Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DRA. ASSUMPTA MESTRE BLABIA et alia
DRA. ASSUMPTA MESTRE BLABIA.
Fotografia: Àngel Font

DRA. ASSUMPTA MESTRE BLABIA. HOMEOPATIA

Obra:

Text del 2005

L’objectiu no és  només curar la malaltia sinó curar la persona.

La medicina homeopàtica arriba cada vegada a més persones, però encara bona part de la població la coneix poc. Tracta els malalts d’una manera lleugerament diferent de com els tracta la medicina tradicional. L’homeopatia es basa en el principi de similitut és a dir: tota substància capaç de produir uns símptomes, és capaç de curar-los  si es dona en la dosi adequada. La Dra. Assumpta Mestre, metgessa homeòpata, fa un esboç del que avui s’entén per homeopatia. “La homeopatia aplica les lleis de la similitud i la infinitessimalitat de les dosis: el medicament que provocarà una resposta curativa a un malalt per similitut de simptomes, és aquell que administrat a una persona sana de forma repetida li provocaria la mateixa simptomatologia que la que presenta el malalt a qui se li donarà. Quan el cos rep aquesta substància, dóna una resposta davant d’una informació externa en el mateix sentit  curatiu que ell ha iniciat. El que fem amb aquesta substància mínima és  potenciar la capacitat de resposta.”

La seva germana també és metgessa homeópata. La Dra. Mestre assegura que no és per tradició familiar que va fer medicina; és una idea ja present des de la infància. “Quan era petita i algú es feia mal, de seguida corria per curar-lo i ajudar-lo. El meu pare era químic i a casa ja em van regalar microscopis, binocles; i la mare era una persona amb una gran intuició per al tracte amb persones malaltes.”

Va  fer medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona,  va treure plaça de MIR,  però va preferir seguir fent de voluntària a l’Hospital de la Vall d’Hebron i començà a iniciar-se com a metgessa homeòpata fora de l’àmbit hospitalari. “ Durant la carrera em passava el dia a l’Hospital i després estudiava dels llibres. Generalment no anava a classes. Els meus mestres eren els malalts i els llibres. Quan em vaig treure el MIR ja coneixia l’homeopatia,  ja que m’ hi havia tractat des dels 15 anys. Quan era petita, la meva tia àvia ja anava a un metge homeópata, el Dr. Gil Bieto que va  em va introduir en aquest món. Era, molt coneixedor de la medicina: va curar el meu germà d’una hepatitis normalitzant-se les transaminases en poc menys d’una setmana i a la meva germana d’una tendinitis crònica del tendó d’Aquil·les.“

Avans de medicina  va començar biològiques coincidint amb els últims temps del franquismo-: “Hi havia moltes vagues, i me’n vaig anar a treballar amb el Dr. Bieto. Ell em va animar a que fes medicina”

Ara la medicina homeopàtica és més coneguda, però amb la pràctica i els anys de professió com a homeòpata, la doctora reconeix que molts pacients solen acudir a la consulta buscant una cura miraculosa mal entesa. “La homeopatia no és una panacea, és tan sols una forma diferent de tractar les malalties i els malats, amb les seves ventatges i les seves limitacions.”

Dins de l’homeopatia hi ha dues tendències: La unicista, més clàssica, que descriu Hanneman ,(que) utilitza un sol medicament tenint en compte tot el context global de la persona. La segona és la pluralista, utilitza diversos medicaments i divideix el cos en diverses parts. “En la medicina al·lopàtica, la medicació és la mateixa per a la mateixa malaltia. En homeopatia, no. Tenim en comte tot el context físic i psíquic del malalt , i donem una medicació o una altra segons el cas. Les circumstàncies que han dut a emmalaltir a una persona poden ser molt diferents,  fins i tot emocionals. Fem moltes preguntes per obtenir una història clínica molt acurada, i per similitud amb els símptomes, busquem el medicament que pugui ajudar-lo. Jo, com unicista, dono només un medicament, que per la màxima similitud als simptomes totals que presenta el malalt, el farà reaccionar. Hem de tenir un profund coneixement dels medicaments i de la forma particular d’expresar les malalties de cada malalt. El concepte de curació també és diferent; considerem la persona curada quan deixa d’emmalaltir, perquè l’objectiu no és curar la malaltia sinó curar la persona. Tenim uns objectius molt ambiciosos, que de vegades no són fàcils. Molts pacients són crònics i la majoria de vegades els millorem la vida reduint les recaigudes i la intensitat d’aquestes. De vegades no són curables, però sí millorables, sense una medicació agressiva. Des de la medicina tradicional s’acusa l’homeopatia de ser una teràpia en la que tot és mental, però, ¿com s’aplicaria aquesta teoria en el camp de la pediatria o la veterinaria?. De tota manera, si la resposta al medicament homeopàtic no fos l’adecuada, jo mateixa en faria ús de la medicina tradicional.

Amb un medicament homeopàtic també es tracten els aspectes emocionals; es resol un problema físic i es fa un canvi molt més profund. En un món cada dia més exigent i complexe, en què cada dia més les enfermetats emocionals estan presents, a la consulta de l’homeòpata arriben persones que demanen ajuda, moltes vegades cansades de prendre antidepressius. “D’entrada no es poden treure els antidepressius però a mesura que va passant el temps i  els pacients  milloren amb homeopatia, els podem reduir o fins i tot retirar .”

 La majoria de visites es deuen a problemes físics. “Quan aprofundim en els malalts, veiem que els problemes sovint no són només físics, i acostumen a tenir relació amb algun factor emocional que tindrem molt en compte.”

De vegades, hi ha enfermetats latents la manifestació de les quals depèn directament de les condicions de vida de les persones, i en aquest sentit, hi ha persones que aposten pels tractaments preventius. “La predisposisció a les malalties pot estar latent. Poden succeir circumstancies a la vida que fan que es  desemvolupin certes malalties.”

L’homeopatia és aconsellable des dels infants fins a la gent gran. “S’ha de donar el medicament adequat a cadascú. Sovint s’ha dit que l’homeopatia no fa mal i és cert que no en fa com els medicament al·lopàtics, en quan a la capacitat d’intoxicar, però si no tenim en compte l’energia de la persona que tractem i li donem un medicament homeopàtic massa energètic per ell, podem produir efectes indesitjables innecessaris.”  “Com a representant del colectiu mèdic homeopàtic del Col·legi de Metges de Barcelona vull fer èmfasis en la necessitat dels coneixements mèdics i homeopàtics profunds per fer una homeopatia ben feta; ens trobem amb persones que estan exercint com a homeopates que no coneixen les patologies, que no estan prou formades  i la gent del carrer no ho sap. Volem que aquesta especialitat la tractin només els metges ben formats en homeopatia; hem de lluitar contra l’intrusisme mèdic, no per corporativisme, sino per preservar la salut de la gent que moltes vegades la posa en mans de qui creu que sense la formació necessària pot exercir com a metge sense ser-ho. La nostra tasca és aconsseguir que la homeopatia  sigui respectada i gaudexi del lloc que li pertoca dins l’àmbit  tant mèdic com social.