Dra. Rosa Ramon Soler
Dra. Rosa Ramon Soler
PC, 15è VOLUM. Entitats mèdiques

DRA. ROSA RAMON SOLER

HOSPITAL UNIVERSITARI JOAN XXIII

Text del 2003

L’augment de l’esperança de vida està comportant nous reptes socials i assistencials, pel fet que l’atenció i vigilància que requereixen les persones més grans en període de convalescència no són les d’un centre hospitalari sinó les de professionals de la branca de geriatria.

L’Hospital Universitari Joan XXIII és un centre que disposa de 350 llits i on desenvolupen la seva labor 1.280 treballadors, 250 dels quals són metges. És l’hospital més important de Tarragona: “Volem esdevenir la institució hospitalària de referència per a tota l’àrea d’influència de la ciutat de Tarragona. Fins no fa gaire ho era el de Bellvitge, a Barcelona, on es duien a terme gran quantitat de proves que ara ja es poden realitzar a les nostres instal·lacions. D’altres encara es realitzen a l’hospital barceloní, però la nostra voluntat i aspiració és esdevenir autosuficients en la majoria d’àrees, exceptuant les d’alta tecnologia com ara la cirurgia cardíaca o els trasplantaments, per una qüestió d’economia de mitjans. No tindria sentit des de la perspectiva econòmica, ateses la població actual i la incidència relativa d’aquestes patologies, muntar un servei per tractar-les o intervenir-les, ja que comportaria un desaprofitament de les estructures existents.”

És per això que any rere any s’incorporen àrees i serveis nous, “com ara els recentment integrats de neurocirurgia i hemodinàmica cardíaca, o la consolidació dels serveis quirúrgics de complexitat avançada en què som referents: vascular, pediatria, maxil·lofacial. Al mateix temps, ja s’estan realitzant operacions de trasplantament de moll d’os i es preveu la intervenció en camps com el de la cirurgia oncològica de mama amb la creació d’una unitat funcional per tractar-la, que permetrà un diagnòstic ràpid i l’aplicació d’un tractament en un màxim d’una setmana.”

La metgessa Rosa Ramon s’ha incorporat recentment a la gerència d’aquest centre després d’un perllongat període en l’equip directiu, com a directora mèdica, de l’Hospital de Bellvitge. Els seus reptes de futur són: “En primer lloc, millorar l’estructura física de l’hospital. En segon, créixer en noves tecnologies. Necessitaríem una major dotació econòmica i tecnològica per millorar la resolució de problemes. En tercer lloc, marcar guies clíniques de treball. En quart, millorar els sistemes d’informació per guanyar en eficiència i reduir costos (telemetries). En cinquè, millorar la comunicació entre els diferents departaments i amb els pacients. La millora del tracte humà passa per una bona preparació psicològica, que es pot aconseguir mitjançant la formació continuada i la cura d’aspectes com l’empatia. Finalment, volem treballar per fer realitat la fita d’una història clínica única, de manera que s’economitzaran proves i redundarà en millor atenció. Aquest aspecte està molt relacionat amb la renovació i disponibilitat d’equips informàtics. El nostre repte és aconseguir que totes les consultes i punts de treball disposin d’un ordinador connectat en xarxa amb els centres d’atenció primària, de manera que des de qualsevol dels aparells es pugui accedir a una base de dades única que contingui la història clínica de tots els pacients. Aquest objectiu és el final del camí, tot i que estem avançant en la direcció correcta i de forma paral·lela a altres hospitals. Per altra banda, som conscients que la medicina contemporània de qualitat requereix la utilització de sofisticats mitjans tècnics, els quals, al seu torn, comporten una considerable inversió econòmica que només farà rendible el bon servei que rebin els pacients. En definitiva, es tracta d’enfocar tots els esforços cap a una atenció i assistència més eficient i més humana mitjançant el treball en equip. Aspectes com el confort dels malalts ingressats i dels seus acompanyants haurien de preocupar els responsables sanitaris. Hem avançat molt en qüestions de qualitat teòrica i ara caldrà fer esforços en les àrees de qualitat percebuda.”

Per aconseguir tots aquests reptes s’han posat en funcionament una sèrie de mesures: “Hem posat en marxa, juntament amb els Centres d’Atenció Primària, comitès per millorar l’atenció que reben els malalts. Es tracta de fomentar la bona entesa entre els CAP i l’hospital per tal d’agilitar i millorar els serveis que donem als usuaris. Des d’aquests centres els especialistes deriven els malalts que hauran de ser atesos o intervinguts a l’hospital. Per tant, és fonamental que hi hagi un bon enteniment entre aquests professionals i els de l’hospital, per tal que sàpiguen quan i per què s’ha de derivar una persona afectada per una dolència cap a la nostra institució.”

L’evolució de l’anestèsia i de l’estructura hospitalària ha possibilitat que en l’actualitat cada vegada es puguin dur a terme més operacions de cirurgia major amb règim ambulatori. Un exemple és el de les cataractes, que fa una dècada exigia un període d’internament mitjà d’una setmana i avui només una estada de sis hores. Això és molt beneficiós tant per al pacient, que pot tornar al seu ambient habitual i recuperar-se entre els seus; com per al sistema d’atenció mèdica, ja que comporta una reducció de despeses i una millor racionalització dels recursos. Ara bé, aquesta nova situació planteja reptes de futur per a les administracions pel que fa a la gent gran: “L’augment de l’esperança de vida està comportant nous reptes socials i assistencials, pel fet que l’atenció i vigilància que requereixen aquestes persones en període de convalescència no són les d’un centre hospitalari d’aguts, sinó les de professionals de la branca de geriatria; són malalts físicament dependents i que sovint viuen en situacions monoparenterals. Som conscients que l’increment de l’esperança de vida ha de ser paral·lel al del benestar de la població. Per aquesta raó pensem que el tractament que brindem als pacients és també responsabilitat seva. Per aquesta raó sempre actuem amb un consentiment informat; el pacient ha de signar una autorització en totes les intervencions.”

Des de l’Hospital Universitari Joan XIII s’ha creat un servei d’Hospitalització a Domicili: “Els hospitals del futur seran més transparents, oberts i els processos se seguiran a domicili per part d’especialistes o de l’Atenció Primària. El nostre equip està format per dos metges i quatre infermeres que acudeixen als domicilis per supervisar l’evolució del malalt un cop ha estat donat d’alta, tant amb procediments mèdics com quirúrgics, amb tota la qualitat tècnica i humana que rebria ingressat.”

A banda de l’atenció hospitalària, l’Hospital Joan XXIII no oblida el seu caràcter universitari, de manera que la formació de nous metges i la investigació formen part consubstancial a la seva naturalesa: “Som molt conscients que, a més de l’assistència als pacients, la nostra comesa és la formació en pre i postgrau. En aquest sentit molts dels facultatius del centre són al mateix temps professors titulars o professors associats de la Universitat Rovira i Virgili. Aquesta presència determina un esperit obert i il·lusionat, i suposa un clar compromís per l’actualització professional. Treballar plegats amb la Universitat estimula els professors i alumnes cap a la recerca, tot i que hem de reconèixer que, com a la resta d’institucions universitàries espanyoles, els mitjans no són tants com ens agradaria. Compartir el repte de l’atenció eficient i de qualitat amb una docència i recerca competents ens il·lusiona i ens fa preveure un futur millor.”