Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Mauro Sinche Yupanqui
DR. MAURO SINCHE YUPANQUI.
Fotografia: Àngel Font

DR. MAURO SINCHE YUPANQUI. ALGIOLOGIA

Obra:

Text del 2004

El tractament del dolor esdevé interdisciplinari i cal un treball conjunt entre especialistes per establir programes de tractament.

El dolor és el símptoma principal de moltes malalties. El seu tractament és multidisciplinari, per la qual cosa es necessita la col·laboració de molts facultatius coneixedors de tècniques i fàrmacs. El tractament del dolor és competència de diverses especialitats però molt directament de l’anestesiologia. Si bé aquesta especialitat no pretén encarregar-se en exclusiva del camp del dolor, sí que les seves tècniques són un referent pel que fa als tractaments de la subespecialitat en algiologia. L’algiologia es dedica a l’estudi, diagnòstic i tractament del dolor i de les seves manifestacions relacionades. És precisament en aquest àmbit de la medicina on el doctor Mauro Sinche Yupanqui desenvolupa gran part de la seva tasca mèdica. Després d’una dilatada trajectòria com a anestesiòleg, en els darrers quinze anys s’ha subespecialitzat en una àrea de la medicina que si bé és encara força desconeguda ha de tenir un paper fonamental en el conjunt de l’assistència mèdica futura.

El doctor Sinche és originari del Perú. És allà on va créixer, en el marc d’una família nombrosa de nou germans, encapçalada per una mare farmacèutica i emprenedora. “La mare ens va transmetre els valors i la saviesa dels seus avantpassats, així com una espècie d’herència familiar, uns preceptes ancestrals, que determinaven que tots els membres de la família havíem d’estudiar, d’ajudar els germans i de ser bons i respectuosos amb el conjunt de la societat. Era una guia que teníem assumida i que tots els germans vam seguir. El més important era anar a l’escola per poder arribar a la universitat. La mare va influir-nos amb els seus coneixements de medicina i paramedicina i amb un marcat to humanista a l’hora de determinar el nostre futur professional i ens va ajudar amb molt d’esforç a portar endavant aquells objectius.”

En uns anys en què la gent encara no emigrava per motius econòmics sinó formatius, Mauro Sinche va prendre la decisió d’anar a estudiar a Barcelona. “Tenia disset anys i com que no vaig poder accedir a una plaça a la Universitat de Lima, l’única del Perú, vaig estudiar diferents possibilitats formatives que em van fer dubtar entre anar a l’Argentina, el Brasil o Mèxic; però Espanya era un referent en matèria educativa i mèdica i hi havia moltes facultats on cursar els estudis de medicina. Vaig entrar a estudiar a la Universitat de Barcelona. Mentre estudiava vaig treballar i aviat vaig introduir-me en un nou entorn cultural i social. Després dels sis anys de carrera universitària em vaig plantejar anar a fer l’especialització a un altre país, però el doctor Vicente Luis Planella Riera em va proposar de quedar-me a l’Hospital Clínic com a metge intern integrant-me al departament d’anestesiologia i reanimació en el qual ja havia estat com a alumne intern. Eren moments de transformació i renovació en un hospital capdavanter que ha estat el meu principal nucli formatiu i professional. D’aquella etapa formativa, en tinc un record molt especial pel fet d’haver conegut professors de gran nivell intel·lectual, veritables humanistes i mestres de la medicina com el doctor Piñol, el doctor Pere Pons, el professor Piulachs i el doctor Sarró.”

Els seus primers passos professionals van tenir lloc a l’Hospital de la Vall d’Hebron i a la Clínica Maternal de Santa Coloma fins concentrar, més endavant, la seva labor en l’àmbit de l’Hospital Clínic. “És en aquesta entitat hospitalària on vaig treballar com a anestesiòleg amb el professor Gil-Vernet, destacat uròleg i un dels primers metges a realitzar trasplantaments renals. Sempre vaig intentar que el pacient al qual s’havia d’intervenir se sentís còmode i notés al mínim possible el dolor. El doctor Gil-Vernet va dipositar en mi una veritable confiança que em va permetre aplicar una tècnica anestèsica que el seu equip encara no utilitzava, de tipus regional Epidural. Per aplicar qualsevol tècnica anestèsica abans has hagut de conèixer el pacient i el seu historial clínic. Aquesta visita preoperatòria també serveix per informar el pacient i tranquil·litzar-lo tant pel que fa referència a la tècnica anestèsica com operatòria.”

En l’actualitat el doctor Sinche forma part de l’equip mèdic de l’Hospital Clínic en la subespecialitat d’algiologia. Els pacients que s’atenen en el departament d’anestesiologia són molt diversos, però tots requereixen un tractament que alleugereixi el patiment físic. “La cirurgia implica un dany en el pacient, una agressió física, que l’anestesiòleg intenta pal·liar aplicant les seves tècniques anestesiològiques que a més han de procurar que quan el pacient es desperti de la intervenció s’incorpori amb normalitat a la vida. L’algiologia actua en un estadi posterior. El dolor que emergeix d’una cicatriu hauria de desaparèixer després d’un temps de la intervenció, però si no ho fa el dolor es cronifica i requereix un tractament adequat, el d’un professional especialitzat que conegui els diferents tipus de dolor i la forma d’actuar-hi. Això fa que el pacient sigui tributari de l’especialitat en anestesiologia. Hi ha dolors que deriven d’una intervenció quirúrgica però n’hi ha d’altres de tipus reumatològic, oncològic… que tenen altres causes, fins i tot psicològiques. El tractament del dolor esdevé interdisciplinari i cal un treball conjunt entre especialistes per establir programes de tractament.”

El departament d’algiologia funciona com un hospital de dia: “Fem una primera visita per parlar amb el malalt sobre la seva situació. Acostuma a ser un pacient derivat per un altre especialista, cirurgià, reumatòleg, intensivista, oncòleg, metge de família… A aquests professionals els exigim un estudi exhaustiu del pacient i un bon diagnòstic per tal de poder actuar amb rapidesa. Amb els pacients s’actua en funció de les necessitats i la patologia. El dolor generat per un càncer té prioritat; a continuació el segueix el dolor neuropàtic. Per a malalts amb una patologia terminal també actuem establint tractaments que treguin el dolor físic i permetin fer una vida al màxim de normalitzada. Qualsevol mesura contra el dolor, mentre no sigui agressiva per a l’individu, s’ha de poder aplicar.”

Un dels aspectes que considera de forma molt especial l’algiologia és el dolor postoperatori. “Si bé fa uns anys no es controlava, avui esdevé fonamental establir tractaments, sobretot en persones amputades. Aquests pacients desenvolupen el denominat membre fantasma, un dolor en el lloc de l’amputació que pot prevenir-se. Una vegada establert el dolor és difícil d’eliminar-lo. Una patologia com l’herpes Zoster si no es tracta a temps pot cronificar-se i deixar seqüeles importants per a tota la vida. Quan controlem la patologia en un estadi precoç podem fer desaparèixer el dolor.” Cada vegada hi ha més estudiants que s’interessen per l’algiologia i és que aquesta subespecialitat mèdica té un paper fonamental dins del món de la medicina. El tractament del dolor és i ha estat sempre l’eix central de la medicina, una de les raons de la seva existència.