Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dra. Carme Herrero Mateu
DRA. CARME HERRERO MATEU.
Fotografia: Àngel Font

DRA. CARME HERRERO MATEU. DERMATOLOGIA

Obra:

Text del 2004

La dermatologia  mereix el mateix reconeixement que les altres especialitats per part de les institucions i de la societat mèdica.

A diferència d’altres patologies, quan ens surt una petita taca a la pell, o si una piga presenta un aspecte poc habitual, o bé si l’excés de raigs de sol ens ha ferit la superfície cutània, no ens resulta complicat decidir l’especialista al qual hem d’acudir. Sens dubte, qui atendrà i resoldrà el nostre problema serà un dermatòleg. “Els dermatòlegs tenim l’avantatge que veiem l’òrgan que hem d’analitzar, per la qual cosa no necessitem gaires exploracions complementàries. El diagnòstic no és complicat perquè tenim l’accessibilitat de la lesió a la nostra vista i tacte, però el tractament sí que ho és perquè encara no tenim totes les solucions que voldríem.”

Malgrat tot, no tot el que es reflecteix a la pell és degut a un problema cutani. “Sovint es manifesten a la pell malalties internes amiliodosis, càncers disseminats, malalties immunitàries, etc.), per la qual cosa hem de treballar conjuntament amb professionals d’altres especialitats, com internistes, pneumòlegs, neuròlegs, reumatòlegs, etc.”

Fins i tot, una situació d’angoixa pot ocasionar trastorns a la pell. “La malaltia cutània per si mateixa no està ocasionada per estrès o nervis, sinó que ja hi és o es té una certa predisposició, però sí que pot empitjorar en un estat d’inquietud. Aviat es demostrarà científicament la relació entre el nostre sistema nerviós i l’evolució d’una malaltia.”

La Dra. Herrero actualment és la cap del servei de dermatologia de l’hospital Clínic de Barcelona, format per quinze metges i diversos residents. “Porto gairebé quaranta anys treballant a l’hospital Clínic, però mai no havia estat el meu objectiu ser cap de servei perquè em treu moltes hores de dedicació clínica i d’investigació, que és realment el que m’agrada. Com a responsable del servei el que he procurat ha estat situar la dermatologia en el lloc que li correspon. Encara hi ha qui creu que és una especialitat fàcil, de segona categoria. He volgut demostrar que és tan important com les altres i que s’hi ha de dedicar el mateix esforç per part de les institucions que a la resta d’especialitats. Nosaltres també necessitem quiròfans, llits d’hospitalització per atendre els malalts greus, infermers qualificats, equipaments tecnològics d’alt nivell i un servei de dia.”

A més, la doctora compagina la seva tasca professional a l’hospital amb la investigació i també amb la docència com a professora de l’assignatura de dermatologia a la Universitat de Barcelona. També fa cursos de postgrau i dirigeix tesis doctorals. “A l’hospital Clínic la recerca està molt protegida i estimulada. Quan els residents finalitzen l’especialitat en dermatologia se’ls dóna l’oportunitat de continuar un any més fent un treball d’investigació remunerat. Aquesta retribució econòmica surt del conjunt de la massa salarial de tots els professionals mèdics de l’hospital. L’ajut a la recerca és molt positiu i productiu perquè permet un any de dedicació completa i situa el centre en un nivell científic molt elevat.”

En aquest país no sempre es dedica a la investigació científica tota l’atenció que mereix, per la qual cosa iniciatives d’aquest tipus són molt lloables. No obstant això, continuen havent-hi moltes mancances. “El professional que es dedica a la recerca no està prou ben pagat.”

L’especialització de la Dra. Herrero es basa en l’estudi i tractament d’un tipus de malalties rares que afecta un nombre escàs de malalts: les porfíries. Ja va tractar aquest tema a la seva tesi doctoral, Caracterització bioquímica de les porfíries, i encara continua sent l’argument de nombrosos articles publicats a revistes científiques espanyoles i estrangeres. També ha fet diverses estades a centres especialitzats en aquestes patologies. “Les porfíries són malalties hereditàries poc freqüents classificades dins del grup de les malalties rares. Es produeixen per la deficiència d’un enzim que causa un trastorn metabòlic. Aquest trastorn provoca l’acumulació d’uns productes que en dipositar-se sobre la pell la lesionen considerablement.”

Tants anys dedicats a la investigació de les porfíries li han permès veure una evolució en el seu diagnòstic i tractament gràcies als avenços científics. “Hem avançat molt en l’estudi de les porfíries d’uns anys ençà. Als anys vuitanta les porfíries es caracteritzaven des del punt de vista bioquímic, però avui dia el que es té en compte és la genètica. S’estudia la mutació genètica que provoca l’alteració de les proteïnes enzimàtiques. És relativament fàcil conèixer els defectes genètics, però encara estem a les beceroles d’aconseguir un tractament. Ja s’està treballant en aquest sentit amb animals d’experimentació perquè això serà el futur de la medicina.”

D’antuvi pot semblar dificultosa la recerca en un tipus de malalties que afecta poques persones, no només des del punt de vista mèdic sinó també econòmic. “La investigació en qualsevol especialitat necessita un suport econòmic. Sortosament hi ha programes d’investigació dedicats al grup de malalties rares, altrament no es podria avançar en el seu estudi.”

Una de les alteracions més freqüents que tracten els dermatòlegs són les taques a la pell degudes a l’efecte del sol. “La majoria de pigues són benignes, però és molt important que el dermatòleg les analitzi per estar-ne del tot segurs. El pronòstic d’extirpació i curació en una etapa inicial o en una de més avançada canvia completament. Podem passar de la curació total a un pronòstic de supervivència de pocs anys en el cas del melanoma, per exemple. Cada any es fa la campanya El dia del melanoma, promoguda per l’Academia Española de Dermatología per sensibilitzar la població dels riscos de prendre el sol amb excés. Els metges que s’hi adhereixen reben durant un dia totes les consultes relacionades amb taques a la pell. Durant aquesta campanya cada any es descobreixen uns quants melanomes.”

La psoriasi és un altre problema cutani molt estès i, de moment, sense solució. “Ja s’estan aplicant teràpies biològiques que modifiquen el comportament cel·lular per tractar la psoriasi, però encara no se’n saben els resultats a llarg termini ni els efectes secundaris. Quan es produeix una inflamació, les cèl·lules alliberen uns productes, les citoquines, que activen altres cèl·lules. Quan es coneguin les citoquines responsables de cadascuna de les malalties s’aplicaran les molècules adequades per bloquejar-les. Malauradament, la teràpia biològica és molt cara i només s’aplica, malgrat els riscos, en casos greus en què hagin fracassat totes les altres terapèutiques. Cal que la població sàpiga això i no es creï falses esperances en llegir informacions errònies.”

L’actitud del professional mèdic i la del malalt  pot incidir  en la evolució de les malalties. “Les ganes que posa el malalt a curar-se i la convicció que tot anirà bé ajuda positivament en l’estat del pacient. Contràriament, el malalt que s’abandona té una evolució molt diferent.”