos d’abast nacional i internacional.”

Les darreres dècades s’han caracteritzat per un gran desenvolupament en el camp de l’endoscòpia. “L’endoscòpia digestiva ha fet possible la visualització de l’interior del cos humà aportant precisió en el diagnòstic de la majoria de patologies de l’aparell digestiu, i també ha estat una alternativa a procediments tradicionalment quirúrgics. Actualment, els avenços en tecnologia òptica i electrònica ens han permès arribar a la nanotecnologia i a la nanomedicina, les quals han comportat una possibilitat d’observació i de manipulació de cavitats corporals que eren inaccessibles fins fa ben poc. Podem dir que en molt poc temps hem passat de practicar una endoscòpia purament d’observació a una endoscòpia d’actuació terapèutica. La tecnologia està avançant a passos gegantins i, tot i que no puc preveure fins a on serem capaços d’arribar en un futur, ara estem treballant per fer progressar la tècnica endoscòpica per tal que sigui més segura i estigui a l’abast de tothom.”

La crisi econòmica que travessem evidencia que hospitals i centres d’assistència primària disposen de menys pressupost que en anys anteriors. L’actual situació del model sanitari català fa plantejar mesures com la d’implementar un copagament amb la intenció de millorar el dèficit econòmic que experimenta. “Per una banda, aquesta determinació em sembla negativa, en el sentit que deixem d’evolucionar per tornar enrere. No trobo correcte que el conjunt de la població hagi de comptar amb uns estalvis per destinar a la despesa sanitària familiar quan ja s’estan pagant uns impostos designats a cobrir aquest requisit. Tanmateix, haig de dir que aquesta mesura pot ser útil per frenar la saturació de casos de dubtosa necessitat que col·lapsen els serveis d’urgències hospitalàries. Per a un correcte funcionament de la gestió sanitària del nostre país seria desitjable que les diferents autoritats competents fessin un pacte de cohesió mental i econòmica amb l’objectiu d’administrar correctament els recursos de què disposen.”

La classe mèdica és probablement un dels col·lectius que millor coneix l’ésser humà. El tracte amb el pacient atorga a l’especialista la possibilitat d’anar més enllà de la malaltia, perquè, per sobre de tot, qui visita una consulta mèdica és una persona, no pas un símptoma. “Fer de metge significa veure les interioritats de l’individu i descobrir les seves alteracions, que moltes vegades sobrepassen allò estrictament corporal. L’experiència m’ha fet veure que un dels mals més generalitzats als nostres dies és l’ansietat, un trastorn que condiciona de manera desmesurada la vida humana. Sempre he estat molt interessat per la medicina psicosomàtica i crec que el comportament de la societat actual s’acompanya de grans dosis d’ansietat que desencadenen sovint desequilibris emocionals. En general, es considera que les persones equilibrades són aquelles que saben navegar per aigües turbulentes, però ara tot succeeix de manera tan accelerada que ens manca temps per reflexionar i reaccionar adientment davant de certes situacions. Una de les màcules de la medicina actual és haver perdut la figura del metge conseller, que sabia escoltar i tranquil·litzar al pacient”, un paper que darrerament ha estat substituït per la dispensació de medicaments a les farmàcies, habitualment sense la prescripció prèvia d’un metge. “S’està arribant a l’extrem d’exercir una medicina gairebé robòtica, és a dir, que els especialistes sanitaris estem perdent la capacitat d’aportar suport emocional als pacients. Si continuem oblidant el vessant humà, aviat deixarem de ser metges per esdevenir mecànics de la salut.”

El doctor Armengol-Miró fou pioner en la utilització del baló gàstric i la cirurgia bariàtrica. Sovint, l’obesitat és una patologia que respon a causes emocionals. “Moltes vegades, les grans obesitats no només porten implícit un problema metabòlic, sinó que van acompanyades de condicionants psicològics, psiquiàtrics o del mitjà de l’individu. Acostuma a succeir que la persona obesa és aquella a qui l’ansietat li provoca una ingesta descontrolada i desordenada d’aliments. Per aquesta raó és vital que, abans de procedir a qualsevol tractament quirúrgic, el pacient superi el seu estat ansiós. En cas contrari, difícilment resoldrem el problema. La cirurgia hauria de ser sempre l’última opció per acabar amb l’obesitat, perquè intervenir a una persona obesa comporta més riscos que fer-ho a una prima. Des de fa alguns anys, els trastorns del comportament alimentari provoquen malalties de forta repercussió social i que amenacen seriosament la salut, i fins i tot la vida, de les persones que les pateixen; unes alteracions en molts casos fruit del paper excessiu que la imatge té en la nostra societat. Vivim en l’era del culte al cos, de l’afany per adquirir un aspecte que s’ajusti a uns cànons preestablerts. Les persones que mai no se senten satisfetes amb el propi cos i tenen pensaments obsessius en relació a certs defectes físics, pateixen algun tipus de trastorn psicològic. La relació que l’individu manté amb la bellesa física actua en funció de la seva situació emocional, perquè l’estètica de fet es manifesta en l’equilibri existent entre la ment i el cos.”

Reconegut públicament per la seva trajectòria d’esforç professional, el doctor Armengol-Miró continua impulsant projectes amb entusiasme i vocació. “Els reconeixements comencen per un mateix, per sentir-se satisfet amb les pròpies accions i actituds a la vida. L’honor més gran que he experimentat en tota la meva carrera ha estat la confiança que algunes persones m’han demostrat, com la d’Isidre Fainé, president de La Caixa i de la Fundació Obra Social La Caixa; això m’ha permès tirar endavant projectes de gran interès mèdic i social.”