Dra. Anna Coll Alexandri
Dra. Anna Coll Alexandri
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DRA. ANNA COLL ALEXANDRI

OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA

Text del 2004

A la pacient que té dificultats per quedar-se embarassada, a més d’assistir-la durant el procediment de la reproducció assistida, li controlo l’embaràs i el pa.

La Dra. Anna Coll Alexandri és metgessa especialista en obstetrícia i ginecologia. “La meva especialitat és molt àmplia, perquè té cura de la dona en les diferents etapes de la vida. Abraça des dels problemes que pugui tenir durant la infància, fins als de l’adolescència, la joventut, la maduresa i la vellesa. Durant aquest llarg període aquesta especialitat mèdica intervé en les revisions rutinàries anuals, assessorament en anticoncepció, control de problemes ginecològics, esterilitat, problemes específics de la menopausa, cirurgia ginecològica, i per altra banda, control de l’embaràs i assistència al part.”

Com que sempre ha estat bona estudiant, va treure nota per poder escollir la carrera que desitjava. “M’agradaven les ciències i quan vaig haver de triar em vaig decantar per la medicina, perquè era l’opció que més m’atreia.”

Viu a Sant Cugat del Vallès i va estudiar la carrera a prop, a la Universitat Autònoma de Barcelona. “M’hi vaig matricular, sense saber on em ficava, però un cop dins vaig adonar-me que la medicina era el que m’agradava.”

Es va formar com a especialista a l’Institut Universitari Dexeus durant quatre anys. “Estic molt agraïda, perquè em van ensenyar a estimar la ginecologia. El Dr. Santiago Dexeus va ser professor meu. Em van oferir que m’hi quedés per fer diagnòstic prenatal, però em va semblar que es tractava d’una feina massa subespecialitzada, amb la qual no hauria pogut tenir un contacte directe amb la gent.”

La Dra. Coll tenia clar que volia desenvolupar la seva professió dins l’àmbit privat i d’una manera independent, d’acord amb el seu esperit personal. Va llançar-se a l’aventura i va arribar al Centre Mèdic Teknon, on va poder desenvolupar una medicina al seu gust. “Faig una medicina molt personal, molt propera a la dona, molt feta a la meva mida.”

A la consulta, hi treballa amb dues metgesses més. “Tinc dues companyes, la Dra. Carmen González García i la Dra. Teresa Gómez Castelló. També hi ha tres infermeres. M’hi sento envoltada i recolzada per un entorn que facilita molt la feina. Tenim al costat la sala de parts, el quiròfan, el departament de radiologia i ecografia, el laboratori general i el de reproducció assistida. També els companys especialistes amb els quals podem fer les interconsultes en qualsevol moment.”

Les tres doctores són expertes en ecografia, la qual cosa els permet fer una exploració més complerta. “Totes les exploracions ginecològiques van acompanyades d’una exploració ecogràfica. Això permet valorar tant la patologia uterina com la patologia ovàrica. Hem de lluitar per millorar la taxa de curació d’una possible malaltia oncològica amb un diagnòstic precoç. Posem molta atenció en l’exploració mamària i vigilem que les dones es facin les mamografies i ecografies de mama d’acord amb els protocols establerts.”

Dedica gran part del seu interès i esforç al camp de la reproducció assistida. “En els casos d’esterilitat, faig tota la part mèdica i quirúrgica del procés amb el suport del laboratori i del servei d’andrologia. Aquesta tasca implica des del seguiment mèdic del cas fins a la punció en les fecundacions in vitro o la transferència d’embrions (en el cas femení).”

De tots els problemes d’esterilitat el que més li preocupa és el de la infertilitat femenina causada per l’envelliment dels òvuls. “El factor masculí és relativament fàcil de solucionar. En aquests casos, quan l’esterilitat masculina té solució, la dona, com a màxim, s’haurà de fer una fecundació in vitro. El problema que m’entristeix de debò és quan una dona de quaranta anys s’asseu a la taula angoixada i em diu que potser no arribarem a temps d’assolir l’embaràs. L’envelliment ovocitari és molt difícil de solucionar. Afortunadament, avui les medicacions s’adeqüen cada cop més a les necessitats de cada dona, però, tot i així, de vegades no hi arribem a temps. En aquests casos, es pot recórrer als programes de donació d’òvuls, molt estesos a Catalunya, especialment a Barcelona, als quals s’acullen moltes parelles.”

Les taxes d’èxit pel que fa a la fecundació in vitro se situen al voltant del 45%. “La taxa d’èxit solament pot augmentar en cas de donació d’òvuls procedents de dones joves i fèrtils.”

Col·labora amb l’Institut de Reproducció Humana CEFER, que dirigeix el Dr. Simón Marina. “El primer despatx que vaig tenir li vaig llogar al doctor Marina, treballava al seu costat. Coopero amb ell, amb la seva part andrològica, amb el seu fantàstic laboratori i els seus magnífics biòlegs.”

El part és l’últim procés de la seva feina de reproducció assistida. “A la pacient que té dificultats per quedar-se embarassada, a més d’assistir-la durant el procediment de la reproducció assistida, li controlo l’embaràs i el part. Procuro que tingui una atenció integral.”

La Dra. Coll atén un terme mitjà de deu parts al mes. “Quan era més jove atenia fins a vint-i-cinc parts al mes. Ara, intento no passar de deu, perquè és una tasca que comporta un gran sacrifici personal.”

Creu que no s’estan fent tantes cesàries inútils com es diu. “S’ha criticat massa la taxa de cesàries. Actualment, busquem una obstetrícia fàcil, de baix risc, amb mares i nens sans. S’ha de mirar que les dones pareixin, però les dones s’han fet grans, i això implica més patologia i una taxa de cesàries més alta.”

Explica que el cas més curiós que ha viscut va ser el d’una dona que va anar a casa seva a parir, un 14 de gener, a tres quarts d’onze del vespre, amb un fred gèlid. “Era una dona que vivia dos carrers més amunt de casa meva. Casualment, m’havia vist entrar a casa i sabia on vivia. Quan es va posar de part, es va quedar massa temps a casa esperant i quan va arribar el marit, van pujar al cotxe per anar a la clínica, però es van adonar que no hi arribarien a temps. Llavors, se’ls va ocórrer trucar a casa meva. Vaig baixar a veure-la i vaig comprovar que estava en fase expulsiva, però que encara el part no era imminent. Em vaig vestir de pressa, i quan vaig baixar vam haver de fer el part en el cotxe. El meu marit, tot impressionat, m’ajudava portant-me tot allò que li demanava per atendre el part. El bebè va néixer molt bé, el vaig abrigar i li vaig dir al marit que anéssim cap a la Clínica Teknon. Va ser una experiència inoblidable. Ells estan molt agraïts i jo estic contenta perquè vaig poder-los ajudar. Ara som grans amics.”

També està molt satisfeta del coratge que va demostrar el seu marit. “En Sebastià Roca és periodista de TV3 i mai no havia viscut una cosa semblant, però no va perdre els nervis i va saber col·laborar perquè tot sortís bé.”

Se sent molt contenta amb la medicina, encara que, de vegades, el fet de no poder desconnectar li complica una mica les coses. “Cal molta dedicació, sobretot en el terreny de l’obstetrícia, i això condiciona la teva vida personal. No saps mai si podràs fer les vacances com tothom.”