Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dra. Isabel Carvajal Lizano
DRA. ISABEL CARVAJAL LIZANO.
Fotografia: Àngel Font

DRA. ISABEL CARVAJAL LIZANO. PEDIATRIA

Obra:

Text del 2004

La natura ha donat llet a la mare per alletar però s’ha de respectar  la decisió personal de fer-ho o no.

Quan un metge té davant seu pacients de curta edat, la relació que s’hi estableix és molt especial. És necessària una bona empatia, tenir qualitats didàctiques i comunicatives i capacitat psicològica per calmar l’angoixa dels pares i percebre l’entorn familiar de l’infant, que a vegades és la causa principal de la seva patologia. “El nens tenen un llenguatge diferent al dels adults per explicar les seves malalties, sobretot quan són molt petits, però el metge arriba a entendre’ls.”

A l’inici dels seus estudis de medicina la Dra. Carvajal no tenia clara l’especialitat que triaria, però quan va entrar a treballar a l’Hospital de Sant Joan de Déu el primer any de carrera, aviat es va adonar que la pediatria marcaria el seu futur professional. “Era un centre de beneficiència regit per religiosos dedicat al tractament integral de la patologia infantil. Allí vaig conèixer el Dr. Palou, qui em va introduir en el món de la pediatria, i el dr. Mulet.”

Abans d’acabar els estudis va haver de canviar de domicili i va establir-se a la Seu d’Urgell. La llunyania i el naixement dels fills, però, no van ser un impediment per acabar la carrera i realitzar les primeres feines professionals. “A la Seu d’Urgell hi havia un centre hospitalari, l’actual hospital comarcal, i una clínica privada que depenia de l’Aliança de Barcelona, en la qual vaig treballar com a pediatra durant deu anys. Quan l’Aliança va tancar les dependències velles d’hospitalització, va obrir uns consultoris moderns d’atenció ambulatòria, de medicina, pediatria i especialitats, ocupant el mateix espai. Actualment hi treballo a temps parcial i també al CAP, on vaig guanyar la plaça per oposició.”

Abans, els hospitals de poblacions petites no disposaven de tots els mitjans tècnics i humans necessaris per atendre adequadament els malalts. “Només hi havia dos pediatres, jo a la clínica i un altre a l’hospital. Practicàvem una medicina de campanya, amb molts pocs recursos i molta imaginació. Una simple caixa de calor feia la funció d’incubadora. Aigua calenta, estufes, bosses d’aigua i paper d’alumini era tot el que teníem per mantenir els nadons prematurs. L’hospital més proper era a Barcelona i sovint les inclemències del temps dificultaven el trasllat.”

Sortosament, avui dia les coses han canviat. “Ara l’hospital de la Seu està ben equipat i la relació fluïda entre els professionals del CAP i l’hospital permet una millor atenció al pacient. Al CAP portem a terme una assistència triple: preventiva, urgències mèdiques i assistència espontània. A més, fem programes d’educació sanitària a les escoles adreçats a pares i fills i a la població en general.”

Actualment hi ha un control mèdic dels infants molt estricte. “Amb el programa Nen Sa es fan controls pautats per detectar malalties a unes edats determinades. La història clínica del nen recull dades anteriors al seu naixement (malalties familiars, aspectes socials i psicològics de la família, desenvolupament de l’embaràs i el part) i quan l’infant neix es controla el pes, talla, perímetre cranial, desenvolupament psicomotor, alimentació, etc. Posteriorment se li apliquen les vacunes estipulades. Cal dir que a Catalunya el sistema de vacunació és molt bo. Se segueix un protocol que la població compleix al peu de la lletra perquè tant els pares com els professionals estem mentalitzats de la importància de les vacunes.”

Malgrat el rigor d’aquest programa de seguiment de l’evolució de l’infant, a vegades els pares no el consideren suficient. “En l’actualitat moltes famílies només tenen un sol fill, que neix quan la mare ja és gran, la qual cosa el converteix en un bé molt preuat. A la mínima que el nen tus o vomita els pares s’angoixen i corren cap a la consulta del pediatre. De fet, aquest comportament és un reflex de la societat: voler traspassar la responsabilitat a un altre perquè resolgui el problema immediatament. La majoria de les urgències mèdiques, que sovint col·lapsen els hospitals, en realitat no ho són i es podrien estalviar. Des del punt de vista mèdic un cas urgent és la pèrdua de coneixement, una hemorràgia aguda, una convulsió aguda o un traumatisme greu. En canvi, els pares entenen per urgència assolir la temperatura de 37,5º.”

Davant d’aquest comportament l’educació sanitària esdevé una eina fonamental. “Fem programes formatius en què tractem temes d’alimentació, higiene dental, comportament infantil, etc. A banda, també procuro educar i parlar molt amb els nens a la consulta. Els nens són molt responsables, molt més del que ens pensem, i si els expliques bé el perquè de les coses segueixen perfectament els tractaments mèdics.”

L’alimentació dels infants és important, des que neixen i durant tot el seu desenvolupament. Un dels temes que ha generat debat públic és el de l’alletament. “La natura ha donat llet a la mare per alletar però s’ha de respectar la decisió personal de fer-ho o no. No hem de caure en els integrismes perquè per damunt de tot hi ha la llibertat de la mare. La llet materna és la més indicada, però actualment les indústries làctiques produeixen una llet de molt bona qualitat. A més, cal tenir en compte que l’alimentació afectiva és tan important com la física.”

L’educació alimentària també és necessària i s’ha de practicar a les escoles i en l’àmbit familiar. “Els mals hàbits alimentaris també són un reflex de la societat. La manca de temps i les presses provoquen una alimentació deficient. En general, a les escoles els menús són equilibrats però hem de tenir en compte que la majoria dels àpats es fan a casa.”

Cal tenir en compte no només les patologies físiques del nen sinó també el seu entorn, perquè l’etapa infantil marca la vida de l’adult. Un nen sa, feliç i criat en un entorn estable probablement serà un adult sa.