Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DR. SEBASTIÀ MIR-MIR
DR. SEBASTIÀ MIR-MIR.
Fotografia: Àngel Font

DR. SEBASTIÀ MIR-MIR. CENTRE CLíNIC MIR-MIR

Obra:

Text del 2003

La intervenció s’acaba quan el pacient està satisfet, a vegades fins i tot un any després.

El doctor Sebastià Mir-Mir és especialista en cirurgia plàstica, reparadora i estètica, i gerent i fundador del Centre Clínic Mir-Mir. En aquest centre hi treballen quinze persones a temps parcial, sobretot en el cas dels col·laboradors que, atès que la cirurgia plàstica comprèn un ampli ventall d’aplicacions, estan especialitzats. Una de les especialitzacions és la microcirurgia. “A Espanya hi ha relativament poca gent que en faci, i és necessària per realitzar intervencions com ara reconstruccions mamàries i penjolls lliures”, explica.

Tots els col·laboradors arriben al centre formats, després del MIR, i reben responsabilitat, feina i confiança. Però també cal “donar-los suport des de la nostra experiència. Després d’especialitzar-se és fonamental col·laborar amb metges experimentats, si no no acabes la formació adequadament”, assegura. El Dr. Mir-Mir parla amb coneixement de causa, perquè el seu pare va ser un dels pioners en cirurgia plàstica i va estar al capdavant d’un dels primers serveis de l’especialitat que es van crear a Barcelona, el 1947. “Vers l’any 1965, va realitzar el primer curs de postgrau dels 25 que va fer. Era un gran docent, enregistrava les operacions que feia i, entre altres, va publicar el primer llibre sobre pacients amb cremades d’Espanya.”

L’especialitat de la cirurgia plàstica va sorgir a partir de la guerra, per la necessitat de dur a terme reconstruccions i amputacions arran de les seqüeles de bales i bombes. Al començament s’hi incloïa tot el que la resta de metges no abastaven o no volien fer, “era com una mena de calaix de sastre, però progressivament cada tipus d’intervenció s’ha anat adscrivint a la seva especialitat.”

Originàriament l’especialitat s’anomenava cirurgia plàstica i reparadora, i avui en dia, cirurgia plàstica reparadora i estètica. També se sent a parlar de cirurgians estètics i cirurgians cosmètics, però aquests no són cirurgians especialistes, sinó “llicenciats en medicina que no han fet estudis de cirurgia plàstica. No han fet el MIR, mentre que els cirurgians plàstics hem fet una especialització de quatre o cinc anys”, explica el doctor. “Tot i que amb l’experiència també s’aprèn, si no tenen l’especialitat les complicacions solen ser molt més freqüents. Per això crec que hauria d’estar millor legislat.”

Per la seva banda, el Col·legi de Metges ha reconegut la medicina estètica,  dins on s’hi adhereixen molts metges sense especialització. “És evident que el Col·legi ha de defensar tots els facultatius ja que molts d’ells no han pogut fer el MIR a causa de la manca de places. Tanmateix, els ordenaments haurien de preveure que tothom qui estudia medicina pugui fer un MIR en un lloc regulat.”

En cirurgia plàstica cal una bona base tècnica, que és la que proporcionen els estudis, però també “és necessària la creativitat, perquè es treballa donant forma a una idea prèvia.”

El postoperatori hi té un paper molt important, perquè és aleshores quan s’acabarà de definir la forma que s’ha creat, en funció del procés de cicatrització, que varia segons el tipus de pell de cadascú. El resultat que s’assoleixi dependrà de la tècnica, però també de la informació de què disposi el pacient: “Informar de manera detallada, valorant els pros i els contres, és bàsic en la nostra feina ja que el pacient pot triar amb plena llibertat. El 50% del resultat depèn del tracte i de la confiança que generis en el pacient. L’acte operatori acaba quan el pacient està satisfet, a vegades fins i tot un any després.”

A vegades això no depèn del que s’aconsegueixi, perquè potser el problema no és si finalment queda bé o no, sinó que és d’un altre tipus i s’ha d’acceptar que la solució queda, sovint, fora de l’àmbit de la cirurgia: “En la valoració del resultat, a banda de la percepció objectiva, també influeix l’estat anímic en què es trobi el pacient. A vegades és millor negar-se a intervenir un pacient si pensem que altres factors repercutiran en el resultat.”

En les operacions de cirurgia estètica, el gran objectiu, a banda de la millora, és mantenir la naturalitat, “els resultats veritablement satisfactoris són els que, tot i haver assolit un canvi exitós per al pacient, mantenen una total naturalitat i la gent ni ho nota.”

Com a mínim el 10% de les operacions que es fan necessiten retocs per tal de millorar un resultat que ja era bo. La professionalitat del metge fa que sigui ell el primer interessat en aconseguir el millor resultat possible. Sovint, els mals resultats es poden solucionar fàcilment, i el millor seria que ho fes el mateix metge que ha operat, que és qui millor coneix la persona. Que s’hagi de fer un retoc no vol dir que el metge sigui un mal cirurgià. En el nostre dia a dia, “qualsevol detall compta, per això és apassionant la nostra feina. I dintre d’això, el vessant humà és essencial.”

Curiosament, hi ha vegades en què un insignificant problema genera més angoixa en el facultatiu que intervencions més transcendents, com ara reparacions plàstiques necessàries, perquè el pacient també ho viu amb més angoixa. “Quan una persona està satisfeta perquè se n’ha sortit, l’estètica queda en un segon pla, perquè primer és la vida.”

La cirurgia plàstica és una part important de l’activitat del doctor Mir-Mir: “és la que aporta el vessant científic important”. Alguns metges, quan arriben a certa edat, centren la seva activitat en la cirurgia estètica, perquè “la medicina pública no està ben renumerada tot i que es treballen moltes hores. Jo no ho he deixat perquè personalment no em sentiria realitzat dins de l’especialitat.”

Pel que fa als diversos tipus de centres, si es treballa dins d’equips hi ha l’avantatge de disposar d’un nivell científic elevat, i de més capital humà, per aconseguir que el pacient estigui ben tractat. Per contra, com que “moltes vegades aquests grans grups els dirigeixen persones alienes a la medicina que busquen resultats mercantilistes, el tracte humà hi perd.”

En cirurgia plàstica, els tractaments i les aplicacions més importants estan descoberts de fa temps, però cal tenir presents les tècniques innovadores, perquè poden ajudar a millorar els resultats. Existeixen molts avenços en el camp del làser i en tècniques poc agressives. La cosmètica també està avançant molt. Es preveu que en un futur la genètica donarà un gir important a la nostra disciplina. En aquests moments es comença a desenvolupar una innovació molt important, el tractament de l’envelliment, mitjançant estudis en diverses clíniques de Barcelona en què intervenen metges generals, cirurgians, dietòlegs, etc. “Es realitzen anàlisis per conèixer l’edat biològica de la persona i comparar-la així amb l’edat cronològica. Amb els resultats es pot aconsellar sobre millors formes de vida per tal de retardar el procés d’envelliment natural.”