Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Miquel Aguirre Lasernaq
DR. MIQUEL AGUIRRE LASERNA.
Fotografia: Àngel Font

DR. MIQUEL AGUIRRE LASERNA. SOCIETAT D’ACUPUNTORS DE CATALUNYA - SAC

Obra:

Text del 2004

La Societat d’Acupuntors de Catalunya acull els professionals de la medicina tradicional xinesa i acupuntura de Catalunya i d’altres punts de l’Estat espanyol. Va néixer el 1981 com a resultat d’un creixement sostingut de la implantació d’aquesta medicina natural a Catalunya. Va ser la primera associació professional d’aquest àmbit que va sorgir a l’Estat i una de les primeres de la Unió Europea. Actualment compta amb més de quatre cents associats que troben en aquesta organització un suport formatiu i d’assessorament molt important per desenvolupar la professió. Presidida per Miquel Aguirre Laserna, llicenciat en medicina tradicional xinesa per la Universitat de Pequín i especialitzat en acupuntura, la Societat treballa per assolir un reconeixement de la professió i d’aquesta medicina que a la Xina té una tradició i importància cabdals. “La medicina tradicional xinesa és una ciència que es va començar a desenvolupar fa 5.000 anys. És una medicina tradicional, reflex de la cultura que l’ha originat, la xinesa. Té un corpus de coneixements molt ampli i tothom qui vol exercir la professió ha de passar per un període de formació llarg i complex. Fins fa alguns anys, les persones que volien practicar-la havien de llicenciar-se a alguna universitat de la Xina. Avui ja hi ha centres examinadors en diferents universitats europees.”

La medicina tradicional xinesa es basa en una cultura influïda per dos grans corrents de pensament: el confuncionisme i el taoisme. Aquesta forma de pensar ha fet que la medicina avancés en un sentit diferent a la d’occident. La medicina xinesa també té una patologia, una diagnosis i unes tècniques terapèutiques pròpies. “És molt diferent de la ciència mèdica occidental. En realitat, és un altre concepte de la salut. El que aquí es denomina medicina no convencional, per diferenciar-la de la que es practica al món occidental, té molts detractors, que la consideren esotèrica i sense fonament. La medicina xinesa és una ciència lògica, de raonament, és física pura. Al món hi ha milions de persones que hi confien. La humanitat ha d’adonar-se que la salut és un fet de gran importància i no cal que s’hi arribi per un sol camí. Medicines sorgides en cultures diferents poden conviure i complementar-se.”

Aquesta ciència mèdica adopta la visió que la patologia no és el que s’ha de combatre directament. “Quan una persona agafa un refredat és perquè les defenses estaven baixes. El que hem de fer és apujar-les perquè l’organisme combati la malaltia. No es tracta la malaltia, sinó la persona en conjunt. En aquest sentit, és la ciència de les etiologies. Les malalties tenen en cada persona una causa i un origen. Hi ha dues formes de tractar l’individu, des d’un punt de vista simptomàtic o bé etiològic. La medicina tradicional xinesa té diverses tècniques terapèutiques, com la farmacopea, els massatges, les plantes medicinals, les ventoses, la fitoteràpia, la dietoteràpia i l’acupuntura, que és una de les més importants. En funció de la patologia, s’aplica una tècnica o una altra. Una de molt interessant és la moxibustió, l’aplicació d’escalfor mitjançant artemisa en els punts d’acupuntura i en certes àrees. L’agulla és un electrodufiliforme que realitza uns petits impulsos elèctrics en un punt determinat connectat amb els canals d’energia que estimulen el cervell. Si es posa en un punt d’acupuntura un element tèrmic no agressiu per a la pell, l’escalfor penetra i produeix un efecte positiu en la persona. S’usa en malalties per fred o bé humitat. El diagnòstic en la medicina tradicional xinesa està basat en un vocabulari d’elements climàtics que explica la importància que aquesta ciència dóna a la temperatura.”

I afegeix: “Avui hi ha metges de la sanitat occidental que veuen en aquesta medicina un complement a les seves indicacions. En patologies com el reumatisme s’ha demostrat l’efectivitat de l’acupuntura, com també en l’ansietat, l’angoixa, les al·lèrgies… i sense haver d’aplicar medicaments. Algunes mútues comencen a incloure aquesta assistència dins dels seus serveis.”

Una de les grans lluites de la Societat és l’assoliment d’un marc legal per a l’exercici professional de la medicina tradicional xinesa a l’Estat espanyol: “S’han establert contactes amb les administracions i amb els polítics de les àrees sanitàries i docents per assolir el reconeixement de la professió i la possibilitat de realitzar estudis en el marc de les universitats. Les administracions ens demanen una garantia per al ciutadà que som uns professionals mèdics rigorosos. Ho som, només cal veure el gran volum de persones que confien en els nostres tractaments arreu del món i els resultats que s’aconsegueixen. L’acupuntura ha passat de ser una paraula estranya a una realitat acceptada socialment. Com a professionals mèdics exercim dins de la legalitat però hi ha un gran buit en el camp de la formació. La Societat té per objectiu crear una universitat catalana de medicina tradicional xinesa que voldríem que tingués un espai dins de la Universitat de Barcelona. L’any 2000 el Parlament de Catalunya va aprovar una llei per la qual pretenia regular aquestes medicines. Es va crear una comissió d’experts, de la qual en vaig formar part, per elaborar un informe sobre la realitat d’aquesta disciplina. La regulació no es va aconseguir, però esperem que en els propers anys s’assoleixi.”

El Dr. Miquel Aguirre exerceix aquesta medicina des de finals dels anys 70. Ell, com molts altres professionals, ha hagut de realitzar un gran esforç formatiu de forma autodidacta fins que entitats com la Societat han exercit la seva voluntat educativa. La formació de professionals ha estat un dels aspectes més treballats des de la Societat d’Acupuntors de Catalunya: “S’ha dut una tasca constant de formació dels socis organitzant seminaris, congressos i cursos d’alt nivell amb l’objectiu de consolidar la pràctica d’aquesta medicina a tot l’Estat. A Barcelona s’han organitzat quatre congressos de caràcter internacional, una aula debat, i viatges als hospitals i universitats xinesos. Mantenim un contacte permanent amb la República Popular de la Xina i amb altres països d’arreu del món per estar al dia de l’evolució dels tractaments i de les tècniques. També s’han organitzat tres edicions de l’Examen Internacional d’Acupuntura, patrocinat pel Buró Estatal de la Medicina Tradicional i el Centre Internacional d’Exàmens de la República Popular Xina, dirigit a acupuntors professionals.”

Els resultats efectius de l’aplicació de les tècniques de la medicina tradicional xinesa són una garantia per a la seva definitiva acceptació social i política. Les accions de formació i de divulgació que realitza la Societat d’Acupuntors de Catalunya són bàsiques per assolir els reptes i la consolidació d’aquesta antiga ciència mèdica a l’Estat espanyol. I és que la medicina xinesa pot ajudar-nos a entendre aspectes de la nostra salut i de les nostres malalties difícils d’explicar des de l’òptica de la ciència.