Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dra. Maria D. Heredia i Lobato
DRA MARIA D. HEREDIA I LOBATO.
Fotografia: Àngel Font

DRA MARIA D. HEREDIA I LOBATO. CLÍNICA DOCTORA HEREDIA

Obra:

Text del 14-06-2010

Una bona operació estètica no és un artifici, sinó que fa més visible allò que la persona operada ja té.

Sóc una de les introductores del lipolàser. Em sento molt orgullosa de l’èxit d’aquesta tècnica, que és molt senzilla, i permet modelar ambulatòriament sense cap risc. Amb lipolàser podem eliminar, per exemple, les bosses dels ulls, les papades i millorar flaccidesses.

L’Organització Mundial de la Salut defineix la salut afirma que: la salut no és només la falta de malaltia, sinó l’estat de benestar físic i psíquic. Algú en desacord amb el seu aspecte és, doncs, una persona malalta.

Cada edat té el seu atractiu. Descobrir-lo i fer-lo visible és la nostra feina. Busquem donar vida als anys” “Disposarem d’equilibri emocional sempre que valorem allò que tinguem.

Des del 1987, la doctora Maria D. Heredia i Lobato és directora de la clínica que porta el seu nom. “Vaig començar fent cirurgia general a l’Hospital General de Manresa, on em vaig formar.”

Llavors la cirurgia estètica era practicada pels cirurgians generals, ja que encara no existia com especialització. “L’inici de l’exercici de la meva professió fou col·laborant amb el doctor Fernández Layos, cap de servei de cirurgia general, una activitat que feia compatible amb la meva consulta pròpia.”

De congrés a congrés i de viatge en viatge, la doctora Heredia s’anà fiançant en la disciplina. “Com que l’especialitat no existia, tots els que anàvem fent camí érem autodidactes, recollíem coneixements i experiències d’aquí i d’allà. En un congrés organitzat per la clínica Planas, vaig fer coneixença del doctor Monasterio, una eminència mexicana de la cirurgia estètica, i li vaig presentar fotogràficament alguns dels meus treballs.”

El doctor Monasterio li marcà unes pautes i li oferí treballar a Mèxic. “Eren uns altres temps. Avui dia, la cirurgia estètica és una especialitat perfectament reglada.”

Tanmateix, s’ha de diferenciar molt entre aprendre la teoria i posar-la en pràctica com cal. “La capacitat i el talent per saber veure l’harmonia d’una cara es porten dins, no s’aprenen. La nostra feina és retocar el que creiem que s’ha de retocar amb la complicitat de la pacient, és a dir, arribant a un acord.”

Part del secret rau en ressaltar allò que és bell per dissimular allò que no ho és tant. “Una operació estètica no és un artifici. Una bona operació fa més visible allò que la persona operada ja té.”

La doctora Maria D. Heredia fou una de les introductores a Espanya de la tècnica del lipolàser. “Al principi, l’any 2002, el lipolàser va ser molt controvertit. Ens acusaven de fregir el greix. Però no ens deixàrem intimidar i vam perseverar fins a perfeccionar-lo. Avui, el 2010, és mundialment acceptat i aplicat. Em sento molt orgullosa de l’èxit d’aquesta tècnica. Tanmateix, mai no se m’ha reconegut, i, quan es parla del lipolàser, no se m’acostuma a mencionar.”

El lipolàser evita que el pacient passi pel quiròfan. “És una tècnica senzilla, no és una liposucció tradicional; es fa mitjançant una fibra òptica i amb anestèsia local, i permet fer una remodelació de les zones a tractar de forma ambulatòria, cosa que propicia que la reincorporació a la vida quotidiana sigui pràcticament immediata.”

Aquesta activitat representa el gruix de la seva feina. “Amb lipolàser podem eliminar, per exemple, les bosses dels ulls, les papades i millorar una mica la flaccidesa.”

Es tracta d’eludir el quiròfan sempre que es pugui. “Actualment faig una rinoplàstia amb tècniques de replè, a la consulta. La societat ha canviat. Els pacients no volen aturar la seva activitat per entrar a un quiròfan i després passar per un postoperatori de 15 dies. La medicina ha avançat en el sentit que volen els pacients.”

Estar a l’última és vital en aquesta professió. “I no ho estaria tant sense els congressos que es fan arreu del món, a la informació dels quals, tant si puc anar-hi com si no, tinc accés mitjançant revistes especialitzades i una xarxa de comercials que m’informen de tota tècnica nova.”

Ara, per exemple, ja està aplicant l’aquàlix, que és una liposucció química mitjançant injecció localitzada. Aquesta tècnica està pensada per a petits volums i per a persones que no tinguin flaccidesa. “Només es practicava a Itàlia però, avui per avui, hi estem acreditats 50 metges espanyols, i l’estem introduint a Espanya. Sóc molt conservadora. Abans d’aplicar una tècnica n’haig d’estar seguríssima.”

El diàleg amb el client és imprescindible perquè el cirurgià plàstic es faci una idea de la situació. “L’Organització Mundial de la Salut afirma que: la salut no és només la falta de malaltia, sinó l’estat de benestar físic i psíquic. Algú en total desacord amb el seu aspecte és una persona malalta i, si les seves expectatives amb mi són irreals, si és obsessiu, no el tractaré. No sóc Déu ni faig miracles; tinc límits.” Per això, es veu obligada a desestimar un 25% dels pacients.

La creixent longevitat fa que avui les persones que es troben prop dels 50 demanin una millora qualitativa del seu físic. “Cada edat té el seu propi atractiu. Descobrir-lo i fer-lo visible és la nostra feina. Busquem donar vida als anys.”

Moltes dones es queixen que no es reconeixen davant d’un mirall. “Si pretenen veure reflectida la noia de 30 anys que un dia van ser, ho tenen malament. En comptes de mirar enrere, han de treure profit a la dona madura que ara són: saber envellir amb dignitat, sense perdre l’elegància i aquell puntet sexy sempre necessari.”

Els pacients joves són un altre cas. “Les noies menors que em vénen sempre ho fan acompanyades dels pares. Normalment, totes volen el mateix: més pit. Al meu parer, una noia de 23 anys ja sap el que vol, però una de 16 o 17 anys, no.”

Per això es nega a operar-les. Malgrat que les noies joves són les més sensibles al dictat de la moda, i que avui aquesta imposa tenir els pits grans, cal adonar-se que la societat, en aquest sentit, ha perdut el nord. “Les modes fan molt mal. Els cànons de bellesa van canviant, i avui es porten els pits grans però demà potser estarà de moda estar plana.”

En qualsevol cas, la cirurgia estètica ajuda moltes persones a sentir-se bé amb elles mateixes. “Una reconstrucció mamària després d’una mastectomia o una dermolipectomia són molt satisfactòries per a qui les practica, perquè canvien la vida de les pacients, que es mostren, per això, molt agraïdes. Personalment, m’he emocionat moltes vegades amb elles.”

Altra de les operacions més prototípiques són les remodelacions facials íntegres. “Una remodelació restaura els volums perduts de la cara amb petits tocs, però sense canviar la persona. Estic en contra de convertir la gent en qui no és. Ara es parla molt d’aparatologia mèdica. Entenc que, per aplicar-la, no cal ser metge ni tenir estudis especialitzats; per tant, sóc més partidària de les mans i de les substàncies, perquè m’hi sento identificada, sense menystenir el valor que posseeixen les màquines.”

De fet, un bon cirurgià estètic té un punt artístic que no pot ser substituït per cap màquina. “Entre les moltes coses que els haig d’agrair als meus pares es troba la formació artística que em donaren. Vaig estudiar pintura, i pintava sempre cares, que se’m donaven prou bé. Encara porto dins aquell sentit artístic, i l’aplico.”

La cirurgia estètica ajuda a recobrar l’equilibri emocional, “si aquest s’havia perdut per un complex localitzat només a la part operada. Si el pacient és un insatisfet en tot, fer-li un retoc no servirà de res. Recuperarà una certa seguretat durant uns dies, però, si no està bé amb si mateix, la seva insatisfacció tornarà i trobarà uns altres motius d’inquietud.”

L’equilibri emocional està en nosaltres mateixos. “Tindrem equilibri si valorem el que tenim. Els cirurgians estètics podem aportar una certa seguretat, però el veritable equilibri emocional resideix en el pacient.”