Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Roman Solà Martí
DR. ROMAN SOLÀ MARTÍ.
Fotografia: Àngel Font

DR. ROMAN SOLÀ MARTÍ. CIRURGIA GENERAL I DIGESTIVA

Obra:

Text del 2004

Els alumnes de medicina necessiten una formació actualitzada i en sintonia amb els nous temps.

La modernització de la medicina i els avenços tècnics i terapèutics han anat acompanyats del desenvolupament i ordenació dels sistemes sanitaris. Catalunya en els darrers anys ha transformat el seu sistema de salut i ha dibuixat una xarxa hospitalària cada vegada més eficient i coherent amb les característiques territorials. En aquest nou marc, els metges ja no tenen un faceta exclusiva, la mèdica, sinó que sovint adopten noves tasques vinculades a la gestió o direcció mèdica de clíniques i hospitals. El doctor Roman Solà Martí és cirurgià general i digestiu, una especialitat que en els darrers anys ha passat per una profunda transformació. A més de la tasca assistencial, al llarg de la seva dilatada trajectòria professional ha desenvolupat funcions en àmbits gerencials i directius tant de l’entorn hospitalari com de l’universitari. Unes tasques complementàries que obliguen els metges a formar-se i accedir a una àrea de coneixement que cada vegada és més essencial en la majoria d’àmbits de la medicina.

Fill d’una família de comercials tèxtils de Barcelona, semblava que el camí professional havia de ser continuar la tradició familiar. Però no va ser així. Aviat es va plantejar estudiar una carrera universitària i entre les opcions preferents, Dret, arquitectura i medicina, va decidir-se per aquesta última: “Tenien en comú l’element creatiu, encara que era medicina la disciplina que em va semblar més creativa i on millor podia desenvolupar-me personalment. Vaig estudiar la carrera a l’Hospital Clínic de Barcelona. Eren anys de canvis en l’àmbit sanitari que van comportar també la introducció d’un nou model docent. A principis dels anys 70 es va iniciar una remodelació del sistema de salut i la jerarquització dels hospitals. Paral·lelament es va introduir un nou procés formatiu de residents, una figura fins aleshores inexistent dins de la formació mèdica a Espanya. Vaig ser de la primera promoció a formar-me via Mir a l’Hospital Clínic, entitat on també realitzaria la residència de cirurgia, concretament a la càtedra del professor Pere Piulachs, un gran mestre i cirurgià, amb qui vaig operar. Paral·lelament vaig exercir com a iniciant en docència a la càtedra d’anatomia on desenvoluparia la tesis doctoral dirigida pel professor Ruano.”

Cirurgia i anatomia eren dos camps diferenciats que si bé aleshores semblava que tenien poc en comú en l’actualitat es comencen a entendre. És precisament en aquest doble àmbit on el doctor Solà ha realitzat un intens treball per donar a conèixer els seus trets complementaris. “A la facultat de medicina de Lleida hem estat pioners en la introducció d’una assignatura obligatòria, anatomia clínica, que insinua l’anatomia que es practica a la clínica i que no practica un anatòmic.”

Després de l’etapa formativa inicial va desplaçar-se a Lleida on arrel de la nova estructuració hospitalària dels anys setanta hi havia places vacants com a metge adjunt. “La Residència General Moscardon, avui Hospital Universitari Arnau de Vilanova, era una bona opció per iniciar la tasca professional. Vaig arribar a Lleida amb un company de residència, en Joan Vinyes Sales, actual rector de la Universitat de Lleida. Ens vam trobar amb una entitat que es jerarquitzava a nivell de persones però no de fets. No hi havia ni sales, ni pacients, ni llits, ni quiròfans per iniciar la nostra tasca. Vam haver de construir el servei de cirurgia buscant metges i infermeres per conformar un equip de treball. L’hospital va passar per una etapa de construcció del seu model de funcionament. Va ser una experiència bonica i enriquidora. El nou sistema va comportar que el malalt tingués un procés continuat de vigilància amb equips de guàrdia, que es creessin equips mèdics ordenats, que s’elaboressin protocols i guies clíniques per realitzar una tasca eficient. Fins aleshores el cirurgià, que actuava per ‘cupos’, operava el malalt i marxava.”

No obstant això, Lleida no ha assolit el sistema hospitalari adequat a la seva població i territori: “S’han creat organismes infradotats i l’hospital de Lleida n’és un exemple perquè els polítics no han entès la idiosincràsia lleidatana, les seves necessitats sanitàries i hospitalàries i els problemes que genera la distància geogràfica amb la capital catalana.”

Un dels grans reptes de la seva trajectòria professional ha estat encarregar-se en els darrers cinc anys de la direcció mèdica de l’Hospital Arnau de Vilanova. “Un càrrec que implica una important labor de gestió. El metge avui no pot gastar el que vulgui. Ha d’actuar racionalment, basant-se en criteris econòmics, de control de les despeses i en el repartiment d’un pressupost. Per això calen coneixements sobre gestió, una formació que la universitat encara no està donant i que és necessària per a qualsevol metge. Els plans d’estudi de medicina han quedat antiquats. Els alumnes de medicina necessiten una formació actualitzada i en sintonia amb els nous temps.”

Una capacitat que el doctor Solà ha sabut desenvolupar amb bon criteri i que avui pretén transmetre als seus alumnes en el marc de la facultat de medicina de la Universitat de Lleida on dóna classes d’anatomia. També indica les dificultats amb les quals topen els metges per escollir especialitat mèdica. “La selecció a la qual obliga el sistema MIR fa que molts metges no puguin optar a l’especialitat que voldrien. Això és un tema que em preocupa com a professor perquè vol dir que estem formant metges de forma indiscriminada que no trien l’especialitat que desitgen sinó la que poden.”

La seva relació amb el món docent és llunyana: va iniciar-se amb la seva arribada a la capital del Segrià i va significar haver d’adquirir una responsabilitat destacada, el desenvolupament de la nova facultat de medicina. “El rector de la Universitat de Barcelona em va nomenar ‘vice-degà en funcions de degà’ d’una facultat que es creava. El 1977 em vaig trobar amb 180 alumnes que iniciaven els estudis de medicina i no hi havia ni espai ni docents per portar endavant el curs. Es va començar a organitzar aquella facultat fins aconseguir que s’hi poguessin dur a terme els sis cursos de medicina.” Avui fins i tot s’hi desenvolupa un màster de medicina i esport de gran prestigi.

En el moment actual, el doctor Solà combina la tasca docent com a cap clínic del servei de cirurgia de l’Hospital Arnau de Vilanova a més de desenvolupar un projecte per a la informatització i unificació dels historials clínics dels pacients dels centres d’assistència primària i dels hospitals. En la tasca clínica destaca el seu interès principal per la tècnica laparoscòpica “que implica una cirurgia mínimament invasiva i menys agressiva que la que es realitzava fa uns anys. Duc a terme laparoscòpia de paret abdominal amb la qual s’obtenen uns resultats excel·lents.”

És precisament en el moment de contacte amb el pacient quan el doctor Solà reconeix retrobar-se diàriament amb la medicina, “gaudeixo de la professió ajudant al pacient, escoltant-lo i intentant trobar solucions a la seva situació.” Una passió que comparteix amb la seva esposa Pilar, metgessa i infermera, i els seus dos fills. El doctor Solà ha fet evident el seu caràcter emprenedor, inquiet i lluitador. Ell junt amb moltes altres persones del nostre país han fet que la sanitat a Catalunya arribés al nivell actual de qualitat assistencial.