Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Lluís Soler Singla
DR. LLUÍS SOLER SINGLA.
Fotografia: Àngel Font

DR. LLUÍS SOLER SINGLA. NEUROLOGIA

Obra:

Text del 2004

La major longevitat de la població ha comportat l’aparició de malalties avui prevalents com la patologia vascular i les degeneratives del sistema nerviós.

La neurologia ha assistit en els darrers anys a una revolució tecnològica que ha permès aprofundir en els coneixements sobre el cervell i el seu funcionament. El diagnòstic i la cirurgia han evolucionat gràcies als nous mitjans tècnics, que han permès trobar resposta a moltes patologies i lesions del cervell. El doctor Lluís Soler Singla és un destacat representant de la neurologia catalana, àmbit en el qual porta treballant més de tres dècades. Durant aquesta dilatada etapa ha viscut els avenços de la ciència mèdica i de la neurologia, una especialitat mèdica que defineix així: “La neurologia tracta les malalties orgàniques del sistema nerviós, és a dir, el cervell, la medul·la i els nervis. És precisament l’element orgànic allò que diferencia la neurologia de la psiquiatria, una especialitat mèdica centrada en l’estudi de les malalties no orgàniques del sistema nerviós.”

Va escollir estudiar medicina convençut que aquella professió havia de ser apassionant. La realitat no l’ha decebut. “Gaudeixo de la medicina i de l’especialitat neurològica. Vaig fer la carrera a la Universitat de Barcelona, a l’Hospital Clínic. Quan vaig llicenciar-me el 1971, els grans hospitals de Barcelona començaven a jerarquitzar les seves estructures i a adoptar un funcionament més modern, el pas previ al sistema hospitalari actual. El 1972 va tenir lloc a Barcelona un esdeveniment de gran importància per al món mèdic català, el Congrés Mundial de Neurologia, sota la presidència del doctor Antoni Subirana, que es va desenvolupar en un edifici construït per acollir l’acte i que després seria la seu de l’Institut Neurològic. En aquells anys no estaven de moda els hospitals monogràfics a diferència del moment actual, en què es tornen a instaurar. Vaig començar l’especialitat a l’Institut Neurològic Municipal de Barcelona, que avui és l’Hospital del Mar. Després d’acabar la residència vaig accedir al departament de neurologia com a metge adjunt de l’Hospital del Mar i posteriorment vaig ser-ne cap clínic. Tinc un record molt bo d’aquesta etapa: vaig descobrir la realitat de la neurologia clínica i vaig tenir l’oportunitat d’introduir-me en els camps de la recerca i de la docència.”

El 1990 va iniciar una nova etapa en la seva trajectòria professional en acceptar un projecte il·lusionant com a cap de servei de neurologia de l’Hospital General de Catalunya, tasca que en l’actualitat combina amb una consulta particular a Barcelona. “Una part dels pacients que s’hi atenen arriben amb una patologia aguda. Epilèpsies, mals de cap, malalties de trastorns del moviment, trastorns cognitius com l’Alzheimer i tumors cerebrals són algunes de les patologies que diagnostiquem i tractem a l’hospital. La major longevitat de la població ha comportat l’aparició de malalties avui prevalents com la patologia vascular i les degeneratives del sistema nerviós. En aquesta tasca assistencial el neuròleg ha de saber conduir el pacient, saber-lo orientar. Aquest és un dels aspectes més bonics, enriquidors i interessants de la praxi mèdica. Hi ha pacients que arriben al neuròleg tardanament després d’haver estat derivats pel seu metge de capçalera a altres especialistes. És important que el metge general sàpiga relacionar la simptomatologia del pacient amb una especialitat concreta. Aquest és el gran metge, el que estudia la persona de forma integral, detecta el problema i deriva el pacient amb rapidesa i eficiència.”

La tasca assistencial en el servei ha anat acompanyada d’una constant evolució i especialització en el camp de la investigació clínica de la patologia vascular cerebral. El servei gaudeix d’un reconeixement dins l’àmbit sanitari pels seus treballs pioners en una altra especialitat, la neuroradiologia intervencionista. “Aquesta labor d’equip entre les dues especialitats es concreta en el tractament d’aneurismes cerebrals, en destapar artèries quan hi ha una isquèmia cerebral que pot provocar un infart, curar malformacions arteriovenoses… L’aneurisma és una artèria que es rebenta dins del cervell i produeix una hemorràgia que en un tant per cent important dels casos provoca la mort del pacient. És una patologia que tradicionalment ha tractat el neurocirurgià, però que avui també ho podem fer els neuròlegs en col·laboració amb els neuroradiòlegs. La patologia vascular cerebral és molt freqüent entre la població tot i que en els darrers anys s’ha produït una lleugera reducció del nombre de casos gràcies a una major conscienciació sobre la necessitat d’adoptar hàbits de vida saludables. El principal factor de risc en la patologia vascular cerebral és la hipertensió.”

Avui, a diferència de fa uns anys, hi ha mitjans tècnics i quirúrgics per poder afrontar un atac de feridura i fer ressuscitar la part del cervell afectada i evitar que hi restin unes seqüeles irreversibles. “Hi ha tractaments per dissoldre el coàgul que tapa l’artèria si el pacient és atès dins de les sis primeres hores després que es produeixi la feridura. Si no és així el cervell patirà seqüeles irreversibles. Tot i així aquest òrgan té una important plasticitat neuronal i té capacitat de posar en funcionament circuits neuronals o neurones que estaven en reserva per substituir les que han mort. En funció de la gravetat de l’infart, el pacient amb rehabilitació podrà recuperar més o menys funcionalitats.”

La voluntat investigadora i de cerca de nous coneixements del doctor Soler el va conduir a la realització de la tesi doctoral sobre un tema desconegut que ha aportat molta informació al conjunt del món neurològic i que ha convertit aquest professional en un referent dins d’aquest àmbit. “La tesi tractava sobre un problema medul·lar, les fístules durals medul·lars, i els aspectes clínics, radiològics i de tractament d’aquesta patologia que fa quinze anys era molt desconeguda. Aquell estudi va permetre realitzar un salt qualitatiu important en el diagnòstic de la patologia amb l’ajuda de noves tecnologies com la ressonància magnètica, que ha revolucionat la medicina i l’estudi del sistema nerviós.” La seva vocació investigadora l’ha portat a escriure més de dues-centes comunicacions i més de cent articles i a realitzar un gran nombre de xerrades. També ha col·laborat en diversos llibres de l’especialitat i ha estat president de la Societat Catalana de Neurologia.

El doctor Soler no és l’únic membre de la família que sent un profund interès pel cervell i el seu funcionament; la seva esposa, la Pilar, neuròloga, comparteix aquesta passió. Els tres fills de la parella, el Lluís, la Cristina i el Joan, han optat per camins diferents, en el cas dels dos primers ha estat la psicologia, un àmbit pròxim a l’especialitat neurològica. La neurologia és, sens dubte, un dels camps que susciten més interès i interrogants dins del món de la medicina, un camp que en els propers anys de ben segur que oferirà grans novetats terapèutiques fruit dels avenços de la investigació.