Dra. Montserrat Gutiérrez i Albalà
Dra. Montserrat Gutiérrez i Albalà
PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

DRA. MONTSERRAT GUTIÉRREZ I ALBALÀ

METGESSA / HOMEÒPATA

Text del 12-05-2010

Des de la meva formació en medicina, puericultura, nutrició, homeopatia i acupuntura intento arribar a l’aprehensió de la globalitat de l’ésser humà, tant en el pla físic com en el mental, i, fins i tot, en l’espiritual.

Ja fa ben bé 10 anys que estem excessivament radiats, però darrerament s’ha notat un increment exponencial de pacients amb càncers o malalties degeneratives (fibromiàlgia, esclerosi…). El 80% d’ells m’arriben molt irradiats. Em fa por veure que no s’està fent res per combatre-ho.

En la medicina tradicional xinesa tots els meridians d’acupuntura ens donen informació física i emocional.

Resoldre l’autoconfiança amb un element exterior, com ara una operació d’estètica, no és el més adequat, perquè dificulta l’assoliment de la veritable seguretat, que és sempre interior.

No tothom és capaç d’acreditar 20 anys de formació superior com la doctora Montserrat Gutiérrez i Albalà, tota una professional de la salut des d’un posicionament multidisciplinari. “Després de fer medicina a l’Hospital Clínic, vaig cursar puericultura.”

Seguidament, se li afegiren quatre anys de nutrició a l’Hospital de la Vall d’Hebron, “sota el mestratge del doctor Jaume Clapés”, uns coneixements que va ampliar amb el primer màster en la matèria que es va fer a la Universitat de Barcelona. Aquest extens bagatge fou enriquit amb els seus estudis d’homeopatia. “Aleshores era un disciplina que no s’estudiava a les universitats. Ja fa 20 anys que l’exerceixo, però no vaig poder oficialitzar-ne el títol fins fa 12. I, tot i així, vaig haver d’anar a fer-ho a Bordeus.”

També va formar-se en acupuntura a la Universitat Autònoma de Barcelona. “Amb totes aquestes bases intento comprendre el funcionament del cos i de la ment. Busco arribar a l’aprehensió de la globalitat de l’ésser humà, tant en el pla físic com en el mental i, fins i tot, en l’espiritual.” Potser per aquesta visió tan completa i no sotmesa a prejudicis apriorístics, la doctora Gutiérrez considera important exercir de manera privada.

El sintagma medicines alternatives està molt en boga darrerament; no obstant això, cal substituir-lo per l’expressió més acurada, i honesta, de medicines complementàries, entre les quals destaca l’homeopatia. “L’homeopatia ha de ser exercida per un metge. Pensem que és un tractament, i un tractament es fa en relació a un diagnòstic. I els diagnòstics els fan els metges.”

L’exercici de l’homeopatia ja fa anys que es troba regulat legalment. “És l’única de les medicines complementàries que compleix aquest requisit. La llei estipula que l’ha d’exercir un llicenciat en medicina i atorga al remei homeopàtic la condició de medicament. Per tant, només pot ser dispensat a les farmàcies.”

Estrictament, tot producte homeopàtic s’hauria de vendre amb recepta. “Sabem que encara hi ha venda sense recepta, però, des del conjunt de Col·legis de Metges d’Espanya, estem lluitant a nivell estatal perquè no sigui així.”

La doctora Gutiérrez té un plantejament prou revelador de la relació que hi ha entre ment i cos. “L’equilibri emocional és el principi bàsic que regeix la base dels meus tractaments. Molts dels meus pacients em vénen des de fa més de 20 anys, per això funciono com un metge de família, un metge de confiança, que fa teràpia a partir de la nutrició i l’homeopatia.”

La primera visita consisteix en un escorcoll mèdic que sol durar dues hores llargues. “No és una primera visita a l’ús. El meu objectiu és, abans que res, conèixer tot el recorregut vital del pacient.”

Tradicionalment, bona part dels pacients ve en primera instància per problemes d’al·lèrgia. “Els trastorns d’al·lèrgia poden tenir molt a veure amb alteracions de la mucosa intestinal. A través de l’alimentació podem ajudar a resoldre moltes al·lèrgies, fins i tot les cutànies o l’asma.”

Darrerament, la majoria dels pacients no la visiten per al·lèrgies, sinó, malauradament, per càncers. “Estan augmentant molt, i es tracta de càncers molt agressius, perquè s’està produint una alteració global del sistema immunitari.”

També han apujat el nombre de casos vinculats a malalties degeneratives. “Cada vegada hi ha més persones que pateixen fibromiàlgia, esclerosi múltiple, síndrome de fatiga crònica… Pel que jo he pogut concloure, aquesta alteració del sistema immunitari es deu a la ingestió de tòxics via digestiva o ambiental i a l’exposició augmentada a les radiacions.”

El tema de les radiacions és una realitat que cal tenir vigilada. “Ja fa ben bé una dècada que estem excessivament irradiats, però en tres anys s’ha notat un increment exponencial de pacients sotmesos a radiacions contínues. El 80% dels pacients m’arriben molt irradiats. Em fa por veure que no s’està fent res per combatre-ho.”

Val a dir que, en el tema del tabac, s’ha trigat gairebé 50 anys a reaccionar. “Espero que en el tema de les irradiacions s’actuï abans. S’han de canviar molts hàbits: no és el mateix tenir un despertador de piles, que no irradia, que un mòbil despertador, que sí que ho fa. Els aparells que irradien creen unes freqüències d’ona que no permeten dormir bé.”

Falta educació, i conscienciació, en aquest àmbit. Un cas especialment preocupant és el de les noies adolescents, “que, com que no acostumen a portar bossa de mà, normalment porten el mòbil a la butxaca dels pantalons. Quan em vénen a la consulta amb dolor de regla, el tractament que els faig és que deixin de portar el mòbil als pantalons. I no falla: al mes següent el dolor desapareix, perquè les radiacions afecten especialment els sistemes immunològic i hormonal. Per tant, també els ovaris i els òvuls. Les conseqüències de les radiacions no les començarem a veure fins d’aquí 10 o 20 anys, quan aquestes noies comencin a tenir fills.”

Hi ha mesures contra la irradiació que són més estructurals. “L’ideal és la connexió per cable. El wi-fi no és un bon invent, perquè irradia tothom indiscriminadament. Són ones lliures que ens impacten contínuament.”

Tota patologia té un aspecte físic i un aspecte emocional. “En la medicina tradicional xinesa tots els meridians d’acupuntura ens donen informació física i emocional. Les patologies de ronyó, per exemple, s’associen a la por.”

La dimensió emocional és també molt important en els casos de cirurgia estètica. “S’estan fent intervencions en nois i noies en edat massa primerenca. I sense acompanyament psicològic. Una noia no pot basar la seva seguretat en un augment de pit. Són els seus pares qui li han de donar aquesta seguretat, amb formació, amor, respecte i educació. Resoldre l’autoconfiança amb un element exterior no és el més adequat, perquè dificulta l’assoliment de la veritable seguretat, que és sempre interior.”

Per afegitó, “la incisió inherent a tota intervenció quirúrgica talla el recorregut dels meridians d’acupuntura, altera físicament la zona afectada i afavoreix l’aparició de patologies.”

Una operació s’ha de fer només si és imprescindible, perquè “tota cicatriu és un tall en la circulació de l’energia del cos; com més intervencions estètiques es faci algú a la cara, més patologies internes li sortiran (cefalees, contractures cervicals, etc.). La paradoxa és que, com més jove es vulgui veure algú externament, més vell estarà internament. De fet, envellir bé depèn de factors interns, no d’agents externs. El nostre cos sempre anirà a menys: és pura biologia.”

L’autoestima no es recupera per tenir o no un determinat tret físic. “L’autoestima es perd a la infància perquè l’entorn familiar no ha sabut generar-la.”

També l’aprimament és més una qüestió mental que física. “Quan ve un pacient que vol aprimar-se, el primer que faig és equilibrar la seva ansietat. Això afavorirà que el seu sistema hormonal i metabòlic es reguli i es podrà fer una dieta amb garanties de no recuperar el pes. Altrament, tot pes que es perdés es recuperaria ràpidament.”