Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dra. Maria Reina Garcia i Closas
DRA. MARIA REINA GARCIA I CLOSAS
Fotografia: Àngel Font

DRA. MARIA REINA GARCIA I CLOSAS DRA. REINA GARCIA I CLOSAS; NUTRICIÓ I MEDICINA PREVENTIVA DE L’ENVELLIMENT

Obra:

Text del 18-01-2011

Cal tenir en compte l’estètica des del punt de vista de la salut. Cos, ment i esperit estan totalment interconnectats; quan aquesta interconnexió és harmònica, el resultat és la bellesa.

Tota emoció és una resposta neurofisiològica a un pensament que una situació concreta ens genera, i que, mediada per hormones i neurotransmisors, influeix en la salut física i psicològica i en l’aspecte físic.

Alimentar-se no és només la necessitat natural d’adquirir nutrients i energia per mantenir les funcions corporals. És, a més, un acte social i cultural molt relacionat amb les emocions.

Tots patim vivències dures, emocions negatives. Per superar-les, cal educar la intel·ligència emocional, la qual determina més l’èxit a la vida que no pas la intel·ligència cognitiva que s’aprèn a l’escola.

Llicenciada i doctorada en Medicina i Cirurgia, diplomada i màster en Nutrició i màster en Epidemiologia, Maria Reina Garcia i Closas és especialista en medicina preventiva i salut pública. Durant molts anys, es dedicà a la recerca, en concret a l’estudi de la nutrició i d’altres factors de risc de l’estil de vida en relació a patologies cròniques i degeneratives de l’envelliment, des de l’obesitat a la patologia cardiovascular, passant pel càncer o l’Alzheimer. Al llarg de 20 anys, ha combinat l’activitat docent i la investigació amb l’activitat privada, la qual centra el seu dia a dia professional des del 2004. “La majoria de pacients vénen per problemes de sobrepès, obesitat i patologies associades. Tanmateix, també hi ha qui em visita per prevenció, per millorar el seu estat nutricional i de salut general o per corregir algun aspecte estètic extern.”

El component estètic ha estat sovint contemplat als estudis i al treball de la doctora Garcia Closas. “L’estètica s’ha de tenir en compte des del punt de vista de la salut. Una persona saludable acostuma a tenir una bona imatge; una persona que no té salut, en canvi, és difícil que tingui una imatge atractiva. El cos, la ment i l’esperit estan totalment interconnectats. Quan aquesta interconnexió és harmònica, dóna com a resultat la bellesa. De fet, per poder-la definir, prenc el concepte del filòsof Francesc Torralba, que la qualifica de vivència espiritual més enllà dels sentits que repercuteix en l’estat d’ànim i proporciona benestar emocional. En la mateix línia, Kandinsky diu que serà bell allò que sigui interiorment bell. La bellesa és una capacitat d’atracció, de seducció i de fascinació que genera emocions positives. Una persona amb carisma, seguretat i equilibri interior atrau, és bella. Bellesa i autoestima són conceptes íntimament relacionats. Tothom vol agradar els altres i ser acceptat, però això no s’ha de convertir en una obsessió. És bàsic que la persona tingui un autoconeixement que li permeti acceptar-se i valorar-se, circumstància que defineix l’autoestima. D’aquí que sigui un error intentar solucionar un desequilibri emocional amb un simple canvi d’imatge. Val a dir que tota obsessió per l’estètica corporal pot comportar problemes emocionals. Els mitjans de comunicació, la indústria de la moda i la bellesa, la publicitat, poden convertir-se en una dictadura i afectar persones vulnerables. Promocionar el fet d’estar molt prim com a cànon de bellesa pot condicionar molt la vida d’algunes persones, generar-los angoixa, depressió, insatisfacció i risc de patologies greus (anorèxia, bulímia, etc.). Els casos de sobrepès o obesitat, el metge ha de distingir si al darrere hi ha un problema emocional o es tracta d’un problema exclusivament físic, relacionat amb la genètica i els hàbits de vida. Això implica que els pacients s’han de tractar d’una manera holística, integral; d’aquí el meu interès per les disciplines mèdiques orientals.”

La psiconeuroimmunoendocrinologia és una disciplina en expansió, “que estudia com funcionen els mecanismes de control de l’organisme tenint en compte la interrelació entre els aspectes psíquics, neurològics, immunològics i endrocrinològics. Mostra, de fet, la connexió que hi ha entre les emocions i la fisiologia, perquè tota emoció és una resposta neurofisiològica a un pensament que una determinada situació ens genera. Les emocions influeixen en la salut física i psicològica, i repercuteixen en les hormones i en el nostre aspecte físic. I això és molt important, perquè la nostra percepció del món i la vida depèn bàsicament de nivells hormonals i de neurotransmisors.”

Aquesta branca mèdica forma part de la tasca de la doctora Garcia Closas, així com la medicina preventiva de l’envelliment. “És una medicina que tracta els aspectes físics, mentals i emocionals dels pacients. Intentem promoure uns hàbits saludables d’alimentació i d’estil de vida, però també pel que fa al control de l’estrès i l’educació emocional. Desviar-se dels hàbits adequats comporta l’aparició de malalties cada cop més exteses com a conseqüència de l’allargament de l’esperança de vida en les últimes dècades. En el passat, la gent moria sobretot de malalties infeccioses en edats joves, i això feia que no es donessin tantes de tipus crònic i/o degeneratiu, associades a l’edat. Tanmateix, dir que avui envellir no implica forçosament haver de patir-ne; les malalties cardiovasculars, el càncer, l’Alzheimer o l’artrosi es poden prevenir si s’adopten mesures relacionades amb l’estil de vida oportunament. Perquè la potencialitat genètica de la nostra espècie ens permetria viure 100 o 120 anys amb plenes facultats físiques i mentals. En part, la nostra esperança de vida amb bona salut depèn d’un mateix. Requereix disciplina, motivació i adaptar un seguit d’hàbits de vida adeqüats. És ben certa l’aseverància de W. E. Henley: ‘jo sóc l’amo del meu destí, el capità de la meva ànima.’ M’agrada recordar un familiar metge que va viure 104 anys amb excel·lent salut i brillantor mental quan a cada aniversari relatava els consells per a una vida sana formulats a final del segle xix pel doctor Letamendi, i que són l’essència de la medicina anti-envelliment del segle xxi.”

Els nutricionistes han de lluitar amb la imatge de banalització que acompanya el món de l’estètica, juntament amb una idea equivocada d’hedonisme alimentari. “El que es tracta és de viure més temps amb salut i qualitat de vida. Un dels problemes que tenim ara és que, gràcies als avenços tecnològics i farmacològics, es pot viure molts anys amb una mala qualitat de vida provocada pels mals costums. Alimentar-se no és només la necessitat natural d’adquirir nutrients i energia per mantenir les funcions corporals. És, a més, un acte social i cultural, i està relacionat amb les emocions. Hi ha aliments que produeixen canvis en les nostres emocions. A l’hora de tractar una persona amb excés de pes cal saber distingir molt bé la gana, que és una necessitat fisiològica, de l’apetit, que és un impuls físic i emocional independent de les nostres necessitats. A Espanya hi ha un 55% de població amb excés de pes, de la qual un 15% és obesa. En nens i adolescents, l’obesitat darrerament s’ha triplicat. Sovint, l’excés de pes és degut a un dèficit d’educació en les seves emocions. Moltes persones amb sobrepès no han sabut identificar ni canalitzar les emocions dolentes i inconscientment les han negat per evitar-ne l’efecte desagradable. I les han emmascarat menjant aliments que faciliten la secreció de hormones i neurotransmisors relacionats amb el benestar. Però tothom, al llarg de les nostres vides, experimentem vivències dures, emocions negatives. Per superar-les, el que cal és intel·ligència emocional, un saber que avui dia no s’ensenya. A l’escola s’aprèn intel·ligència cognitiva quan, en realitat, allò que determina l’èxit a la vida és més la intel·ligència emocional que no pas la cognitiva, que és la que ens permet identificar i canalitzar adeqüadament les nostres emocions per tal de prendre les decisions correctes.”