Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Julio F. Garrido Corchón
DR. JULIO F. GARRIDO CORCHÓN.
Fotografia: Àngel Font

DR. JULIO F. GARRIDO CORCHÓN. OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA

Obra:

Text del 2004

Encara no és molt habitual que el ginecòleg vagi a casa de la dona a fer-li una exploració.

Al Dr. Julio F. Garrido, la vocació de metge no li ve d’herència familiar, perquè a casa seva, a Arnedo, la Rioja, on va néixer, no hi havia cap relació amb la medicina. “El meu pare és mecànic i industrial, tenia una fàbrica. Tinc un germà mestre i un altre que es dedica a la mecànica, i la meva mare ens ha donat sempre suport a tots. El fet de decidir que volia ser metge no va ser per una vocació semblant a la d’un sacerdot. És una altra cosa. Ha estat més aviat una solida inclinació que ha anat madurant al llarg de la meva vida, i que creix dia a dia.”

També, dia a dia, el doctor Garrido es guanya la confiança de les pacients que atén a  l’Hospital Municipal de Badalona, on treballa com a metge adjunt del servei de ginecologia; a l’Hospital General de Granollers, on fa obstetrícia, i a la seva consulta privada, on fa ginecologia i obstetrícia, amb un equip format amb els doctors Casanova, Deulofeu i Duran. “La ginecologia és l’especialitat mèdica que tracta els òrgans genitals de la dona i les seves malalties i l’obstetrícia té cura de l’embaràs, el part, i la seva patologia.”

Concep l’especialitat de ginecologia i obstetrícia com un compendi de totes les especialitats mèdiques. “Hem de ser en part metges internistes, perquè tractem el sistema hormonal de les dones i l’embaràs, hem de ser cirurgians, perquè les operem, hem de ser radiòlegs, perquè fem les ecografies, hem de ser oncòlegs, psicòlegs, etc.”

Fins i tot, han de ser metges d’urgències, perquè tot just quan feia l’entrevista, va haver de sortir corrent per atendre una pacient.

El Dr. Garrido va fer la carrera de medicina a la Universitat de Navarra. “És una de las millors universitats, però crec que avui dia és pot fer medicina ben feta a diferents llocs.”

En acabar la carrera va començar la seva relació amb Catalunya. Es va establir a Granollers i va fer l’especialitat a l’Hospital Clínic de Barcelona. “La meva formació ha estat bàsicament a l’Hospital Clínic, a més de fer sortides a cursos i congressos a l’estranger, als Estats Units i a Anglaterra, principalment.”

Quan encara no havia acabat l’especialitat, és a dir, quan era resident de segon any, va començar a treballar com a ginecòleg de guàrdia a l’Hospital General de Granollers, tasca que continua desenvolupant actualment per no perdre contacte amb aquesta vessant de l’especialitat. “Faig una mitjana de quatre a cinc parts a la setmana.”

L’any 1997, acabada la seva formació, va iniciar la tasca de ginecòleg a l’Hospital Municipal de Badalona. “Hi treballo, bàsicament, com a ginecòleg cirurgià. Sóc un dels responsables de la Unitat de Patologia Mamària, faig ecografies i opero tres dies a la setmana.”

Les intervencions que fa habitualment són: càncer de matriu o d’ovaris, endoscòpia (histeroscòpia i laparoscòpia), tumoracions benignes i càncer de mama.

També tracta diverses patologies, les quals s’agrupen en l’anomenat sòl pelvià, com la incontinència d’orina. “La pelvis de la dona està tancada per una sèrie d’estructures que, amb el temps i amb els parts, s’afebleixen. Hi ha una subespecialitat de la ginecologia que tracta aquests problemes, entre els quals hi ha la incontinència d’orina. Aquest trastorn l’operem bastant sovint en dones grans, amb resultats molt positius, ja que se soluciona en més del 80% dels casos.”

Confessa que se sent feliç a la sala d’operacions, perquè, la part que més li agrada de la seva especialitat és la cirurgia. Entre totes les patologies operables, n’hi ha una que li suposa tot un desafiament: el càncer de mama. “El ginecòleg és conscient que fa una intervenció determinant en la vida de la pacient, perquè es tracta d’una malaltia que colpeja molt la dona. S’ha de tenir en compte que, a part de la cirurgia, s’han de fer més tractaments al pit. En funció dels resultats de les anàlisis, s’hi haurà de fer hormonoteràpia, quimioteràpia, o radioteràpia. Habitualment, s’espera que el tractament estigui completat, i després, al cap d’un any, es pot fer la reconstrucció. Un dels reptes del càncer de pit, a part del repte físic, és el repte psicològic. El pit no és un òrgan vital, però conforma la feminitat de la dona.”

És un metge molt jove, però els vuit anys que fa que és a la professió li donen suficient perspectiva com per adonar-se de l’evolució viscuda dins de la medicina a Catalunya. “L’evolució que he vist ha estat centrada en una major disponibilitat de la medicina, la qual cosa considero positiva, perquè és una manera de fer més rendibles els recursos. La medicina ha sortit dels grans centres clàssics, de referència, per desenvolupar-se als hospitals comarcals. Actualment, la major part de les malalties es poden tractar en aquests hospitals, perquè el planter de metges que ens hem format als grans hospitals, hem agafat l’estil i l’hem portat després als hospitals comarcals. Ara, a qualsevol indret de Catalunya, es fa una medicina molt avançada, i molt més a prop del pacient.”

D’acord amb el seu interès per adaptar-se a les necessitats de les seves pacients, el doctor Garrido ha inventat un aparell portàtil per poder fer les exploracions ginecològiques a domicili o a qualsevol lloc on calgui. “He dissenyat un adaptador portàtil, amb la idea de poder visitar la pacient on estigui, en lloc que sigui ella qui es traslladi a la consulta. Consta d’una base que es posa a sota la pelvis de la dona, quan està estirada. Té dues extensions mòbils, amb uns forats on es poden posar els talons. D’aquesta manera, es pot portar la pacient fins a la vora del llit o de la taula, i tenir-la en posició ginecològica, igual que si estigués en qualsevol taula ginecològica normal. També permet anar a visitar les pacients ingressades a l’habitació de l’hospital i evitar haver de desplaçar-les fins a la consulta. A més, el fet de poder anar al domicili pot garantir el repòs absolut que necessiten les pacients després d’una amniocentesi.”

Aquest invent, patentat amb el nom de CAMET, i utilitzat en diversos hospitals, obre noves perspectives en el camp de les exploracions ginecològiques domiciliàries. “Encara no és molt habitual que el ginecòleg vagi a casa de la dona a fer-li una exploració, però crec que aquesta pràctica serà un fet normal en el futur.”

Quan fa una visita domiciliaria, a més del CAMET, disposa d’un ecògraf portàtil, amb les mateixes prestacions que els que hi ha als hospitals. “Té una sonda abdominal i una sonda vaginal que podem intercanviar.” Veritablement, és insòlit veure’l amb aquests estris, sempre preparat per fer les visites a domicili.

Pel que fa al retard a l’hora de tenir fills, creu que aquesta és la tendència actual, però potser arribarà un moment en el qual la maternitat tornarà a situar-se en un primer pla.  “Personalment, crec que a la vida, allò que més satisfacció pot donar a una persona són els fills. Això que ara plantegem com una cosa secundària a la vida, pot ser que filosòficament es posi una altra vegada en un lloc primordial. Llavors, serà possible que la maternitat recuperi el seu temps lògic.”

De moment, el Dr. Julio Garrido i la seva esposa Marian, fan palesa la importància de tenir fills i “quan toca”. En tenen dos, Julio i Angela i esperen la tercera, que es dirà Irene.