Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Lluís Guerrero Sala
DR. LLUÍS GUERRERO SALA.
Fotografia: Àngel Font

DR. LLUÍS GUERRERO SALA. ANGIOLOGIA I CIRURGIA

Obra:

Text del 2004

El contacte directe amb els pacients permet als facultatius tenir una visió molt àmplia i completa de tots els sectors socials i dels problemes que els afecten.

El cirurgià i angiòleg Lluís Guerrero va sentir inquietuds mèdiques de ben jove: “M’atreia tot el relacionat amb la biologia i l’anatomia dels vertebrats.”

Aquest interès el va portar cap a la medicina, “sobretot quan vaig tenir notícia del primer trasplantament de cor, realitzat a Sud-àfrica.”

Per aquestes raons, en finalitzar els seus estudis secundaris L’ANY 1968, es va traslladar a Saragossa per cursar-hi la llicenciatura en medicina. D’aquells anys recorda amb especial afecte la figura i la tasca d’alguns professors “com el doctor Casado de Frías, catedràtic de pediatria” i l’oportunitat que la Clínica del “18 de Julio” i l’Hospital Provincial li van brindar per tal de poder fer les seves primeres pràctiques mèdiques.

A més a més, durant aquells anys de preparació universitària es va decantar per l’angiologia i cirurgia vascular com a especialitat mèdica futura: “La nostra és una branca professional que reuneix el tractament mèdic i quirúrgic, de manera que és força completa. El nostre treball parteix sempre del coneixement dels factors de risc. Una vegada detectats aquests i la seva traducció patològica, el nostre objectiu és evitar les conseqüències d’aquesta lesió. De vegades l’única possibilitat és la intervenció quirúrgica, la qual generalment evita greus complicacions. Alguns companys de professió s’han decantat pel vessant més estètic de la nostra especialitat.”

Una vegada va haver acabat la formació pregraduada tornà cap a Catalunya per tal d’especialitzar-s’hi i s’instal·là a Barcelona, tot i pensant que “una gran ciutat com la capital catalana em brindaria més possibilitats formatives i professionals.”

Després d’algunes experiències professionals, s’establí definitivament com a metge adjunt de la unitat de cirurgia vascular de la Clínica de Sant Josep de Manresa. Cinc anys després decidí de compatibilitzar l’exercici de la medicina pública amb el de la privada. Tot i que evidentment el món de la medicina, i en especial el de la cirurgia, s’ha transformat de manera considerable en les últimes dècades, en el cas de les intervencions vasculars que es porten a terme en els hospitals comarcals els canvis han estat menys sobtats: “allò que més ha evolucionat durant els meus anys d’exercici professional han estat els mitjans de diagnosi i l’evolució cap a una cirurgia cada vegada menys agressiva. Aviat esperem poder fer a Manresa cirurgia endovascular.”

Personalment, se sent molt orgullós de la seva dedicació professional, que conjuga ciència, humanisme i altruisme: “La medicina és una activitat molt humana i propera a la vida d’altres persones. El contacte directe amb els pacients permet als facultatius tenir una visió molt àmplia i completa de tots els sectors socials i dels problemes que els afecten.”

Segurament va SER aquesta estimació la que el va decidir a involucrar-se en les millores formatives i professionals del seu col·lectiu per tal de garantir una millor cobertura sanitària per al conjunt de la societat: “Els metges, com a agents socials, no només hem d’intentar millorar la nostra posició individual, sinó també la de tot el nostre col·lectiu, en el que trobem molta diversitat.”

Per fer-ho va optar per implicar-se en la gestió del Col·legi de Metges de Barcelona des del seu lloc d’exercici, la comarca del Bages. En aquest moment és el President de la Delegació del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona: “La tasca del Col·legi no només se centra en una sèrie de programes i ajuts per als facultatius i els seus familiars, sinó en tot un seguit de mesures per garantir una assistència mèdica universal de qualitat.”

Totes aquestes iniciatives parteixen d’un fet concret: la pèrdua de prestigi professional que ha patit el sector mèdic en els darrers anys i que té importants conseqüències econòmiques, laborals i socials per als seus integrants: “Hem de recuperar el prestigi social que la nostra tasca va tenir en èpoques anteriors; no desitgem ser divinitzats, però sí recuperar la dignitat laboral. Per tal d’arribar a exercir, cal una preparació mitjana d’onze anys i un reciclatge permanent. Per altra banda, les responsabilitats que assolim durant la nostra praxi mèdica són moltes, molt diverses i constants.”

Els metges tenen a les seves mans el bé més important de qualsevol ésser humà: la salut, i cal que siguin compensats i recompensats per l’esforç professional, humà i familiar que comporta la seva feina: “Tot i que en una part del nostre col·lectiu la tendència és una altra, difícilment es pot concebre un metge que només es dediqui a la seva tasca en règim de jornada laboral convencional i que vulgui plegar puntualment en acabar-la. La nostra activitat comporta dedicació perllongada i implicació personal, de manera que la família i d’altres lligams queden supeditats, i els professional ho acaba  acceptant per l’estimació que sent per la seva activitat.”

És innegable que “per a un metge la seva dedicació dóna sentit a la seva existència.”

De fet, molt sovint hom parla de passió i, fins i tot, vocació pel seu treball. El cert, però, és que “segurament aquests sacrificis es podrien reduir si les compensacions fossin més justes i els metges no s’haguessin d’acollir a la sobreocupació.”

Entre els serveis per als facultatius que el Col·legi de Metges està impulsant cal destacar els següents. “suport als facultatius jubilats, vídues i orfes de metges amb dificultats econòmiques; la recerca d’instruments de cohesió professional; la dignificació de la imatge dels metges i de la professió; la defensa dels interesos públics; la publicació dels resultats d’estudis i investigacions realitzats per metges col·legiats a Barcelona i, en aquest camp, cal destacar entre altres la concessió d’un premi anual, el Premi Oleguer Miró i Borràs, que comporta l’edició del treball guardonat; també la formació mitjançant cursos acreditats oficialment i que amplien les possibilitats professionals del col·legiat i l’introdueixen i instrueixen en els nous avenços mèdics.”

Pel que fa a la tasca social d’aquesta entitat: “una de les nostres necessitats és definir els objectius i condicions que ha de reunir una bona praxi mèdica perquè beneficiï el conjunt d’usuaris del sistema sanitari, tant públic com privat.”

Les línies precedents han posat de relleu l’enorme capacitat de treball del president de la Delegació del Bages del Col·legi de Metges de Barcelona. A més de les onze hores diàries, de mitjana, que dedica a l’atenció i intervenció dels seus pacients, inverteix tres hores diàries a atendre les qüestions relacionades amb la gestió i control dels projectes que coordina des del seu càrrec al Col·legi. El seu temps de lleure, doncs, és escàs; no obstant això, intenta aprofitar-lo amb les seves variades afeccions: “Per desgràcia els metges que desitgem desenvolupar alguna afecció hem de sostreure aquest temps de les activitats vitals peremptòries.”