Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Lluís Franch Viñas
DR. LLUÍS FRANCH VIÑAS.
Fotografia: Àngel Font

DR. LLUÍS FRANCH VIÑAS. INSTITUT D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

Obra:

Text del 2003

Nosaltres hem passat de la beneficència històrica a la modernitat.

.

L’Institut d’Assistència Sanitària és una empresa pública de la Generalitat ubicada a les comarques gironines des de 1992, quan la Diputació de Girona va traspassar la sanitat a l’Administració autonòmica. Però l’entitat es va crear molt abans, els inicis es remunten a la Girona medieval, tal com ens explica el doctor Lluís Franch, actual gerent de l’Institut: “L’Hospital de Santa Caterina va néixer l’any 1211 quan els confrares de Sant Martí van anar a veure el bisbe Arnald per demanar-li que fes un hospital que fusionés l’antic hospital de Sant Llàtzer, als afores de la ciutat, amb l’Hospital dels Capellans. El projecte es va dur endavant i es va construir extramurs el nou hospital. L’any 1666 es van traslladar les instal·lacions al bell mig de la ciutat.” L’Hospital de Santa Caterina es troba en l’actual emplaçament des de l’any 1669, moment en què van acabar les obres de construcció. L’any 2004 és previst un nou trasllat que el situarà en els terrenys de l’antic Hospital Psiquiàtric de Salt, convertint-se així en el Parc Hospitalari Martí Julià.

La transformació que s’ha produït en els darrers anys a l’Institut d’Assistència Sanitària ha estat realment important: “Nosaltres passem de la beneficència històrica a la modernitat i aquest pas té tres canals: en primer lloc, l’evolució dels principis, des de l’auxili als pobres fins al dret a la salut. Cal recordar que fins l’any 1992 els establiments de beneficència no feien receptes públiques i que la psiquiatria no va formar part de la assistència pública fins l’any 1986. Un segon element que ens preocupa és la transformació de l’organització, perquè el fet és que passem d’una organització burocràtica i tancada a una d’oberta i compromesa amb la gent.”

Perquè, tot i que a vegades hi ha qui té por de parlar d’empresa en un tema tan delicat com el sanitari, el cert és que aquest és el tercer projecte de l’Institut: “Un dels grans reptes és treballar amb una visió empresarial. A partir del contracte amb el sistema sanitari públic, el nostre client majoritari, amb un consell d’administració integrat per gent de la societat, amb estratègia i gestió acurades, hem de produir serveis sanitaris amb qualitat i bons resultats, amb el nostre compte d’explotació i auditories, homologable amb qualsevol altra empresa.”

I encara caldria afegir que la transició en la gestió s’ha anat produint paulatinament, però al final hi ha prou autonomia de gestió per tenir marge per treballar: “L’únic pas que estem acabant de fer, i que ens sembla molt important, és aconseguir un compromís dels professionals que hi treballen, perquè és important que hi hagi recursos, infraestructures i equips directius potents; però qui acaba donant l’atenció als pacients són els professionals que treballen dia a dia en els nostres centres, i si no aconseguim que aquests col·lectius se sentin compromesos, estiguin motivats, ben formats i comparteixin amb nosaltres la necessitat de ser eficients, la resta no els podrem millorar.”

Actualment, l’Institut d’Assistència Sanitària té les quatre gran línies del sistema sanitari, des de l’atenció primària de salut, fins a l’atenció especialitzada d’aguts, l’atenció sociosanitària i la salut mental: “Cada vegada hi ha més models sanitaris que opten per una xarxa específica d’atenció primària que pretén donar una cobertura universal i de molta accessibilitat a les famílies i que només quan es considera que la persona té un problema que ha de tractar un especialista, se l’envia a les altres tres xarxes. La més gran per volum és l’atenció especialitzada d’aguts, és a dir, els hospitals, i les que en tenen menys, la xarxa de salut mental i la sociosanitària, que atén problemes de salut de tipus crònic i en què predomina la manca de dependència de les persones que hi són ateses.”

L’Institut d’Assistència Sanitària de Girona cobreix aquestes xarxes, de manera que ha passat de gestionar un hospital d’aguts i un de psiquiàtric a gestionar molts altres centres a diversos llocs de les comarques gironines: “Tot això és molt interessant perquè et permet treballar globalment, ja que hi ha molts problemes de salut que no es resolen només amb un d’aquests dispositius, sinó que els pacients han de passar per més d’un especialista. Hi ha malalties que primer les veu l’atenció primària, després es deriven a una atenció hospitalària i finalment a una de sociosanitària, i si ho gestionem tot des del mateix centre aquesta transversalitat ens permet estar més coordinats que no pas si ho fessin proveïdors diferents.”

Quant a l’Hospital de Santa Caterina, es tracta d’un centre de tecnologia bàsica dins la xarxa hospitalària catalana. “A Catalunya tenim un model sanitari que ha creat tres nivells d’hospital i el nostre és el més bàsic, després ve el de tecnologia mitjana-alta, com el Trueta de Girona o l’Hospital del Mar de Barcelona, i després ve el d’alta tecnologia, com el Clínic o la Vall d’Hebron. Els hospitals generals bàsics, sovint anomenats comarcals, poden atendre el 70 o fins el 80% dels problemes de salut que requereixen atenció hospitalària, augmentant l’eficiència del sistema i apropant l’atenció a les famílies.”

Un hospital com el de Santa Caterina ha pogut fer front a l’augment de població i d’utilització dels serveis i no augmentar sinó disminuir lleugerament el nombre de llits fins als actuals cent trenta: “Quan jo vaig començar a treballar en el sistema sanitari públic fa vint anys, el temps mitjà d’estada en un hospital era de més de nou dies, i ara hem passat a menys de sis, la qual cosa vol dir que atenem una major quantitat de pacients amb les mateixes places hospitalàries. I això no és solament per motius econòmics, sinó també sanitaris i socials: en un centre hospitalari et poden salvar la vida, però estar en un hospital sempre és un risc encara que hi estiguis en condicions òptimes; el cert és que, si no és del tot necessari, estàs més segur al carrer. Per altra banda, si pots recuperar-te d’una afecció a casa, a prop de la família, el cost psicològic i social serà molt menor.”

El gran esforç d’inversió en el Parc Hospitalari, amb la construcció del nou hospital, de nous edificis de salut mental i sociosanitaris i la remodelació d’altres, els ajudarà a acabar amb l’estigmatització de l’antic manicomi: “Els hospitals psquiàtrics havien estat llocs horribles i hem d’aconseguir que la gent vegi la nova realitat de la salut mental: avui tenim centres en diverses comarques de Girona i, dins l’hospital psiquiàtric, els serveis que ofereixen són molt diferents. La gent que abans estava internada ara pot estar al carrer, pot viure amb la seva família i ser atesa molt a prop de casa. Amb les obres del nou centre esperem que els veïns oblidin el que havia estat aquell recinte i el vegin com un lloc totalment renovat.”