Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dra. M. Lluïsa Burrel Arquis
DRA. M. LLUÏSA BURREL ARQUIS.
Fotografia: Àngel Font

DRA. M. LLUÏSA BURREL ARQUIS. OBSTETRÍCIA I GINECOLOGIA

Obra:

Text del 2004

No vull que les meves pacients visquin més, sino que ho facin el millor possible.

.

La Dra. M. Lluïsa Burrel se sent essencialment una metgessa de les dones que va fer l’especialitat de ginecologia i obstetrícia amb autèntica vocació. Forma part d’un equip multidisciplinar integrat per set persones que treballen a l’Institut Riera Bartra, ubicat dins del recinte de la Clínica Sagrada Família, a Barcelona. Tots els membres del grup fan ginecologia i l’obstetrícia bàsica, a banda de les seves tasques específiques. Juntament amb el Dr. Ramon Riera s’ocupa de la part ginecològica i quirúrgica. “El fet d’estar ubicats físicament dintre del context d’una clínica és una avantatge, perquè en un moment determinat podem utilitzar tota la infraestructura del centre per a tot allò que necessitem al servei d’obstetrícia i ginecologia.”

No prové d’una nissaga extensa de metges, però va heretar la vocació per la medicina del seu pare. “El meu pare, Àngel Burrel, va treballar com a metge de poble durant molt de temps. Casat i amb quatre fills va fer l’especialitat d’estomatologia i llavors ens vam desplaçar a viure a Barcelona. Originàriament, volia ser metge, com el meu pare.”

Va fer la carrera a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la idea de fer obstetrícia i ginecologia. “Els primers cursos els vaig fer a Bellaterra. A tercer havíem d’escollir unitat docent i me’n vaig anar a l’Hospital Universitari de la Santa Creu i Sant Pau, que era en aquell moment un hospital fantàstic. Era l’època postfranquista, de molta repressió i les dones estàvem molt limitades. Potser per aquestes circumstàncies em vaig decantar per la ginecologia. M’apassionaven els parts i la neonatologia. Sortosament, vaig tenir l’oportunitat de conviure amb l’aspecte global de l’especialitat i de poder formar-me dins del servei d’obstetrícia i ginecologia.”

Hi ha tres persones clau en la seva vida professional. “Les persones a les quals dec més són el Dr. Ramon Riera, el professor Quim Calaf i el Dr. Orenci Altirriba. Al Dr. Riera el tenia de cap de guàrdia quan feia la residència a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i després el vaig tenir de cap de servei a l’Hospital de Martorell. Ara som socis a l’Institut Riera Bartra, equip al que dona nom el seu oncle, Dr. Lluís riera Bartra. El professor Quim Calaf és l’actual cap del servei d’obstetrícia i ginecologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El Dr. Orenci Altirriba, era el cap de nounats de l’Hospital i em va donar molta moral. Després va ser el pediatre dels meus fills. Malauradament va morir.”

Bàsicament és filla del planter català encara que ha sortit a l’estranger a fer-hi diversos cursos. La contracepció, la menopausa i el càncer de mama ocupen un lloc destacat dins de la ginecologia. “Hi ha la part de contracepció, quan la dona és sexualment activa. Després hi ha la menopausa, lligada a la qualitat de vida a partir del moment que la dona es queda sense hormones. Hi ha dones que arriben a la menopausa sense tenir cap símptoma, però n’hi ha que ho passen molt malament, necessiten ajuda des del punt de vista farmacològic o psicològic. Quant a malalties, la patologia mamària és una de les que més treballem. Malgrat que el càncer de mama és cada vegada més freqüent i que desperta un cert terror col·lectiu, crec que és molt gratificant el fet de saber tractar-lo des del punt de vista mèdic i quirúrgic i també de donar suport a la pacient i a la seva família, perquè puguin superar-lo. Hem de conviure amb el càncer de mama, perquè les estadístiques ens diuen que durant aquest segle una de cada onze dones pot arribar a tenir-lo al llarg de la seva vida.”

Actualment, al centre on treballa la Dra. Burrel es fa molta cirurgia conservadora. L’objectiu d’aquesta cirurgia és que la dona mantingui el seu pit amb un màxim d’estètica. “En el cas que s’hagi de fer una mastectomia hem de tenir en compte que, per a la dona, la mama és el seu signe extern de feminitat. Es poden fer reconstruccions al moment, i es poden fer en diferit, tot depèn del cas, depèn del cirurgià plàstic amb el qual estiguis treballant, i sobretot depèn molt de l’opinió de la dona. Les dones són conscient que no tindran una mama com la d’abans, però en general ho accepten bé, perquè saben que han salvat la vida.”  

A banda de solucionar problemes, la seva dèria és aconseguir que les pacients tinguin una bona qualitat de vida al llarg de tota la vida. “Estic obsessionada amb la qualitat de vida de les meves pacients. M’agradaria que la població entengués bé aquest concepte. Qualitat de vida significa fruir de la vida, perquè hi ha gent amb poca salut que és capaç de gaudir força. Hem de valorar el que tenim de bo, el que encara podem fer i intentar evitar fer malbé el cos.”

Qualitat de vida significa també resoldre molts trastorns als quals antigament no se’ls donava prou importància com la incontinència urinària i la sexualitat de la gent gran. “La incontinència urinària representa un problema molt important. Ara les dones no es resignen a patir aquest trastorn com feien les nostres àvies i per aquest motiu després dels parts enviem les dones a fer gimnàstica perineal com a mesura de prevenció. També s’ha de tenir en compte la sexualitat de la tercera edat. En aquests moments em sorprenc de la quantitat de gent gran que refà la seva vida, que té una altra parella, que demostra interès a tenir relacions sexuals. El secret de tenir qualitat de vida també consisteix a acceptar-se a mesura que passen els anys.”

La tasca preventiva ocupa un lloc primordial dins de la seva activitat. “Podem veure patologies, solucionem moltes malalties, però sobretot fem medicina preventiva. Les dones vénen a fer-se la revisió anual des de la postadolescència fins que es moren.”

Aquesta medicina preventiva ha fet possible que el càncer de coll d’úter no sigui un problema actualment a Catalunya. “En aquests moments veiem un cas de càncer de coll uterí cada dos o tres anys, com a molt, i és molt infreqüent, perquè s’està fent molta revisió ginecològica que fa possible detectar les lesions precanceroses.”

Hi ha altres tipus de càncer, més difícilment detectables, com són el càncer d’endometri o el càncer d’ovaris. “Aquests no tenen un sistema de escrining o de sedàs tan estandarditzat com el de coll uterí o el de mama, però amb controls adients podem diagnosticar-los relativament aviat.”

El concepte d’interrupció voluntària de l’embaràs té connotacions culturals. “En altres parts del món, no té les connotacions psicològiques i traumàtiques que podem tenir aquí. A banda d’aquestes connotacions morals o religioses, també és veritat que hi ha dones que estarien encantades de poder tenir el fill, però hi ha una sèrie de condicionaments que li ho impedeixen, la qual cosa genera una situació força traumàtica.”

La Dra. M. Lluïsa Burrel representa les dones que treballen amb il·lusió. No és partidària ni de la discriminació positiva ni de la negativa, però creu que és important que la població sàpiga que les dones progressen. “No serè pionera ni millor en res, però sóc una dona més que contribueix a què puguem avançar. Vaig decidir participar en aquest llibre, perquè la gent sabés que les dones tenim una presència activa en tots els àmbits.”