Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. MIQUEL MASERAS BOVER
DR. MIQUEL MASERAS BOVER.
Fotografia: Àngel Font

DR. MIQUEL MASERAS BOVER. Oftalmologia

Obra:

Text del 2005

Una dita francesa del segle XVII diu que ser metge és consolar sempre, alleujar sovint i de vegades curar.

L’oftalmologia és una especialitat mèdica que ha canviat notablement en els darrers anys fins al punt que avui es tracta d’una àrea altament qualificada i subespecialitzada, i molt determinada per la introducció de noves tecnologies en constant evolució. “Els nous recursos i mitjans tècnics permeten realitzar tractaments que fa uns anys eren impensables”, indica el doctor Miquel Maseras Bover, cap de servei d’oftalmologia de l’Hospital de Terrassa, que després d’una dilatada trajectòria professional en aquest àmbit destaca la transcendència dels canvis que hi han tingut lloc i els beneficis que han comportat a la població.

Miquel Maseras Bover és un dels descendents d’una llarga nissaga de metges. Generació rere generació la voluntat de servei a la societat i l’esperit vocacional per la medicina han impregnat aquesta família. “Els meus dos fills, també metges, són la sisena generació que opta per exercir la medicina. De fet, no sabem quan es va iniciar aquesta tradició, però de ben segur que és molt antiga. El meu pare també va ser oftalmòleg i avui un dels meus fills, el Xavier, està especialitzant-s’hi, mentre que la Cristina ha optat per la medicina de família.”

L’entorn familiar va decantar-lo per una professió que l’apassionava des de petit. Va acabar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona el 1974 i tot seguit va iniciar l’especialitat al servei d’oftalmologia del professor Casanovas. “A l’Hospital Clínic vaig adquirir uns coneixements molt amplis guiat per grans docents i metges de l’especialitat oftalmòlogica. Però va ser un cirurgià, el doctor Sandoval Borrell, qui millor em va saber transmetre la realitat de la professió; sobretot perquè em va ensenyar a ser metge. Vaig estar de metge adjunt del servei d’oftalmologia de l’Hospital Clínic fins el 1990, quan em van oferir la possibilitat de crear el servei d’oftalmologia d’una entitat hospitalària nova, l’Hospital de Terrassa. Era una oportunitat única per dissenyar una estructura mèdica i quirúrgica. Va ser un repte interessant que ha estat fructífer. El servei ha anat consolidant-se complint les expectatives inicials.”

La docència ha estat des de sempre un aspecte fonamental dins de la trajectòria del doctor Maseras. Va iniciar la pràctica docent a l’Hospital Clínic, on també va ser tutor de residents d’oftalmologia. “Com que en un primer moment a l’Hospital de Terrassa no era possible fer formació de residents, vaig posar en marxa cursos i sessions de reciclatge de metges i de formació d’infermeria. Un temps després vaig entrar de professor a l’Escola d’òptica de Terrassa. Mentrestant, el servei d’oftalmologia de l’Hospital s’anava consolidant i prestigiant gràcies a la incorporació de professionals destacats i de tècniques quirúrgiques noves. El 1998 vaig aconseguir que el servei pogués realitzar docència de postgrau, la formació de residents d’oftalmologia. La docència m’apassiona i m’enriqueix personalment i professional.”

Però la voluntat docent va més enllà: “El fet de convertir-me en cap de servei d’un hospital implicava una tasca gerencial, però també formativa. En un nou servei s’ha de formar la plantilla, fer que l’actuació del grup sigui coherent, introduir uns criteris d’actuació i fer-los complir als adjunts. Per això cal que el cap de servei estigui al dia de totes les novetats mèdiques i assisteixi a cursos i congressos per formar-se sobre noves tècniques i introduir-les al servei. Durant els anys vuitanta vaig realitzar diverses estades a l’estranger per formar-me en aspectes concrets de l’especialitat, com l’ús del làser o la cirurgia vitreoretinal. Als residents els recomano que facin estades a l’estranger per veure altres maneres d’enfocar la medicina i analitzar com treballen professionals destacats de l’oftalmologia.”

L’ull és una estructura molt complexa. A mesura que s’ha anat aprofundint en l’estudi de l’anatomia, de la fisiologia i de les patologies de l’ull l’especialitat oftalmològica s’ha anat fent més complexa i ha requerit l’aparició de les subespecialitats. “Fa trenta anys va començar a despuntar la tecnologia, primer el làser, després les microeines per fer microcirurgia, a continuació les telelupes i posteriorment els microscopis que han fet possible introduir-nos a l’interior de l’ull. Les tècniques quirúrgiques també han canviat radicalment. Vaig començar operant cataractes a ull nu i avui no s’entén una intervenció d’aquestes característiques sense les tècniques microscòpiques. Tot aquest món s’ha anat fent més complex, la qual cosa ha provocat l’atomització de l’especialitat per dominar camps concrets. Els coneixements més precisos de l’ull i l’aplicació de l’alta tecnologia ens permeten fer millors tractaments. Van sorgint noves subespecialitats que cobreixen àmbits de la medicina que fins fa uns anys no tenien una terapèutica específica, entre els quals hi ha la cirurgia refractiva i la cirurgia oculoplàstica. Ara bé, no hem de caure en el parany de la subespecialitat. No hem d’oblidar que som metges en el sentit ampli de la paraula, no tècnics. Hem de saber tractar persones i ser una mica psicooftalmòlegs en el sentit que al pacient se l’ha d’escoltar, mirar, entendre… alleugerir la seva angoixa. Una dita francesa del segle xvii diu que ser metge és consolar sempre, alleujar sovint i de vegades curar. Aquesta idea és tan vàlida avui com fa quatre segles. No es tracta de fer de metges sinó de ser metges.”

El camp de coneixement que més ha desenvolupat el doctor Maseras és el del làser i la cirurgia vitreoretinal. “La cirurgia m’atrau especialment. A més de dedicar-me de forma especial a la vitreoretinal també faig cirurgia de cataractes, glaucoma i intervencions poc reglades. La cirurgia vitreoretinal es dedica a reparar els desperfectes patològics o traumàtics de la retina, el teixit nerviós que entapissa l’ull per dins. La retina és fràgil i a vegades es deteriora. El tractament de la malaltia es realitza amb làser, medicament o cirurgia. És una subespecialitat complexa i interessant en la qual es treballa dins el ull amb tota mena d’instruments a través de microincisions de menys d’un mil·límetre. És un tipus de cirurgia que fa pocs anys era impensable.”

I és que la medicina avança a gran velocitat: “El trasplantament de cèl·lules de retina és ja una realitat tot i que no és viable encara en l’ésser humà. La teràpia gènica pot ser la solució a l’actual problema del rebuig en el trasplantament. La investigació és un aspecte clau de la tasca mèdica dins de l’Hospital. El servei ha desenvolupat estudis junt amb el departament de genètica sobre la retinosi pigmentària, a més d’abordar temes clínics pel que fa als controls de malalts diabètics a través de la fotografia, la denominada telemedicina. El servei també és pioner en els tractaments coadjuvants per a malalts de retina amb la injecció intraocular de cortisona per fer que la intervenció amb làser sigui més eficaç.”

Les investigacions, treballs i pràctica clínica del doctor Maseras i el seu equip suposen una brillant aportació científica al conjunt del saber mèdic actual i contribueixen de manera decidida a l’avenç de la medicina.