Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dr. Wafik Al-Wattar
DR. WAFIK AL-WATTAR.
Fotografía: Àngel Font

DR. WAFIK AL-WATTAR. UROLOGIA, SEXOLOGIA, ANDROLOGIA, PROCTOLOGIA I MEDICINA NATURAL

Obra:

Text del 19-07-2010

Em vaig apropar a la medicina natural per una curiositat innata que m’ha portat a interessar-me per les innovacions relatives a les meves especialitats mèdiques, així com pel desig de disposar del màxim nombre de recursos terapèutics a fi de millorar la qualitat de vida dels meus pacients.

Moltes de les afeccions que patim tenen el seu origen, i la seva sanació, a la ment, mentre que, alhora, un desequilibri en el cos pot afectar psicològicament el malalt. Per això, qualsevol teràpia ha d’intentar equilibrar els desajustos en ambdues instàncies.

La tècnica DGHAL per a l’eliminació no quirúrgica de les hemorroides és un procediment que empra un doppler, de manera que l’operació és ambulatòria i el pacient pot sortir caminant de la clínica a les poques hores.

Gaudir d’una vida sexual plena incrementa la salut física i mental, perquè implica practicar un exercici físic moderat i alliberar un seguit d’hormones beneficioses per a l’estat d’ànim.

En els últims anys, la consideració de la medicina natural com a una opció terapèutica complementària s’està estenent entre els facultatius del nostre país; aquest és el cas del doctor Wafik Al-Wattar, especialista en urologia, andrologia i proctologia –àrea mèdica que s’encarrega del diagnòstic i el tractament de les patologies del recte– i metge sexòleg. “Vaig començar a exercir l’any 1977, després d’acabar l’especialització a l’Hospital Clíni de Barcelona, i sempre he combinat la meva tasca entre l’àmbit públic i el privat. En l’actualitat, treballo com a metge de la sanitat pública a Sant Feliu de Llobregat i visito de forma privada a Rubí, on tinc la meva consulta, i a centres de Terrassa i de Cornellà. A més, les intervencions les porto a terme a la Policlínica de Barcelona.”

La vocació i la passió per la medicina expliquen el gran nombre d’hores que el doctor Al-Wattar dedica a la seva feina. “Certament, la meva activitat professional és molt intensa; i ho és perquè practicar la medicina em dóna vida: com més treballo, més feliç em sento.”

El seu interès per la medicina natural s’explica per la seva actitud inquieta i innovadora davant l’objectiu de guarir els seus pacients. “Em vaig apropar a la medicina natural, d’una banda, per una curiositat personal innata que m’ha portat a viatjar arreu del món i a interessar-me per les innovacions i canvis en les meves especialitats i, d’una altra, pel desig de disposar del màxim nombre de recursos terapèutics possibles, tant mèdics com farmacològics, per tal de poder sanar o millorar el pronòstic i la qualitat de vida dels meus pacients. M’agraden els reptes i, per això, estic acostumat a tractar pacients que ja han provat altres alternatives mèdiques sense un resultat positiu.”

Per experiència, “tots els meus diagnòstics i tractaments tenen en compte la interacció i la necessitat d’equilibri entre el cos i la psique. El cervell, l’òrgan que controla totes les funcions biològiques, és encara un misteri i un repte per a la ciència mèdica: no coneixem en profunditat el seu funcionament, i aquest fet condiciona i limita les teràpies. Moltes de les afeccions que patim tenen el seu origen i la seva sanació a la ment, mentre que, alhora, un desequilibri en el cos pot afectar psicològicament el malalt. Per aquesta raó, qualsevol teràpia ha d’intentar equilibrar els desajustos detectats en ambdues instàncies, la corporal i la mental. Un bon equilibri entre la ment i el cos redueix el nombre de patologies i augmenta la qualitat de vida, cosa que sempre ha de ser la finalitat primera de la medicina.”

Encara avui dia les teràpies alternatives són bastant desconegudes, “tot i les seves immenses possibilitats; aquest és el cas, per exemple, de la biotecnologia, la bioenergètica o de la medicina quàntica, per esmentar només tres branques alternatives als mètodes tradicionals. En la primera d’aquestes teràpies, es fan servir sofisticats mitjans tecnològics per detectar alteracions biològiques; en la segon, es tracta de controlar, exercitar i aprofitar la nostra energia natural per tal d’assolir els nostres objectius, i la tercera és una forma de diagnòstic que detecta les alteracions cel·lulars, gràcies a l’escàner lineal, per la qual cosa és ideal com a detector de càncers incipients i d’altres alteracions cel·lulars.”

La curiositat envers les tècniques més innovadores o menys difoses ha fet possible que el doctor Al-Wattar hagi esdevingut un pioner i un referent com a proctòleg en el tractament no invasiu de les hemorroides. “Sóc un dels pocs especialistes de l’Estat espanyol que porta a terme la tècnica DGHAL per a l’eliminació no quirúrgica de les hemorroides. Es tracta d’un procediment amb el qual vaig entrar en contacte al Japó fa 15 anys i que no implica cap mena d’incisió, ja que la intervenció es fa emprant un doppler. D’aquesta manera, l’operació és de tipus ambulatori: s’efectua sense anestèsia i el pacient pot sortir caminant de la clínica a les poques hores. I, el més important, aquesta molesta alteració no es torna a reproduir.”

En el camp de l’andrologia també ha estat innovador. “Sóc el creador d’un carnet prostàtic amb finalitats preventives. Es tracta d’un document per a tots els homes majors de 40 anys, amb la finalitat que prenguin consciència de la necessitat de fer-se una revisió anual per tal de detectar possibles tumors; aquest document té la mida d’un carnet d’identitat i explica els símptomes, la forma de diagnòstic i els tractaments més habituals, a banda d’incloure un calendari-recordatori dels controls. La prevenció sempre ha de ser el principi bàsic de la nostra actuació, però en el càncer de pròstata és la millor i més efectiva arma que disposem. La detecció precoç d’aquesta patologia en permet el tractament amb alguna de les múltiples opcions existents: braquioteràpia, que consisteix en la introducció de llavors a la zona tumorada; radioteràpia; bloqueig hormonal; crioteràpia, tècnica basada en la congelació del tumor, etc. Si detectem aviat la malaltia, molt sovint no hem de recórrer a la cirurgia i hi ha unes grans probabilitats d’èxit en la curació, un fet, però, que s’inverteix en el cas que es detecti en un estadi avançat. La revisió anual, que haurà de ser semestral en el cas dels pacients amb antecedents familiars –el pare o l’avi–, consisteix en una analítica, una ecografia i un tacte rectal. Malgrat que els homes són molt menys disciplinats que les dones en les seves visites ginecològiques, i molt susceptibles a determinades exploracions, hem avançat força en la prevenció i crec que en els propers anys les revisions andrològiques esdevindran tan habituals com les ginecològiques.”

Quant a la sexologia, l’equilibri entre la ment i el cos és encara més la base d’una bona salut i vida sexuals. “El sexe és un dels nostres instints biològics primaris. Gaudir d’una vida sexual plena incrementa l’estat de salut física i mental perquè practicar-lo implica un exercici físic moderat, així com l’alliberament de tota una sèrie d’hormones –endorfines, serotonina, etc.– que milloren l’estat d’ànim. Aquesta evidència explica que cada cop més les persones amb disfuncions sexuals desitgin corregir-les per tal de viure de forma més plena. En el cas dels homes, les deficiències s’incrementen amb els anys i la nostra tasca és aconseguir donar vida als anys i no pas només donar anys a la vida. Cal que el temps guanyat gràcies als progressos de la medicina es visqui de manera positiva i plena; altrament, l’allargament de l’esperança de vida perd el seu sentit, ja que esdevé únicament quantitatiu.”

I de la importància d’una bona qualitat de vida el doctor Al-Wattar n’ha après molt a través de l’exemple de la seva dona. “La meva esposa pateix fibromiàlgia. Amb l’objectiu de millorar el seu grau de benestar, he aprofundit en moltes opcions terapèutiques que no coneixia, he après a estar obert a totes les possibilitats i, sobretot, he constatat que la ment i les emocions tenen un paper fonamental en l’evolució d’una patologia.”