DR. JOSEP ROCA NOGUERA
DR. JOSEP ROCA NOGUERA
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DR. JOSEP ROCA NOGUERA

MEDICINA GENERAL- CIRURGIA ESTÈTICA

Text del 2005

La bellesa no depèn exclusivament de l’aspecte físic, sinó que hi intervenen molts altres factors.

La majoria de vegades visitem la consulta d’un professional mèdic quan patim una malaltia física o psíquica. D’altres, en canvi, ho fem perquè voldríem millorar una part del nostre cos que, des del punt de vista estètic, no ens agrada. Aquest fet no s’ha de banalitzar perquè conviure amb un nas, unes orelles, uns pits o unes arrugues que no són del nostre gust ens pot condicionar el comportament diari i provocar trastorns psicològics molt greus. El Dr. Josep Roca, que des de fa vint anys desenvolupa la seva activitat professional en l’àmbit de la cirurgia estètica, amb més de cinc mil intervencions practicades, ha vist com la desaparició dels complexos i traumes ha canviat la vida de molts dels seus pacients. El Dr. Roca va arribar a la medicina influït pel seu pare, el Dr. Joan Roca. Des de sempre va viure de prop l’activitat del seu progenitor, metge de capçalera del districte cinquè de Barcelona, un lloc especialment conflictiu que requeria grans dosis d’humanitat, de comprensió i a vegades, també, d’altruisme. Precisament, el factor humà és la gran lliçó que va rebre el seu fill i que no ha oblidat mai. “Quan acabes la carrera vols aplicar els coneixements que has rebut i ajudar les persones que pateixen. Malauradament, al cap de poc temps comença a néixer un cert sentiment de decepció i els valors humans que et movien des de bon començament s’han de deixar en segon terme. Comença a ser important la necessitat de guanyar-te la vida perquè has de mantenir una família. Posteriorment, en l’última fase d’aquest procés evolutiu, quan ja portes uns anys en la professió, pots reprendre l’esperit originari.”

El Dr. Roca dirigeix un equip de professionals format per deu metges. Treballen a la Clínica Delfos de Barcelona i col·laboren amb altres centres mèdics. La filosofia que mou el grup és donar un servei de qualitat i un tracte personalitzat. Contràriament al que és habitual en el sector, no són partidaris dels anuncis publicitaris en els mitjans de comunicació. “El més important és treballar bé. Quan aconseguim bons resultats el sistema del boca-orella és el que et dóna a conèixer i fa créixer el servei. El metge ha de donar confiança al pacient, explicar-li el que se li pot fer, les conseqüències que pot tenir i, sobretot, no enganyar-lo. Hi ha intervencions que deixen cicatrius i d’altres poden tenir efectes secundaris. Obligatòriament s’han de signar consentiments informats.”

Malauradament aquesta especialitat mèdica té un rerefons mercantilista molt accentuat. N’hi ha que entenen la professió exclusivament des del punt de vista comercial, per la qual cosa, abans de no caure en mans poc experimentades, hem d’informar-nos bé. “Són necessaris uns anys de formació per aprendre la tècnica i posteriorment cal reciclar-se constantment amb l’assistència a congressos i cursos per estar al dia dels últims avenços. No és una tasca que es pugui fer amb èxit sense cap formació ni experiència prèvia. No persegueixo la creació d’una gran empresa dedicada a la cirurgia estètica sinó el tracte personalitzat. Perquè els resultats siguin bons s’ha de treballar bé i a poc a poc. La cirurgia estètica no perdona els mals usos, ja que els teixits malmesos difícilment es poden reparar. És, a més, una feina complexa, que  no pots fer sol. En el meu cas, tinc l’ajuda de la doctora Noemí Puig –especialista en cirurgia general-, així com de la resta de metges i companys d’equip.”

El cirurgià estètic treballa amb un bisturí, no amb una vareta màgica que en pocs minuts canvia radicalment el nostre cos i el transforma en aquell ideal de bellesa que ens hem imaginat. “S’ha de ser molt realista. Els cirurgians hem de fer els canvis que ens demanen a partir d’un cos i d’unes formes i, per tant, tenim unes limitacions. A vegades es tenen expectatives superiors a allò que podem donar.”

És per això que els professionals han de tenir molt de tacte a l’hora de dir les coses. L’experiència acumulada, gràcies al contacte diari amb pacients, els ha fet desenvolupar una psicologia molt pràctica, especialment en aquests casos. També cal ser molt delicat quan es detecta que la patologia que afecta la persona l’hauria de tractar un professional de l’àmbit de la psicologia. “Les persones continuaran sent elles mateixes després de les modificacions que els practiquem. S’hauria de considerar que la bellesa no depèn exclusivament de l’aspecte físic, sinó que hi intervenen molts altres factors.”

L’activitat d’un cirurgià estètic pot tenir un punt de contacte amb la d’un artista plàstic. “La meva feina té un grau de creativitat i requereix una certa habilitat pràctica que podríem comparar amb la dels pintors i escultors.”

Tradicionalment els pacients més habituals en una consulta de medicina estètica han estat les dones. Encara continua sent així, però hi ha una certa tendència al canvi. “Cada vegada hi ha més homes que desitgen fer-se liposuccions de panxa i coll, líftings de cara, otoplàsties, blefaroplàsties i, sobretot, depilacions. Sovint vénen acompanyant la seva parella, que és la que vol ser operada, però durant la visita a poc a poc abandonen el seu posat renitent, agafen confiança i acaben decidint arreglar-se alguna part del seu cos.”

D’altra banda, el que més demanen les dones són els estiraments facials per eliminar les arrugues que apareixen amb els anys, les liposuccions i les pròtesis mamàries. Malgrat que el Dr. Roca practica la medicina en l’àmbit privat, no ha deixat mai de banda l’ensenyament. “M’agrada ensenyar allò que he après a tothom que em demani ajut. He format els meus companys de feina, i sempre tinc les portes obertes a d’altres professionals perquè aprenguin el que fem, i al mateix temps, nosaltres apendre d’ells.”

Sens dubte, l’activitat diària assistencial i la disponibilitat absoluta del professional durant les vint-i-quatre hores del dia repercuteix negativament en la seva vida familiar. L’esposa del Dr. Roca és analista de laboratori i treballa en el mateix centre. El fet de compartir professió en l’àmbit de la medicina facilita la comprensió i el diàleg. Els seus tres fills, la Marta, el Roger i el Carles, encara són petits per decidir el seu futur, però potser algun d’ells heretarà la vocació mèdica i seguirà la nissaga iniciada per l’avi.