Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Drs. Lluís Bachs Cases i Enric Renau Folch
DR. LLUÍS BACHS CASES, DR. ENRIC RENAU FOLCH.
Fotografia: Àngel Font

DR. LLUÍS BACHS CASES, DR. ENRIC RENAU FOLCH. PARC SANITARI PERE VIRGILI

Obra:

Texto del 2004

El Parc Sanitari Pere Virgili és un dispositiu de concentració d’oferta sanitària i de serveis nascut a partir de l’antic Hospital Militar de Barcelona, un complex assistencial que fins fa alguns anys havia estat al servei de l’estament militar. És una empresa de titularitat pública, adscrita al Servei Català de la Salut, que es va crear el 1999 després de l’acord al que van arribar el Ministeri de Defensa i la Generalitat de Catalunya mitjançant el qual Defensa atorgava la gestió administrativa de l’Hospital Militar de Barcelona a favor del Servei Català de la Salut. El juny del 2003 el Servei Català de la Salut va fer l’opció de compra i, poc després, va adquirir tot el recinte de l’antic Hospital Militar. El Parc Sanitari representa la conversió de l’antic Hospital en una entitat sanitària moderna al servei del ciutadà, preparada per donar resposta a les necessitats socials emergents en el context d’una societat que en els darrers anys ha canviat de forma notable. És un projecte sòlid que desenvolupa un complex programa de treball que es va endegar l’any 2000 i que està previst finalitzar el 2008. “El projecte de transformació de l’Hospital Militar es va iniciar assumint el conjunt de treballadors de l’antic Hospital Militar. Es va realitzar un estudi del recinte hospitalari i dels 19 edificis que l’integren amb la idea de mantenir-los i dedicar-los a aspectes sanitaris i sociosanitaris”, indica el Dr. Enric Renau Folch, president i conseller delegat del Parc Sanitari Pere Virgili.

Després d’una etapa d’estudi i de treball inicial es van començar a definir les línies bàsiques d’actuació de la nova entitat assistencial: “Van aprovar-se un pla funcional que va determinar la distribució dels espais del recinte i un pla especial que va definir la seva utilització. Les funcions principals d’aquesta entitat giren entorn de la prestació de serveis assistencials, d’investigació i docència, així com a la prestació i gestió de serveis de suport a altres serveis assistencials. També esdevé una tasca bàsica de l’empresa la gestió dels edificis i instal·lacions de la parcel·la de l’antic Hospital Militar de Barcelona i la possibilitat de cedir l’ús d’aquestes per a la prestació de serveis que siguin d’interès del Servei Català de la Salut. En el marc de la prestació de serveis assistencials prenen un caire fonamental els serveis sociosanitaris, d’atenció primària, de salut mental, la promoció de la salut i la prevenció de malalties.”

El nom del Parc Sanitari és un reconeixement a la figura d’un dels metges més prestigiosos de la història de la medicina catalana, Pere Virgili. El 1999 va celebrar-se el 300 aniversari del naixement del metge. La doble relació d’aquest erudit de la ciència amb el camp mèdic i la marina ha suposat que els símbols identificatius del Parc Sanitari portin referències marineres: “Els edificis de totes les àrees sanitàries tenen nom de vent. Pere Virgili va néixer el 1699 a Villalonga del Camp (Tarragonès). Metge i científic, és una figura rellevant del món de la medicina de segle XVII com a metge cirurgià. Va ser cirurgià major de l’Exèrcit i de l’Armada i es considera l’innovador i creador dels estudis de cirurgia a la península ibèrica. També va ser el fundador dels Col·legis de Cirurgia de Cadis (1748) i de Barcelona.”

L’organització del Parc gira entorn de tres eixos bàsics: “Els serveis d’assistència sociosanitària, els serveis de suport i d’atenció ambulatòria, i l’establiment d’entitats sanitàries adscrites al Servei Català de la Salut”, explica el Dr. Lluís Bachs Cases, gerent del Parc Sanitari. L’edifici Llevant i l’edifici Gregal són dos unitats gestionades pel Parc Sanitari Pere Virgili que s’estan desenvolupant i que, una vegada acabades, comptaran amb unes instal·lacions sanitàries dirigides a donar resposta a diferents necessitats socials. “El Parc ja va obrir, el desembre de l’any 2000, 25 llits per al Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), els quals han anat augmentant fins l’octubre del 2003 amb 74 llits, arribant a un total de 124 llits de mitja estada, a finals del 2003. Els llits de mitja estada són molt importants ja que permeten que els malalts que necessiten passar per un procés de recuperació, abandonin l’hospital d’aguts i siguin atesos en un centre especialitzat en la seva rehabilitació i en la reinserció social, oferint una atenció personalitzada i propera. Al segon trimestre del 2004, l’Hospital Sociosanitari Pere Virgili de l’edifici Llevant acollirà 144 persones, i inclourà la unitat de convalescència, de cures pal·liatives i de trastorns cognitius, que és el que forma la Unitat de Mitja Estada, així com, l’hospital de dia i les unitats d’avaluació geriàtrica de demències i psicogeriatria.  D’altra banda, s’està treballant per la Unitat de Llarga Estada a l’edifici Gregal. Als edificis Garbí i Migjorn s’hi reubicaran 120 llits sociosanitaris de salut mental i 128 llits de llarga estada. Està previst que a l’edifici Xaloc s’hi concentrin 150 llits de llarga estada de nova contractació, durant el primer trimestre de l’any 2007. En la unitat de mitja estada de l’edifici Llevant l’estada mitjana dels pacients serà d’entre 60 i 90 dies, durant els quals tindran la possibilitat de restablir-se de diferents patologies. En aquesta unitat seran molt importants els consultors de traumatologia, rehabilitació, neurologia i altres, els quals són metges de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, com també el contacte amb la unitat funcional interdisciplinària sociosanitària del centre d’aguts de referència. Una part dels malalts procediran de centres d’atenció primària i la resta d’hospitals d’aguts. La rehabilitació, les cures, la teràpia ocupacional i la prevenció de les complicacions i promoció d’autonomia es realitzaran a la unitat de llarga estada que també comptarà amb 64 llits. En aquesta, l’estada mitjana dels pacients serà d’un any.”

L’Hospital Sociosanitari Pere Virgili és un dels principals serveis que integren l’oferta sociosanitària del Parc Sanitari “que, a hores d’ara, ja té en funcionament les àrees bàsiques de salut (ABS) de Vallcarca i Sant Gervasi, 50 llits per malalts de mitja estada a l’edifici Gregal, 74 llits de mitja estada a l’edifici Llevant, dos PADES (Programa d’Atenció Domiciliària Equip Suport) i una unitat de cirurgia sense ingrés, que gestiona l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. A l’àrea administrativa, situada a l’edifici Mestral, hi ha les oficines del Consorci Sanitari de Barcelona, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, i l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona de l’ICS (Institut Català de la Salut). L’àmbit d’atenció sociosanitària és el servei més emblemàtic del complex i quan es finalitzi el projecte comptarà amb 600 llits. L’Hospital Sociosanitari Pere Virgili, ubicat a l’edifici Llevant disposa de 6.091 m2 distribuïts en un total de quatre plantes de les quals n’hi ha tres en funcionament, amb 74 llits de mitja estada, i unitats de rehabilitació i teràpia ocupacional, entre d’altres serveis. Ben aviat, l’hospital estarà en ple funcionament amb un total de 144 llits de mitja estada, que es complementaran amb 62 llits sociosanitaris de llarga estada, ubicats a l’edifici Gregal (2.554 m2).”

S’entén per centres i serveis sociosanitaris aquells que presten, conjuntament i de forma integrada, una atenció especialitzada sanitària i social. Es tracta sobretot d’atenció a persones grans malaltes o bé que pateixen malalties cròniques discapacitants, malalties degeneratives invalidants, en fase terminal, que tenen problemes de rehabilitació, etc. Durant els darrers anys, el procés d’envelliment de la població en la majoria de les societats desenvolupades està fent replantejar el model sanitari i assistencial, i el Parc Sanitari és una resposta a l’evolució de la societat: “Les persones grans presenten unes malalties força característiques que requereixen una atenció sanitària específica. Les mesures de suport que necessiten no sempre són possibles d’atendre en una societat que encara no ha pogut adaptar-se a la situació social actual. El model sociosanitari que es desenvolupa des del Servei Català de la Salut es conceb com l’abordatge terapèutic dels usuaris des de la globalitat. Com a objectiu general es busca donar una resposta integral als malalts, tant a nivell físic com emocional, social, espiritual… i que promocioni l’autonomia d’aquests i la seva reinserció dins la comunitat; que en millori l’adaptació, controli els símptomes i integri els objectius del malalt i la família a la teràpia. L’atenció propera a la família esdevé bàsica. Aquest treball s’ha de dur a terme de forma conjunta amb els Centres d’Atenció Primària que són la porta d’accés de la població al sistema sanitari.”

Una qüestió molt important i que des del Servei Català de la Salut també s’ha potenciat, és la unitat de cirurgia sense ingrés: “És una àrea que està en marxa des del març de l’any 2001 i que gestiona la direcció de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de l’Institut Català de la Salut. S’hi realitzen intervencions de cataractes i hèrnies inguinals, entre d’altres, amb sis quiròfans en ple rendiment. Els professionals de la Vall d’Hebron fan un seguiment complet del pacient en tot moment encara que no estiguin presencialment a l’edifici del Parc; són els nostres consultors, treballem amb ells de forma conjunta. De fet durant l’any 2004 entrarà en funcionament una unitat de rehabilitació ambulatòria, a càrrec de diferents entitats sanitàries. S’ha arribat a un acord amb l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron per dur a terme aquest servei de rehabilitació.”

El treball del complex sociosanitari es complementa amb la labor que es realitza des dels CAP, que els representants de l’entitat consideren de vital impotància: “El Centre d’Atenció Primària és un espai bàsic i una peça clau del sistema sanitari actual. En l’Hospital Sociosanitari Pere Virgili quan es dóna l’alta a un pacient ingressat, s’informa al metge de capçalera perquè pugui fer el seguiment del procés des del CAP. En aquest sentit, considerem que el treball en equip que es realitza des del Parc ha d’estar marcat per un sentit humanitari de l’exercici de la professió. La sanitat s’ha deshumanitzat profundament en els darrers anys. Metges i professionals sanitaris han de dedicar més temps als pacients. Les bones paraules dels facultatius sovint curen més que les mateixes medicines, sobretot en persones grans. La rehabilitació ambulatòria és bàsica. El més important és que el ciutadà tingui el seu metge de capçalera, que l’ha de guiar sanitàriament actuant com a director de salut, de prevenció i de promoció. La variació que s’ha fet a Catalunya amb la creació de les noves àrees bàsiques de salut és essencial perquè la sanitat funcioni bé i doni un servei de qualitat.”

El Parc Sanitari Pere Virgili també comptarà amb un espai de serveis i suport, on hi haurà la cuina central, la cafeteria i la central d’instal·lacions, així com una zona d’aparcament, en fase de projecte, amb una capacitat aproximada per a 300 places. “Encara queda per definir quina utilitat tindran els edificis de Mar i Ponent. Urbanísticament, el Parc és propietat del Servei Català de la Salut i aquest vol que sigui un espai obert als ciutadans de Barcelona i de tot Catalunya; un pont de connexió entre les zones de Vallcarca i Sant Gervasi, tradicionalment separades pels antics edificis de l’Hospital Militar. Enmig s’hi situa un parc ampli que atorga un aire diferent al complex. És, sens dubte, un model singular on s’integren diferents ofertes assistencials que generen un estalvi pel sistema sanitari.”

Una vegada finalitzades les obres, l’any 2008, el Parc disposarà d’altres equipaments: 600 llits sociosanitaris i 120 de salut mental, un hospital de dia, unitats de radiodiagnòstic i rehabilitació; així com les instal·lacions de l’Institut Sociofamiliar Alhzeimer, que tindrà 157 places residencials i dues unitats de docència i d’investigació. “A més, s’hi instal·laran l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, a l’edifici Puigmal, el Servei d’Emergències Mèdiques i el Servei Coordinador d’Urgències de Barcelona (061), ambdós a l’edifici Nord. En total, el complex tindrà més de 79.000 m2, per convertir-se en el centre sociosanitari més gran de Barcelona.”

El Parc Sanitari Pere Virgili és un model sanitari que ha de convertir-se en un referent del sistema sanitari català, una nova forma de treball adaptada a les necessitats d’una societat que cada vegada envelleix més i que demana uns serveis assistencials preparats, de qualitat i eficients: “Tenim dos grans objectius, concentrar una àmplia oferta sanitària i de serveis que permeti avançar en el desenvolupament de la xarxa assistencial actual i descongestionar altres hospitals dedicats a l’atenció de malalts aguts. El model sanitari català s’ha mostrat molt efectiu i de qualitat, el Parc Sanitari integra el model català de gestió pública i privada potenciant la no presència de llits d’hospitalització d’aguts.” Aquest projecte sanitari respon a la filosofia de la sanitat del segle XXI amb serveis d’atenció primària, unitats de cirurgia sense ingrés, un centre per malalts d’Alzheimer i un hospital sociosanitari integrats en un únic espai.