Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
DRA. PALOMA LAGO BAYLÍN et alia
DRA. PALOMA LAGO BAYLÍN.
Fotografia: Àngel Font

DRA. PALOMA LAGO BAYLÍN. FÒRUM D’INICIATIVES ASSISTENCIALS I DE GESTIÓ EN SALUT MENTAL

Obra:

Text del 2003

La salut mental és un problema intersectorial que no s’afronta només amb l’atenció sanitària.

La suma d’iniciatives individuals és un gest molt útil per aconseguir grans reptes i superar una problemàtica complexa, que cal atènyer des de diferents vessants. En la medicina, la salut mental és un d’aquests àmbits polièdrics: “Els trastorns mentals, sobretot els greus, no s’afronten només amb l’atenció sanitària, cal una política amb un pressupost específic per a programes de rehabilitació, pisos protegits, residències, clubs socials, inserció en el món laboral i treball protegit.”

Així ho explica la Dra. Paloma Lago, psiquiatra i presidenta de Fòrum Salut Mental, que “un grup de professionals i entitats amb il·lusions va fundar el 1994 per posar en marxa un model de salut mental diferent del que existia: comunitari i centrat en l’individu i la família, per donar una assistència més completa. Aquesta gent l’ha fet possible dirigint hospitals de dia, comunitats terapèutiques, centres de salut mental, programes d’atenció domiciliària, de rehabilitació o d’inserció laboral.”

Cal situar la fundació de Fòrum en l’evolució de la salut mental a Catalunya: “la reforma psiquiàtrica de la Diputació de Barcelona el 1981 va suposar la creació de serveis a prop de la població. En aquest moment vam fer el pas de crear i gestionar serveis concertats amb l’administració com els que nosaltres volíem i no hi eren. Som professionals que vam decidir fer també de gestors d’entitats amb voluntat de servei públic.”

Actualment el Fòrum aplega tretze institucions que, amb una filosofia de gestió exempta d’ànim de lucre, treballen en salut mental, “algunes dins de l’àmbit sanitari i d’altres dins l’àmbit social i de treball” sumant un total de 400 treballadors, constituïts en equips interdisciplinaris de “psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, infermers i auxiliars psiquiàtrics, educadors i tècnics en inserció laboral amb formació específica en salut mental.”

La Dra. Lago creu que la salut mental és una problemàtica important, “que necessita gran quantitat de recursos i que potser no s’ha fet prou visible.”

Les mancances arrenquen de l’evolució de la salut mental a Catalunya, que ha estat tardana però meteòrica, amb resultats sorprenents: “La salut mental s’ha incorporat a la xarxa de sanitat pública més tard que d’altres especialitats. Abans de 1981 els serveis de salut mental eren els hospitals psiquiàtrics tradicionals o les consultes de neuropsiquiatria de la Seguretat Social. Quan la Generalitat va assumir la competència va desenvolupar serveis per a adults que treballen en xarxa i va crear el 1989 la xarxa infantojuvenil. Fa 25 anys ningú no podia imaginar que podríem assistir el malalt mental en el si de la seva comunitat.”

Malgrat els esforços, els professionals de Fòrum constaten que encara manquen recursos per a la salut mental, “que garanteixin l’equitat territorial a Catalunya.”

La Dra. Lago esgrimeix alguns indicadors de la importància de la salut mental en l’àmbit de la salut pública actual. D’una banda, hi ha les estadístiques: “L’Organització Mundial de la Salut diu que de les primeres deu causes d’invalidesa, tres són problemes de salut mental. A més, els trastorns mentals greus afecten ja d’un 2 a 3% de la població i el 25% de consultes d’un metge de capçalera són per problemes de salut mental.”

Aquestes estadístiques es reflecteixen en una forta demanda de serveis, que ha comportat als professionals “una manca de temps per treballar en prevenció. Ens dediquem molt més a l’assistència. Per exemple, tenim pendent treballar en l’àmbit de l’atenció primària amb grups de risc que poden desenvolupar problemes de salut mental.”

D’altra banda, la competitivitat al món laboral dificulta la total integració dels pacients: “Ara el món laboral és molt més exigent que fa vint anys. Les feines, molt individualitzades i poc estables, comporten un alt nivell d’estrès. Moltes de les persones amb problemes de salut mental no poden assumir aquest món, per tant, és necessari que les empreses compleixin amb la normativa de contractar gent disminuïda, cal sensibilitzar més la societat.”

Per això la Dra. Lago creu que la salut mental “és un problema intersectorial. S’ha creat el Pla Interdepartamental perquè hi ha àmbits que incideixen en la salut mental, com l’educació, el treball o la inserció social.”

En aquest panorama, la Dra. Lago reconeix el treball fet pels professionals de la salut mental en àrees com l’atenció a la infància i adolescència, “en què treballem amb les xarxes públiques de sanitat, d’educació i de serveis socials perquè els seus professionals detectin precoçment possibles problemes de salut mental, o assessorem als pediatres perquè puguin detectar i derivar millor els casos. Tots el pediatres tenen en compte els indicadors establerts en el programa Nen sa sobre trastorns mentals a la infància. No obstant, resta pendent un programa de rehabilitació per a infants amb trastorns mentals greus.”

També mostra l’evolució dels estudis sobre salut mental: “Els indicadors dels trastorns mentals greus són els mateixos que fa trenta anys, però ara se’n fan molts més estudis, sobretot al nostre país” i elogia la tasca que han dut a terme les famílies i indica les dificultats que han de vèncer: “Les associacions d’usuaris i famílies han fet una tasca molt important de conscienciació en matèria de salut mental i continuaran tenint un paper fonamental. La família intenta entomar el problema, però sol estar desorientada i fins recentment no se li ha ofert un espai específic per parlar i abordar les seves preocupacions.”

Els membres de Fòrum endeguen diferents iniciatives per ajudar els professionals de la salut mental a anar més enllà en la gestió actual dels serveis. Un dels eixos d’aquestes iniciatives és l’estudi i la recerca: “Tenim comissions tècniques que elaboren documents d’estudi, alguns dels quals han estat la base dels estudis del Consell Assessor sobre Assistència Psiquiàtrica i Salut Mental de la Generalitat. El darrer ha estat sobre psicoteràpia a la salut pública. També tenim un grup dedicat a la recerca. Un resultat n’ha estat la Guia de Pràctica Clínica per a l’Atenció al Pacient amb Esquizofrènia, feta amb l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques.”

L’altre eix que vertebra les accions del Fòrum és la formació, realitzant jornades tècniques i col·laborant amb les institucions universitàries per a la formació pràctica dels diversos professionals.”

La junta directiva de Fòrum la formen: Paloma Lago (Ass. CHM Nou Barris), Enric Arqués (JOIA), Josep Fàbregas (CPB-SSM), Alfons Icart (Fund. Orienta), Guillem Homet (CT Maresme), Lluís Lalucat (CHM Les Corts), Alícia Roig (ASM Horta-Guinardó), Carme Grifoll (Fund. Nou Barris), Mercè Generó (Fund. CMP Osona), Jordi Foix (Fund. Tres Turons), Daniel de León (CE L’Alba), Jaume Clupés (CFP Mataró), Joaquim González (Ass. Septimània). “Ser la presidenta de Fòrum no és difícil perquè hi represento unes institucions de salut mental que són innovadores i que volen donar una assistència de qualitat, cosa que ens omple d’orgull.”