Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dra. Gabriela Severino
DRA. GABRIELA SEVERINO.
Fotografia: Àngel Font

DRA. GABRIELA SEVERINO. PSIQUIATRIA

Obra:

Text del 2004

Els motius de consulta predominants són ara els trastorns d’adaptació, ja siguin amb simptomatologia ansiosa o amb simptomatologia depressiva.

“La psiquiatria és una disciplina molt àmplia, que té com a objectiu apropar-se a l’essència humana, per poder comprendre el proïsme en tota la seva magnitud: tant des de la vessant del patiment com des de la resta de circumstàncies vitals. La tasca fonamental dels psiquiatres consisteix a preservar la salut mental de les persones.” Amb aquesta visió holística de la seva especialitat, la Dra. Gabriela Severino treballa a la Corporació Sanitària Parc Taulí, centre sanitari on compagina la seva activitat com a psiquiatra clínica amb el càrrec de cap d’Àrea de l’Àmbit Ambulatori d’Adults.

La influència de l’entorn familiar va determinar la seva vocació. “Provinc d’una família de metges. El meu pare és psiquiatre. Des de petita, sentia parlar de medicina, escoltava converses sobre el tema i en llegia llibres. Quan tens familiars metges, d’alguna manera vas heretant la vocació. Uns agafen el relleu, com en el meu cas, i d’altres escullen una direcció totalment contrària”

La doctora Severino va estudiar la carrera de medicina i dues especialitats a la Universitat de la República Oriental de l’Uruguai, a Montevideo. També hi va fer la diplomatura en psicoteràpia psicodramàtica. “El meu cas és particular, perquè vaig estudiar psiquiatria i medicina interna. Més enllà d’exercir la psiquiatria des de sempre, he transitat pel camí de la medicina general, perquè m’agrada la medicina en la seva totalitat.”  

Treballava a Montevideo fent la seva tasca com a cap d’àrea de salut mental a l’Hospital Universitari General, com a psiquiatra clínica i psicoterapeuta, fins que, d’acord amb el seu marit, va decidir venir a Catalunya, l’onze de setembre de l’any 2000. “Vaig sol·licitar una excedència a l’Uruguai, perquè el meu marit volia venir a Catalunya  per desenvolupar la seva activitat en el camp de la creació publicitària i jo havia de treballar en una institució, com a psiquiatra. L’onze de setembre vam baixar de l’avió i, pocs dies després, vaig incorporar-me al Centre Integral de Serveis en Salut Mental Comunitària, on vaig treballar durant tres anys. Hi feia clínica psiquiàtrica, docència i sessions de psicoteràpia individual i grupal amb fins rehabilitadors.”

Després d’aquesta etapa, en va començar una altra de nova a Sant Joan de Déu Serveis de Salut Mental, i més tard a la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell. “Hi exerceixo un càrrec de gestió, concretament el de cap d’Àrea de l’Àmbit Ambulatori d’Adults. Per poder desenvolupar millor aquesta tasca, vaig fer la diplomatura en gestió clínica en serveis de salut mental. També he continuat treballant com a psiquiatra clínica.”

Des del seu càrrec de responsabilitat, la Dra. Severino explica com s’organitza l’àrea de salut mental que dirigeix. “A l’ambulatori d’adults som deu psiquiatres, cinc psicòlegs, dos treballadors socials i dues infermeres. Intentem donar cobertura assistencial a les demandes de la població de la nostra zona. Sabadell té 200.000 habitants, però el nostre sector inclou 400.000 habitants, d’ells, una bona part del Vallès Occidental. Per poder atendre aquesta població, estem sol·licitant a l’Administració més recursos materials i humans. Volem oferir als nostres pacients una assistència integral i interdisciplinària que tingui la millor qualitat possible.”

Tot i que, en un principi, la tasca de l’ambulatori es va orientar fonamentalment cap a l’atenció dels trastorns mentals severs, actualment s’atenen, sobretot, els malestars de la vida quotidiana. “Al món, s’han produït canvis socials, polítics, demogràfics i tecnològics tan importants, que han alterat les raons per les quals la gent va al psiquiatre. Els motius de consulta predominants són ara els trastorns d’adaptació, ja siguin amb simptomatologia ansiosa o amb simptomatologia depressiva. Les psicosis, les depressions greus, els trastorns obsessius compulsius i altres trastorns mentals severs han esdevingut malalties de menor demanda.”

La Corporació Sanitària Parc Taulí està sensibilitzada envers la problemàtica de la immigració. “El nostre hospital és molt curós en aquests aspectes. Intentem establir espais propis per poder atendre aquesta problemàtica. S’han fet unes jornades de salut mental dirigides a la immigració. S’està parlant de tenir un espai de psiquiatria transcultural, per poder tractar els problemes, sobretot d’aquells immigrants que provenen de llocs on la llengua i els costums són totalment diferent als d’aquí.”

Creu que la tendència actual cap a l’especialització no ha d’estar renyida amb la concepció humanística de la medicina. “La subespecialització és molt positiva, i és una exigència pròpia del progrés, però mai no hem de perdre el concepte integral de l’ésser humà. Els psiquiatres no hem d’oblidar que el pacient té un cos.”

Es declara una gran defensora de les bondats de la teràpia de grup. “Considero que, a la vessant pública, que és on desenvolupo gran part de la meva activitat, la teràpia de grup és un instrument força valuós, ja que genera múltiples factors terapèutics. Podem oferir una assistència de qualitat amb els professionals qualificats per a desenvolupar aquesta tasca. Es treballa mitjançant  coteràpia, amb objectius i temps limitats segons el tipus d’orientació teòrica i tècnica, i el perfil dels integrants del grup.”

Com a metgessa, creu en els fàrmacs i els recepta quan cal.  “Cada arma terapèutica, sigui un fàrmac, sigui la psicoteràpia, tenen les seves indicacions precises.”

Al mateix temps, opina que no s’ha de medicar tot patiment humà. “No s’han de medicar totes les persones que tenen un dol. S’han de tractar amb fàrmacs aquelles situacions que afecten seriosament la qualitat de vida de l’individu. El fet de sentir angoixa, a causa d’una pèrdua, és un fet normal i fins i tot creatiu. S’ha de plorar per poder superar les situacions d’aflicció.”

A l’àmbit privat atén pacients amb patologies diverses i continua exercint la docència i desenvolupant la tasca de psicoterapeuta psicodramatista. Aquesta és una faceta de la psiquiatria molt coneguda a l’Uruguai, però força desconeguda a Catalunya. La  psicoteràpia psicodramàtica és una de les línies en què es pot desglossar la psicoteràpia. El psicodrama utilitza la paraula, però la jerarquitza en un context més ampli com és el dels actes. És acte i paraula. “En la psicoteràpia psicodramàtica, hi ha una cosa que sempre repeteixo: tota aquella experiència que una persona dramatitza perd el caràcter traumàtic de la primera vegada. Per exemple, davant una discussió entre dues persones es reprodueix l’escena i s’utilitzant tècniques com l’inversió de rols, el doble, el soliloqui, etc. per poder veure-la i analitzar-la millor.”

La Dra. Severino se sent molt agraïda per l’acollida que va rebre en arribar a Catalunya. “Com a metge psiquiatra, vaig ser rebuda amb molta calidesa. Fins avui, Catalunya ha estat esplèndida en aquest sentit, tant des del punt de vista professional com des de l’afectiu.”

No hi ha dubte que se sent feliç. El seu somriure i la seva simpatia latent ho delaten. Una felicitat que comparteix amb la seva família. “El meu marit, Walter Silva, està vinculat a diverses àrees artístiques. Tinc dues filles, Maria Florència, té catorze anys i Romina Belén, en té sis. Si alguna de les meves filles vol ser psiquiatra, deixaré que faci el que de veritat senti.”