Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Oriol Coll Escursell
DR. ORIOL COLL ESCURSELL.
Fotografia: Àngel Font

DR. ORIOL COLL ESCURSELL. OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA

Obra:

Text del 2004

El risc en els embarassos no ha desaparegut, però sí que se n’ha dissipat la percepció.

El Dr. Oriol Coll Escursell és metge especialitzat en obstetrícia i ginecologia. Desenvolupa la seva tasca professional a l’Hospital Clínic com a cap de la secció d’obstetrícia de risc. Compagina aquesta labor d’assistència sanitària pública amb la vessant privada a la Clínica Eugin, centre de ginecologia i reproducció assistida que dirigeix juntament amb el seu soci fundador, el Dr. Mario Reverter. “L’obstetrícia i ginecologia és una especialitat que té vessants humana, tècnica, social i legal. Pràcticament totes les especialitats mèdiques hi tenen cabuda.”

Creu que el metge ginecòleg està en una situació de privilegi, perquè fa una tasca de metge generalista. “Vivim tot el procés d’una persona malalta o sana. El fet de tractar les dones és molt enriquidor”

Des del principi de la seva vida va respirar un ambient mèdic. “El meu pare era traumatòleg, però, sobretot, era un gran metge, amb ema majúscula. Em va influenciar no solament des del punt de vista tècnic sinó també des de l’humà.”

Els germans del Dr. Coll no van optar per la medicina. “La tasca que feia el pare va encaixar amb la meva personalitat. Crec que el progenitor transmet unes vivències, però cada fill les percep d’una manera diferent.”

Es va formar com a metge a l’Hospital Clínic. “Vaig començar la carrera de medicina l’any 1976. Durant la carrera, vaig fer estades a Alemanya, a l’antiga Iugoslàvia i a Islàndia. Vaig voltar pels serveis d’obstetrícia i de ginecologia, i és on vaig començar a interessar-me per l’especialitat.”

L’Hospital Clínic tenia llavors una cara bona i una de dolenta. “La formació estava menys estandarditzada i era menys homogènia, per tant depenia més d’iniciatives personals. Van ser anys difícils, però d’altra banda les vivències polítiques, socials i personals ho van compensar.”

Va continuar a l’Hospital Clínic com a resident, però primer va haver de superar un examen al qual es presentaven 23.000 candidats per ocupar 1.100 places. “El MIR era el ser o el no ser, ja que si no el passaves, et quedaves fora. Aquest fet va esgarrar molts projectes personals. És molt frustrant que una persona tingui opció a formar-se com a metge que no pugui exercir mai, sobretot en una professió tan concreta com la de metge. El metge o es forma com a metge o es deforma amb altres ocupacions.” Recorda els professors González-Merlo, Vanrell, Balasch i el Dr. Cararach, com els referents més importants d’aquesta etapa.

L’any 1988, un cop acabada la formació, se’n va anar dos d’anys als Estats Units amb una beca de la Fundació La Caixa. “Vaig estar a la Universitat de Califòrnia, San Francisco, on vaig fer recerca sobre les infeccions en obstetrícia i ginecologia. Em vaig formar tècnicament i humanament i vaig aprendre que per conèixer l’entorn més proper, havia d’entendre els entorns externs.”

Concep la recerca com una tasca de detall lluny de l’espectacularitat. “Dins l’àmbit de la recerca, habitualment hi ha moltes petites respostes a moltes petites preguntes i això ens fa progressar. No es fan grans descobriments de l’entitat de la penicil·lina, però se’n fan tants de petits que, en el fons, són molt més útils per a la societat.”

Poc després de tornar dels Estats Units es va incorporar a l’Hospital Clínic i es va fer càrrec d’una plaça d’adjunt al servei d’obstetrícia i ginecologia. L’any 2002 el van nomenar cap de la secció d’obstetrícia de risc, dirigida pel Dr. Vicenç Cararach. “Antigament, la maternitat comportava molts riscos. Moltes dones joves morien en el moment del part o del postpart, a causa d’infeccions, hemorràgies, o altres complicacions. Els riscos en els embarassos no han desaparegut, però encara que  les pacients ja no els perceben no vol dir que no hi siguin.”

També s’ha reduït la capacitat d’admetre un mal resultat. “Abans, la mort d’una mare o d’un nen era un drama, però la societat ho acceptava. Actualment, quan un part es complica i no surt tot bé, normalment la gent en fa responsable el metge.”

El Dr. Coll explica quin és el criteri de selecció de les dones amb embarassos de risc. “L’Hospital Clínic és un centre de referència, això fa que al nostre servei hi arribi molta patologia d’altres centres. En general, les dones considerades dintre del concepte d’embaràs de risc són aquelles que presenten malalties preexistents com ara hipertensió crònica, alteracions de la coagulació o infeccions severes, etc. També hi ha altres factors que fan que  certs embarassos siguin de risc, com ara quan hi ha alguna malformació fetal, quan el nen no creix prou o quan hi ha anomalies a la placenta. El concepte de risc és un concepte dinàmic i qualsevol pacient jove que tingui un embaràs sense cap patologia prèvia pot passar en qualsevol moment a ser una pacient de risc.”

L’any 1997, de la unió de dues capacitats totalment diferents, però complementàries, va sorgir el projecte Eugin, que poc després cristal·litzaria en la Clínica Eugin. “Amb el Dr. Mario Reverter tinc una gran  afinitat. El projecte Eugin neix de la necessitat de fer un centre privat seriós i planificat. El nostre objectiu era un centre que fos referent i en el qual s’apliquessin les noves tecnologies i els controls de qualitat. El projecte es va materialitzar i actualment ha esdevingut una clínica dissenyada per oferir l’excel·lència en tots els seus serveis.” La Clínica Eugin està especialitzada en reproducció assistida i en medicina perinatal.

La reproducció assistida no es per totes les parelles, sols es per les parelles estèrils. Per tant, abans de començar qualsevol intervenció de reproducció assistida per aconseguir l’embaràs, primer s’ha d’intentar assolir-lo de manera natural.”

Veu clarament que quan una persona és capaç de ser un bon metge hospitalari, també pot ser un bon metge privat, i viceversa. “No hi ha d’haver diferències, són projectes sinèrgics que es nodreixen mútuament. El coneixement del medi hospitalari afavoreix l’exercici privat; i la possibilitat de prendre decisions d’una manera més autònoma a l’àmbit particular beneficia molt l’àrea hospitalària.”

No té cap estona per estar assegut al sofà sense fer res, però sí que sap trobar l’oci que el sintonitza amb el seu entorn. “Si el metge no està format com a persona, serà incapaç de tenir la sensibilitat necessària per poder entendre què li està explicant el pacient. Si no es forma com a ésser sensible, és molt difícil que sigui un bon professional. Hem de ser persones de mires àmplies, capaces d’interessar-nos per la música, pel contacte humà, pel cinema, o per qualsevol altra esfera creativa.”