Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DRA. MARTA MESTRES CALDENTEY
DRA. MARTA MESTRES CALDENTEY.
Fotografia: Àngel Font

DRA. MARTA MESTRES CALDENTEY. Anatomia patològica

Obra:

Text del 2005

Els programes de prevenció de malalties encara són insuficients i no arriben a tota la població.

L’anatomia patològica és un dels pilars bàsics en què se sustenta el coneixement mèdic actual. Aquesta especialitat ha evolucionat en les darreres dècades des d’un alt contingut acadèmic a un de sobretot clínic centrat en el diagnòstic a través de l’estudi de citologies, puncions, biòpsies, etc. En l’actualitat és una de les eines diagnòstiques més fiables i precises de la medicina. En aquest sentit, el patòleg actual és un veritable consultor clínic. La doctora Marta Mestres Caldentey, patòloga, realitza una tasca fonamental d’estudi i diagnòstic dirigida a centres mèdics, clínics i hospitalaris de les terres de Tarragona. Volia ser psiquiatra i per això va estudiar medicina. Al segon any de carrera va entrar al departament de psiquiatria de l’Hospital Clínic de Barcelona. “M’agradava tractar malalts mentals, però vaig anar deixant enrere aquesta idea a mesura que descobria altres aspectes de la medicina. Circumstàncies de la vida van fer que pogués anar a la Clínica Universitària de Pamplona, i allà l’única plaça vacant per fer l’especialitat era d’anatomia patològica. Em va sorprendre descobrir una especialitat que avui m’apassiona. Penso que tinc la sort de ser d’aquelles persones privilegiades que gaudeixen amb la feina que fan. Per mi és un camp obert. La tranquil·litat del laboratori, la revisió de llibres i articles, l’estudi dels casos i la comunicació amb els metges fan que sigui una tasca enriquidora.”

Un cop fetes l’especialització i una petita estada a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona va tornar a Tarragona. “Mentre esperava que sortís alguna plaça en algun hospital de la zona em van oferir fer unes citologies ginecològiques d’un nou centre de planificació familiar. Així vaig fer els primers passos com a professional independent. Finalment, em vaig decidir a establir-me pel meu compte i muntar un petit laboratori que a poc a poc vaig anar ampliant fins a l’actualitat, que compta amb utillatge modern i una infraestructura que ens permet oferir un servei de qualitat amb tot tipus d’estudis anatomopatològics. Hi treballem dos patòlegs especialitzats en dermatopatologia, un patòleg general, jo, que em dedico als estudis citològics, i personal tècnic i administratiu qualificat. Haig de dir que al llarg de la meva trajectòria professional he tingut el suport de grans centres hospitalaris, com l’Hospital del Mar de Barcelona, que m’han permès reciclar-me i conèixer les noves tècniques. També haig d’esmentar la Dra. Santamaria, de Pamplona, qui em va iniciar i que tan bé va saber transmetre’m la passió per la citologia. He procurat no perdre la comunicació amb aquests grans centres on s’investiga i es treballa amb rigor i anar a tots els cursos i congressos que podia per tal de reciclar-me i adquirir nous coneixements. Com més sol estàs més necessites sortir i escoltar aquells que fan recerca.”

Gran part de les malalties tenen lloc per l’existència de lesions morfològiques, lesions que els especialistes en anatomia patològica s’encarreguen d’estudiar i fer assequibles a l’anàlisi mitjançant l’estudi morfològic de les estructures malmeses. Els patòlegs obtenen dades summament importants sobre les causes, mecanismes i manifestacions de les malalties, però, sobretot, estableixen un diagnòstic de manera fiable, ràpida i precisa de nombroses malalties, o aporten dades rellevants sobre les qual es prenen després decisions terapèutiques transcendentals. “Tot i el paper fonamental que tenim en el camp de la medicina, l’anatomia patològica és la gran desconeguda de la societat actual, en part perquè està molt tancada dins l’àmbit professional i no es relaciona directament amb els pacients.”

La tasca del patòleg té molt a veure amb la prevenció: “És bàsic saber determinar quan la lesió d’un teixit pot evolucionar cap a una patologia tumoral maligna. Podem fer prevenció per detectar-la en un estadi precoç i establir tractaments que evitaran la seva evolució. Però no tots els estudis es fan per diagnosticar malalties neoplàsiques. L’estudi histològic i citològic es fa per diagnosticar malalties degeneratives, infeccioses i de dipòsit i també per fer-ne el seguiment i establir pautes de tractament.” “De tots els camps de què consta l’anatomia patològica, jo m’he especialitat sobretot en la citologia, que es basa en l’estudi de la cèl·lula aïllada de l’òrgan al qual pertany. L’any 1987 vaig tenir la sort d’assistir a un dels cursos que va impartir del professor canadenc A. Meisels a Madrid invitat per l’acadèmia espanyola de citologia, de la qual sóc membre (també ho sóc de la catalana). El professor Meisels va establir les bases morfològiques de la lesió vírica que produeix el càncer de coll uterí. Jo vaig tenir la sort de rebre les seves ensenyances i de donar-les a conèixer a Tarragona.”

Aquests coneixements van donar lloc que fos coneguda com a citopatòloga i que realitzés diverses conferències sobre el virus papil·loma humà, com se’l coneix avui. Ha realitzat xerrades per informar el col·lectiu mèdic sobre la rellevància de realitzar una medicina preventiva per combatre possibles lesions neoplàsiques. “Els programes de prevenció de malalties encara són insuficients i no arriben a tota la població. Fa uns anys vaig encapçalar una iniciativa per realitzar un estudi spbre la citologia d’orina a les indústries petroquímiques. L’objectiu era intentar detectar possibles patologies malignes i realitzar medicina preventiva.”

La responsabilitat de l’especialista en anatomia patològica és molt gran. Els seus dictàmens són determinants per al metge i per això cal rigor i molta precisió a l’hora d’emetre’ls. “Per donar resultats fiables necessitem temps. No podem emetre un diagnòstic si no n’estem segurs. Avui gairebé tot és diagnosticable gràcies a tècniques molt avançades, ja que el diagnòstic es basa en els canvis morfològics que veiem directament a través del microscopi. Un dels principals problemes amb què ens podem trobar és el pas intermedi d’aquelles lesions que de benignes passen a malignes, però hi ha protocols d’actuació per a cada cas.”

La doctora Mestres destaca un aspecte bàsic del patòleg, la relació que estableix amb el metge. “Ha de ser fluïda i de confiança, d’intercanvi d’informació i coneixement, ja que els metges tenen la informació clínica i nosaltres la morfològica, les quals s’han de correlacionar. En ocasions hem d’aconsellar algun tipus de seguiment o d’intervenció, o el clínic ens demana algun tipus d’informació determinada. De forma paral·lela, a vegades ens venen a visitar pacients angoixats que no entenen el diagnòstic o les explicacions mèdiques.”

I és que als patòlegs, encara que situats darrere del microscopi, també els resulta dolorós descobrir una patologia maligna en un pacient. “Però al mateix temps també som portadors de bones notícies quan detectem una lesió a temps que tractada evitarà que en un futur aparegui un càncer.”

Són les paraules d’una dona que ha sabut fer realitat els seus projectes professionals i el seu objectiu bàsic de potenciar l’aplicació d’una medicina preventiva.