Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Lluís Franch Viñas
DR. LLUÍS FRANCH VIÑAS.
Fotografia: Àngel Font

DR. LLUÍS FRANCH VIÑAS. SALUT PÚBLICA - GESTIÓ HOSPITALÀRIA

Obra:

Text del 2004

La sensibilitat mèdica unida a una visió humanística són fonamentals per portar a terme tasques de gestió en la sanitat.

L’àmbit de la sanitat pública s’erigeix com un complex sistema de funcionament en el qual l’objectiu fonamental esdevé l’atenció de qualitat cap a l’usuari, el pacient. En el moment actual les entitats dedicades als serveis de la salut mostren diferents fórmules de funcionament empresarial, algunes de les quals semblen poc adequades a les necessitats del conjunt del sistema sanitari del segle xxi. Hi ha problemàtiques dins d’aquest sector que exigeixen formes d’organització, estructura i funcionament adaptades a les necessitats dels agents externs, els pacients, però també dels professionals sanitaris. L’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de Girona ha posat en funcionament un procés de reforma profunda de l’estructura organitzativa de l’empresa amb l’objectiu de donar un millor servei a una àrea de referència molt àmplia i, al mateix temps, adoptar una nova cultura sanitària que faci partícips els seus professionals. És el gerent de l’IAS i conseller delegat, el doctor Lluís Franch Viñas, l’inspirador d’aquest projecte empresarial pensat específicament per a l’àmbit de la sanitat.

Lluís Franch Viñas ha centrat la seva trajectòria professional en el camp de la gestió i la planificació dins de l’àmbit de la salut pública. Els seus plantejaments inicials el portaven a especialitzar-se en medicina interna, però un anàlisi profund de la realitat del sistema sanitari dels anys 80 va conduir-lo cap a un àmbit d’interès creixent, el de la salut pública. “Vaig llicenciar-me en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. Finalitzada aquesta etapa era conscient que hi havia activitats de salut pública, epidemiologia, administració sanitària i gestió, aspectes fonamentals en el món de la sanitat, que no s’havien introduït de forma suficient a l’Estat espanyol. Vaig decidir formar-me a Montpeller (França) en salut pública perquè a l’Estat espanyol no existia aquest tipus de formació. La salut pública, com a concepte general, és molt àmpli i engloba tot allò referent a la sanitat, mentre que la salut pública entesa com a branca d’activitat inclou totes aquelles tasques que afecten la sanitat i la salut sense ser assistència clínica directa. Les polítiques d’educació sanitària, el disseny de campanyes per reduir el consum de tabac, l’elaboració de campanyes epidemiològiques per combatre malalties infeccioses, l’anàlisi demogràfic de la població, la direcció de institucions sanitàries… són temes que sorgeixen en el marc de la salut pública i de l’administració sanitària i que es pretenen resoldre per assolir el bon funcionament del sistema sanitari.”

El seu camí professional basat en una formació completa en diferent àrees de coneixement respon a un objectiu molt definit: “El 1983 vaig consolidar la idea de dedicar-me al món de la salut pública iniciant-ne els estudis i posant-me a treballar en aquest àmbit en un ajuntament. Poc després vaig entrar d’inspector mèdic a la Seguretat Social de Girona, a l’Hospital Dr. Josep Trueta desenvolupant tasques de gestió sanitària i més endavant vaig estar tres anys a l’àrea de gestió de l’Institut Català de la Salut fent tasques de planificació. Aquesta etapa professional em va portar fins a una idea principal, dur a terme una tasca professional que havia d’alternar equilibradament feines de planificació i de gestió per assolir un coneixement ampli i exhaustiu de la realitat sanitària. La planificació, més freda i tranquil·la, aporta una visió global al marge de la realitat diària. La gestió, en canvi, és tan potent que sovint es perd la visió global.” La seva formació s’ha ampliat amb diversos cursos en salut pública i en un altre àmbit de coneixement que li facilitaria l’accés a càrrecs de gestió: la formació en gestió empresarial. El doctor Lluís Franch també ha estat director mèdic del sector Girona, director de planificació de la regió de Girona del Servei Català de la Salut, cap de divisió d’atenció hospitalària del Servei Català de la Salut i, en l’actualitat ocupa el càrrec de conseller delegat i gerent de l’IAS, una empresa multiservei sanitària que compta amb una plantilla de més de mil treballadors.

Aquest perfil professional no és fàcil de trobar en el món de la gestió i administració hospitalària. “En la gestió d’un hospital tant és vàlid un metge format en gestió com una persona que tingui formació econòmica i s’hagi especialitzat en gestió hospitalària. L’important és conèixer el producte sanitari on el benefici no és la clau principal de l’activitat sinó la qualitat de l’atenció. Cal entendre molt bé la dinàmica econòmica i conèixer què és i implica el malalt, el seu patiment, el de la seva família, la importància del col·lectiu d’infermeria, l’ètica mèdica, els metges… La sensibilitat mèdica unida a una visió humanística són fonamentals per portar a terme tasques de gestió en la sanitat.”

Són moltes les institucions sanitàries que tenen una fórmula organitzativa jerarquitzada basada en mecanismes de control. Avui hi ha models organitzatius que aposten per una transformació d’aquests sistemes. Un d’ells és el que està implantant el doctor Franch a l’IAS. “Encara que és un camí irreversible, hi ha molts hospitals i empreses sanitàries que es resisteixen al canvi. En les organitzacions sanitàries no són vàlids els mètodes més tradicionals de gestió d’empreses. Un gerent hospitalari no pot aconseguir resultats tot sol, necessita la col·laboració de la gent que hi treballa fet que implica un altre estil de direcció, un nou llenguatge, un canvi d’estructura organitzativa i d’enfoc. Cal entendre que l’entitat existeix per atendre una població; que l’atenció ha de ser de qualitat i respectant les voluntats de la població a través d’un equip humà molt preparat i especialitzat. Un equip de col·laboradors que poden fer-ho molt bé si entén la dinàmica de treball i s’hi sent compromesa. Aquesta idea té un clar substrat humanista i ètic. És el que avui en dia es defineix com a concepte de gestió per valors.”

Diferent línies de treball posen en pràctica aquests conceptes: “La raó de ser no és fer diners, encara que tampoc es poden tenir resultats negatius, sinó donar servei eficient als clients. No és fàcil de fer entendre aquesta idea que comporta dificultats i contradiccions especialment en el sector públic. L’organització sanitària ha d’estar pensada de cara al client i la seva salut.”

Una altra línia d’actuació és l’orientació del client intern o professional. “Històricament els professionals sanitaris solen estar enfrontats amb el gerent. S’ha d’aconseguir que la gent que treballa en un hospital se senti part de l’empresa per aconseguir que funcioni i hi hagi bons resultats.”

Un tercer eix tracta d’aplanar les estructures directives i descentralitzar-les per apropar les decisions als equips. “Es pretén aconseguir una complicitat general fonamentada en el diàleg. No és senzill aplicar aquests processos que són d’implantació lenta. Primer de tot, per canviar la cultura empresarial i de funcionament d’un sistema de salut cal entendre el concepte. I el concepte més important de tots és que s’han d’aconseguir resultats, resultats mesurables en termes de salut de la gent.” De ben segur que aquest procés de reforma argumentat i conceptualment coherent es convertirà en un model que s’anirà extenen a d’altres entitats mèdiques i sanitàries d’aquest país.