Dra. Maria R. Figueras Martorell
Dra. Maria R. Figueras Martorell
PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DRA. MARIA R. FIGUERAS MARTORELL

MEDICINA GENERAL

Text del 2004

La medicina preventiva és la millor manera d’evitar l’aparició de patologies.

.

El metge de medicina general té la capacitat de veure la persona des d’una perspectiva global, de veure’n la integritat, per poder arribar a un diagnòstic precís. La doctora Maria Riera Figueras Martorell és metgessa de medicina general, un àmbit de la medicina que desenvolupa amb passió, amb una profunda motivació humana i sensibilitat social. El seu objectiu fonamental és ajudar la població a trobar respostes al conjunt de patologies existents promovent la salut des de la prevenció i l’educació.

La doctora Figueras viu actualment a Les Borges del Camp ( Tarragona); va néixer a Reus en el marc d’una família que, si bé no tenia vincles amb la medicina, va saber donar suport als objectius professionals de la seva filla: “Sempre vaig dir que de gran seria metgessa. Quan ho deia encara no hi havia gaires dones que adoptessin aquesta professió i sobretot la gent gran desconfiava de les capacitats professionals de les dones que la desenvolupaven. Vaig lluitar contra aquesta idea bastant habitual entre la població més adulta fins fa alguns anys. Avui ja no sobta tant veure metgesses, i és que cada dia n’hi ha més.”

La seva formació humana i professional va tenir lloc a l’Hospital Clínic de Barcelona, on va adquirir els coneixements i habilitats necessaris per exercir la professió. “Va ser un període que recordo amb molta estimació perquè tot i estudiar en un entorn molt massificat, l’experiència formativa va ser molt enriquidora. Va coincidir amb uns anys de molta crispació política i social i això va fer que els universitaris visquéssim en un ambient marcat per les corredisses davant dels grisos i amb interrupcions de les classes. No obstant això, recordo grans professors i en especial les classes d’anatomia del doctor Ruano, per tenir un lloc a l’aula de les quals i escoltar les seves sàvies explicacions els alumnes ens barallàvem. Mentre estudiava vaig entrar a treballar a l’Hospital Clínic, una oportunitat que em va proporcionar un primer contacte amb la pràctica mèdica i amb la realitat de la medicina hospitalària. Vaig estar treballant durant alguns anys amb prematurs, una tasca que m’obligava a auscultar els petits, prendre les constants i mirar-los la panxa, entre d’altres aspectes. Cada dia aprenia una cosa nova i em donava un cúmul d’experiència que va ser fonamental per a la meva pràctica mèdica posterior i per superar els dubtes i les pors inicials.”

La cirurgia i la pediatria han estat dues de les seves grans passions, però va ser finalment la medicina general l’opció que més la va atreure. “M’agrada veure el malalt integral i aplicar els coneixements de medicina general a l’àmbit de les urgències. Des que vaig tornar a Tarragona, en acabar la carrera, que he treballat en serveis d’urgències, un entorn que em permet estar en contacte directe amb les persones i descobrir cada dia un nou repte, una nova situació d’urgència. Va ser al servei de desplaçats d’urgències de Cambrils on vaig descobrir la duresa de la medicina i la necessitat de formar-me de manera permanent. Allà estava sola i era la màxima responsable del servei. Després d’aquesta experiència vaig treballar en altres serveis d’urgències, però també com a metge de capçalera i de pediatra en diferents centres de l’Institut Català de la Salut.”

En l’actualitat continua desenvolupant part de la seva tasca professional en un ABS d’urgències a Cambrils, a més de col·laborar en un servei d’urgències d’autopista (ACESA) de cap de setmana i de fer tasques de primers auxilis. “El servei d’urgències d’autopista està coordinat per la Creu Roja i permet atendre l’accidentat en carretera. La meva tasca és la de classificar el malalt segons la gravetat, estabilitzar-lo i enviar-lo al centre hospitalari més adequat en funció de la seva situació. Depenent de l’estat de l’accidentat moltes vegades l’acompanyem fins a l’hospital.” La seva sensibilització amb les situacions d’urgències l’ha portada a col·laborar en tasques de socors en un greu xoc de trens a Torredembarra i en els atemptats terroristes de l’11-M a Madrid.

Plenament conscient de la necessitat de formar-se a través d’una actualització i revisió constant dels seus coneixements i dels avenços en investigació, ha enfocat part de la seva tasca professional cap a la medicina natural, que ha esdevingut un complement al seu saber mèdic. “Aquesta nova orientació de la pràctica mèdica va sorgir a partir d’uns cursos sobre acupuntura que vaig realitzar fa deu anys i que van descobrir-me una altra manera de veure la medicina i em van obrir les portes a un ventall de tècniques que són igual de mèdiques que les que s’integren dins de la medicina convencional occidental. Per mi de medicina sols n’hi ha una, però amb diferent vessants.” L’homeopatia, la naturopatia o l’anatheòresis són alguns dels camps de coneixement en els quals s’ha format i treballa en el marc de la seva consulta particular.

Amb una definida orientació cap a la medicina natural, és conscient que en molts casos el pacient que arriba a la consulta és aquell que busca una solució desesperada a una patologia que no troba respostes en la medicina convencional: “Cada vegada hi ha més pacients que vénen perquè creuen en la medicina natural i en les seves tècniques. Amb el pacient que vol una solució a la seva patologia hem de ser sincers des d’un bon començament i avisar-lo que la medicina natural no fa miracles. En qualsevol malaltia cal una predisposició positiva del malalt per superar-la i sovint no la trobem. Si una persona ha tingut la capacitat d’emmalaltir també ha de tenir la capacitat de curar-se, i el professional de la salut el que pot fer és ajudar que iniciï aquest procés de recuperació. Quan cal tractar una malaltia molt greu, la medicina natural, igual que la convencional, pot ajudar sobretot en aspectes concrets com treure el dolor i trobar una pau interna per veure les coses des d’un prisma diferent.”

L’atenció personal i propera del malalt esdevé un dels objectius bàsics de la tasca assistencial de la doctora Figueras: “Les visites que realitzo són llargues perquè pretenen conèixer la situació del malalt, les seves preocupacions, detectar d’on prové el seu malestar i fer una història clínica amb totes aquelles evidències que ens aporta una conversa i un interrogatori exhaustius. La història em permetrà dir-li si allò que té és solucionable i quina tècnica és la més adequada per tractar-lo. En alguns casos el malalt és qui escull entre dues tècniques que el poden ajudar a superar la malaltia. No sempre combino la medicina alopàtica amb la holopàtica, i aposto de forma convençuda per la medicina preventiva com la millor manera d’evitar l’aparició de patologies.”

Sens dubte, el sentit crític i la qualitat científica i humana de la doctora Figueras Martorell la capaciten per servir un important conjunt de població amb responsabilitat i sobretot vocació.