Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dra. Helena Ris Romeu et alia
DRA. HELENA RIS ROMEU.
Fotografia: Àngel Font

DRA. HELENA RIS ROMEU. Corporació Sanitària Parc Taulí

Obra:

Text del 2003

S’hauria de dotar l’atenció primària de recursos suficients per muntar serveis d’urgències.

 El Parc Taulí de Sabadell, a més d’un espai verd, allotjava diverses institucions sanitàries petites i amb pocs recursos. L’any 1986, després d’obtenir les transferències de l’Insalud (1982), la Generalitat de Catalunya va crear un consorci amb les institucions sanitàries de Sabadell que hi havia dintre i fora del recinte del parc. Era una figura jurídica totalment novedosa en el camp de la sanitat, amb la qual les institucions propietàries de les instal·lacions cedien la gestió dels centres sanitaris a la Generalitat. Aquest consorci tenia un consell de govern integrat majoritàriament pel govern català (60%), l’Ajuntament de Sabadell, la Universitat Autònoma de Barcelona, Sabadell Mutual i Caixa de Sabadell. Primerament era un consorci de gestió i després, quan les entitats van cedir el seu patrimoni (Clínica del Nen Jesús, l’Albada, Clínica de la Mútua Sabadellenca…), es va crear un consorci patrimonial, l’únic cas en el sector sanitari català. Posteriorment va esdevenir una corporació amb tres societats anònimes (UDIAT CD, Atenció Primària PT i Sabadell Gent Gran). Actualment, la Corporació Sanitària Parc Taulí està integrada per diverses institucions: l’Hospital de Sabadell, amb gairebé cinc-cents llits; el Centre Sociosanitari Albada, amb dos-cents llits; la UDIAT, que aplega els serveis centrals diagnòstics i compta amb un servei de diagnòstic per la imatge amb tecnologia puntera que s’ofereix també a d’altres hospitals de Catalunya i de l’Estat espanyol; un centre d’assistència primària, el CAP Can Rull; un centre de salut mental amb 45 llits d’aguts i totes les línies ambulatòries. També disposa d’un centre de serveis per a la gent gran, Sabadell Gent Gran, amb 180 places, que acull també usuaris privats. També compta amb la Fundació Parc Taulí, que acull un iInstitut universitari de la UAB. Aquesta magna institució, formada per tres mil professionals, té un àmbit poblacional de 400.000 habitants distribuïts entre Sabadell i les poblacions del voltant (Cerdanyola, Ripollet, Badia del Vallès, Santa Perpètua, Castellar del Vallès, Barberà del Vallès…). La doctora Helena Ris presideix la Corporació Sanitària Parc Taulí des de l’any 2001. “Quan vaig acceptar aquesta responsabilitat em vaig proposar mantenir i potenciar la qualitat dels serveis de la institució malgrat la pressió assistencial i la limitació de recursos.”

La doctora Ris exercia de pediatra a la Maternitat Provincial, però quan la Generalitat de Catalunya va rebre les competències sanitàries es va apuntar al repte apassionant i complex de tirar endavant un model sanitari nou. Primerament es va ocupar de la planificació dels centres d’assistència primària i hospitalària. Posteriorment va treballar d’adjunt en la gerència de l’hospital de Bellvitge, que va esdevenir una important escola de gestió. Abans de rebre l’encàrrec de dirigir el Parc Taulí, va portar la gerència de la Regió Sanitària Centre del CatSalut. L’Hospital de Sabadell funciona amb molta pressió assistencial i és el centre que atén més urgències de tot el territori català, aproximadament unes sis-centes diàries. “Per pal·liar el problema de la saturació de les urgències, a través del PIUC (Pla Integral d’Urgències de Catalunya) derivem pacients a l’Hospital General de Catalunya i al Consorci Sanitari de Terrassa.”

La ciutadania, en cas d’urgència, té una confiança absoluta en els hospitals, tot i que la majoria dels casos es podrien resoldre sense saturar aquest servei. Es tracta d’un tema cultural, però en realitat respon també a una manca de recursos a l’atenció primària. “Els centres d’atenció primària desenvolupen l’activitat dins d’un horari concret. Fora d’aquest, en els llocs on no hi ha centres d’atenció continuada o no es disposa del servei del 061 que et fa arribar un metge o una ambulància a domicili, la gent s’ha de dirigir forçosament als centres hospitalaris. S’hauria de dotar l’atenció primària de recursos suficients per muntar serveis d’urgències.” “L’Hospital de Sabadell té capacitat per atendre la gran majoria dels problemes de salut de la seva població, excepte alguns casos propis del nivell terciari.”

No obstant això, per dur a terme algunes especialitats s’estableix una col·laboració amb professionals d’altres centres hospitalaris. Així, amb la Mútua de Terrassa es comparteixen serveis de neurocirurgia, cirurgia pediàtrica i oftalmologia. “Hem signat acords amb la Mútua de Terrassa i amb el Consorci Sanitari de Terrassa per tirar endavant conjuntament determinades especialitats amb l’objectiu de millorar els serveis sanitaris del Vallès Occidental.”

De manera semblant, l’activitat de recerca, tradicional en aquesta institució, es pensa potenciar establint línies de col·laboració amb  l’hospital de Sant Pau. “El contacte amb altres institucions sempre és positiu i estalvia recursos, però encara no se’n treu tot el profit que caldria.”

L’Hospital de Sabadell ha d’afrontar les llistes d’espera, problemes de funcionament diari i el dèficit de llits sociosanitaris. “Hem de resoldre tots els problemes que tenim dins d’un marc econòmic sostenible.”

Actualment es tendeix a atendre el pacient amb la màxima autonomia possible i s’intenten resoldre moltes situacions ambulatòriament per evitar l’ingrés, ja sigui en hospitals de dia o bé amb el suport dels professionals a domicili. Els pacients tributaris d’hospitalització cada cop són més grans i amb una qualitat de vida més deteriorada. “Probablement, en el futur es necessitaran menys llits per a malalts aguts però més serveis sociosanitaris de suport a la família, centres de dia, atencions a domicili…”

Un altre repte de futur és procurar el confort dels professionals. “Les institucions sanitàries són empreses de serveis i els seus principals protagonistes són els professionals que treballen de cara al pacient, és a dir, els metges i el personal d’infermeria.”

Sovint, en el sector sanitari existeix un divorci entre els gestors i els professionals assistencials. “Si no aconseguim que els professionals siguin els que realment prenguin les decisions, no funcionarem bé. Hem de donar-los el suport i la informació suficient per tal que donin la millor atenció possible en el marc dels recursos disponibles. La peça clau del sector sanitari són els professionals.”

A més de donar una assistència de qualitat, cal que siguin molt qualificats, treballin a gust, rebin formació continuada i puguin dedicar-se també a la recerca. Tot això repercutirà en una millora de l’assistència al ciutadà.