Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Ramon Ventín Palacín
DR. RAMON VENTÍN PALACÍN.
Fotografia: Àngel Font

DR. RAMON VENTÍN PALACÍN. CIRURGIA ORAL I MAXIL·LOFACIAL

Obra:

Text del 2004

Moltes vegades, amb un diagnòstic precoç es pot oferir una solució a temps i bona.

Fa tretze anys que el Dr. Ramon Ventín exerceix de cirurgià oral i maxil·lofacial, a cavall entre la medicina pública i la privada. “La meva especialitat és molt àmplia, quant a rang de continguts, i de fet és jove. Segons el RD 127/1984 (BOE del 31 de gener de 1984), la cirurgia maxil·lofacial és la màxima autoritat en el camp de la salut bucodental del nostre país. Permet a l’especialista fer des de cirurgia oncològica, cirurgia plàstica o cirurgia pediàtrica en un gran hospital fins a implants en una clínica privada.”

Va estudiar primer curs de medicina a l’antic Estudi General de Lleida. El segon el va fer a la Universitat Autònoma de Barcelona i va continuar tercer a la delegació d’aquesta universitat a l’Hospital de la Vall d’Hebron. Quan va acabar la carrera, va debutar com a metge rural. “Vaig treballar a la comarca del Pallars Sobirà, atenent els malalts d’Esterri d’Àneu. Durant les vacances també feia les substitucions a Les, Bausen, Canejan i Sant Joan de Toran, petits pobles situats a la part final de la Vall d’Aran.”

En aprovar el MIR, es va formar a l’Hospital de la Vall d’Hebron com a cirurgià maxil·lofacial i a la facultat d’odontologia de Sant Cugat. “Vaig fer la carrera d’odontologia, perquè m’agradava tenir una altra visió i per comprendre les dues especialitats, que sembla que estan juntes però, de fet, estan separades. Bàsicament l’odontologia es desenvolupa en la praxi privada i la cirurgia maxil·lofacial s’orienta cap a l’àmbit hospitalari públic, amb més recursos.”

El Dr. Ventín ha tingut grans mestres tant a Catalunya com a l’estranger. “Del planter català, els meus mestres han estat el Prof. Dr. Josep Pericot, que va ser cap del servei de maxil·lofacial de l’Hospital de Bellvitge, i també el Prof. Guillermo Raspall, antic cap de servei de cirurgia maxil·lofacial a l’Hospital de la Vall d’Hebron, el Dr. E. Lerma, antic cap de cirurgia plàstica de l’Hospital de Bellvitge, el Dr. Joaquim  Anmella, amic meu i adjunt de l’Hospital Germans Trias i Pujol, i el Dr. Sebastián Mir y Mir , cap del servei de cirurgia plàstica de la Clínica Platón.   De l’àmbit internacional, he d’esmentar el Prof. Fernando Ortiz Monasterio, de Mèxic DF, un gran cirurgià plàstic amb el qual vaig aprendre cirurgia de malformacions craniofacials i cirurgia infantil a Mèxic. El Prof. Politi, de la Universitat d’Údine, em va formar com a cirurgià ortognàtic. Després, vaig estar a la Universitat Erasme de Rotterdam, a Bèlgica. També vaig rebre formació a Suècia, amb el Prof. K- E Kahnberg.”

És cap de secció del servei de cirurgia oral i maxil·lofacial de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova. “Amb la nostra feina intentem restablir la normalitat en un camp reduït com és la boca i la cara. El metge que treballa en un centre de tercer nivell tracta complicacions de l’odonto-estomatologia, tumors de tota l’àrea bucofacial, malformacions congènites, alteracions del desenvolupament, traumatisme facial i tots els problemes relacionats amb la patologia de la cirurgia de cap i de coll. Els límits de la nostra tasca són la part intracranial que correspondria al neurocirurgià, i totes les estructures que pertanyen als camps de l’otorino, de la cirurgia plàstica i de la dermatologia.”

El Dr. Ventín vol remarcar que a Lleida hi ha una qualitat excel·lent pel que fa a la seva especialitat. “Nosaltres ens hem format a Barcelona i a l’estranger, i estem preparats per oferir el millor servei. Podem fer des d’implants fins a restaurar un rostre, sense que el pacient hagi d’anar a cap altre lloc. Amb una qualitat i amb un nivell extraordinaris.”

Els problemes oncològics representen l’handicap més gran que hi ha hagut en el camp de la restauració facial. “Davant un càncer, la frase que diu ‘el bon cirurgià talla en sec’ és real. S’ha de treure tota la massa tumoral i per tant hi queda un forat. Fins ara, es feien restauracions amb penjolls laterals, empelts, etc. Ara, mitjançant la microcirurgia es pot traspassar qualsevol teixit vascularitzat a qualsevol àrea. Això ha donat un impuls molt gran a la reconstrucció facial.”

Una de les assignatures pendents que s’està intentant intensificar en les facultats d’odontologia és la de la prevenció oncològica per mitjà de les visites al dentista. “Des que es va formar la facultat d’odontologia, separada de la de medicina s’ha incidit molt en la detecció precoç del càncer. La gent ha de trencar la por que sovint té i ha d’anar a cal metge. Com més aviat hi vagi millor, perquè moltes vegades, amb un diagnòstic precoç es pot oferir una solució a temps i bona.”

Els avenços han estat importants. En traumatologia hi ha les miniplaques de titani per poder fer fixacions rígides. Les sutures cada vegada són més primes. Les tècniques de cirurgia plàstica que es fan servir són cada cop millors. Amb l’anestèsia general, cada vegada hi ha menys problemes. “Ens aprofitem d’avenços diferents, però personalment sóc molt humil. Moltes vegades et trobes impotent davant de situacions que has de solucionar, perquè encara no hi ha tot el que necessites. Moltes vegades tenim eines, però la naturalesa imposa la seva norma i no acabes d’assolir el problema com t’agradaria, al cent per cent en tots els casos. Això et fa ser molt humil, molt caut i molt reflexiu.”

És un metge a qui agrada la feina ben feta i treballar d’una manera segura. Amb aquestes idees ben clares, treballa a la seva consulta la cirurgia, la implantologia i les pròtesis dentals. “Cada vegada s’intenta reduir més el temps d’integració de l’implant per col·locar-hi la pròtesi al més aviat possible. Sembla que aquells que ofereixen més velocitat tenen més capacitat de màrqueting. Però estem parlant d’éssers humans, de ciència, de medicina, i no m’agrada tenir sorpreses. Segueixo fidelment els criteris clàssics d’esperar un temps òptim, que va proposar el professor Bränemark dins de la implantologia.”

Perquè creu que la glòria dels metges es basa en el fet de tenir contents els pacients. “La qualitat d’un metge ha de valorar-la el personatge diana sobre el qual treballa, la persona aquella que ve amb por i surt amb un somriure, amb un problema de salut solucionat. El fet de ser l’únic o ser aquell metge important que la gent admira no m’amoïna gota. Sempre he defugit destacar per una raó molt clara, perquè penso que del cotxe gran, en surt l’home petit.”

El Dr. Ventín és un metge jove que sorprèn per l’originalitat de les seves opinions, potser heretades d’una nissaga de metges que es remunta a cinc generacions enrere. El seu besavi va ser el Dr. Ramon Ventín i Conde, que va guanyar la càtedra de patologia de les malalties de la infància a la facultat de medicina de Cadis, l’any 1904. L’avi també va ser pediatre. El pare, el Dr. Ramon Ventín Hernández, a més de metge era humanista, economista, advocat, criminòleg, actuari d’assegurances i  capità de iot i, dintra de la medicina, era especialista en medicina del treball i medicina aeronàutica i espacial. “Però, sobretot, va ser el meu pare biològic i el meu pare intel·lectual. D’alguna manera és qui m’ho ha donat tot. Va ser la persona que em va obrir les vies del coneixement i em va ensenyar la felicitat d’estudiar i d’aprendre. Em va mostrar la gran capacitat de sociabilitat i de qualitat humana que tenia envers els seus amics. El meu pare deia: jo, de les persones, només valoraré la qualitat humana.”