Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Dra. Susanna Sans Menéndez
DRA. SUSANNA SANS MENÉNDEZ.
Fotografia: Àngel Font

DRA. SUSANNA SANS MENÉNDEZ. MEDICINA PREVENTIVA I SALUT PÚBLICA

Obra:

Text del 2004

Tot sistema de vida influeix en el nivell de salut de la seva població.

.

La doctora Susanna Sans ha estat la primera metgessa de la seva família. Es va decantar per aquesta disciplina seguint inquietuds personals: “M’atreien més les matèries de la branca científica que no pas les de la humanística. Vaig optar per la medicina perquè fusionava els coneixements científics amb els valors humanístics, amb la possibilitat de poder ajudar i guarir altres persones i comunicar-s’hi.”

Per tal de formar-se com a metgessa va escollir la Universitat Autònoma de Barcelona: “Pertanyo a la segona promoció d’estudiants graduats a l’Autònoma, de manera que vaig poder ser testimoni i partícip de la posada en marxa d’aquell ambiciós projecte pedagògic.”

Un cop es llicenciada, es va formar en pneumologia, tot i que li hauria agradat fer-ho en cardiologia, una especialitat considerada com a masculina aleshores. La formació en pneumologia va ser el pas previ a la seva veritable vocació mèdica: “Desitjava especialitzar-me en medicina preventiva i salut pública, però aquesta branca no estava prou desenvolupada a l’Estat espanyol a conseqüència de la dictadura, ni tampoc hi havia centres on pogués preparar-me. A més, sempre vaig ser conscient que, per tenir una bona preparació, em calia partir de la base d’una especialitat mèdica clínica. En acabar l’especialitat, es van convocar oposicions per cobrir vacants com a epidemiòleg per primera vegada després de la Guerra Civil. Era una oportunitat que no podia deixar escapar, i m’hi vaig presentar. Una vegada superades les proves, vaig traslladar-me a la Universitat de Londres per cursar els estudis en medicina preventiva i salut pública.”

Per a la doctora Sans aquella fou una oportunitat única de poder ampliar els coneixements sanitaris i per aprofundir en altres cultures mèdiques: “Les condicions, coneixements i sistema de treball de la medicina anglesa eren força diferents dels de l’espanyola. Aquest fet, juntament amb la immersió en una altra cultura i en una altra realitat social, afavoriren la meva formació en tots els vessants.”

L’epidemiologia és la part de la salut pública que s’encarrega de la salut de les poblacions. “La nostra tasca parteix de la societat, perquè tot sistema de vida influeix en el nivell de salut de la seva població i determina la prevalença de les patologies. L’objectiu de la medicina preventiva és evitar l’aparició de malalties.”

Tot acte mèdic té components preventius, però l’enfocament dels metges especialistes en prevenció i salut pública és grupal, no pas individual. Intenta incidir en les correccions i precaucions que cal que una població prengui per tal que es redueixi la incidència d’una determinada patologia: “La prevenció pot entendre’s en tres etapes distintes. En una primera s’intenta que la malaltia no es desenvolupi mitjançant, per exemple, l’aplicació de vacunes. En una segona, quan la patologia ja s’ha manifestat, es procura que no es torni a reproduir, com en el cas d’un pacient que ja ha patit un infart de miocardi. I en una tercera etapa es treballa en la rehabilitació dels òrgans o membres afectats per impedir que hi hagi més deteriorament i pèrdua de funcionalitat. Aquestes tres fases, especialment les dues darreres, són d’alguna manera artificials, especialment en el cas de les malalties no infeccioses i, de fet, l’objectiu és que l’actuació mèdica clínica en matèria de prevenció i d’assistència es plantegi com un continuum, sense barreres definides.”

En acabar la seva segona especialitat, tornà a Catalunya, cintunuà la recopilació de la informació per a la seva tesi doctoral, centrada en un assaig controlat de la prevenció de la cardiopatia isquèmica, i inicià la seva activitat com a epidemiòloga al Departament de Sanitat i posteriorment a l’Institut d’Estudis de la Salut. En aquestes institucions ha desenvolupat diverses tasques. Actualment és la directora del Programa de Recerca Epidemiològica de les Malalties Cròniques, iniciat durant la dècada dels 80 i del qual també ha estat directora tècnica. La finalitat d’aquest programa és “la realització d’estudis científics per descriure la situació de les malalties cardiovasculars i els factors de risc que n’incideixen en l’aparició i els tractaments capaços de  millorar-les. El principal estudi d’aquest programa, l’estudi MONICA, forma part d’un projecte de l’OMS en el qual participen vint-i-un països de quatre continents. L’objectiu final de l’estudi és arribar a un diagnòstic de la situació a partir del qual endegar polítiques de prevenció i actuacions sanitàries preventives des dels nivells assistencials oportuns, especialment el de l’atenció primària.”

Les conclusions han demostrat que “al nostre país, la cardiopatia isquèmica té menys incidència que a altres països d’Europa, com ara Escòcia, on hi ha quatre vegades més casos, però van a l’alça.”

Entre les causes possibles d’aquesta incidència menor, la doctora Sans assenyala que “els nivells de colesterol i de lípids de la nostra població són inferiors i també ho és la pressió arterial, però en canvi l’obesitat es més alta i augmenta.”

Tanmateix no podem atorgar a les suposades bondats de la dieta mediterrània la nostra favorable situació epidemiològica, perquè no tenim prou investigacions encara per poder-ho afirmar científicament, tot i que sabem que és en general beneficiosa per a la salut, especialment per al sistema cardiocirculatori i metabòlic. També és possible que, almenys fins ara, el diferent sistema d’organització i relacions socials ens hagi protegit: “Pot ser que sigui la dieta o que també hi contribueixi el ritme de vida, que encara avui en dia és menys accelerat que en altres països del primer món.”

El cert és que “en el primer món cada vegada mengem més i pitjor. Si volem canviar la tendència actual de creixement de les patologies cardiovasculars i d’altres malalties com la diabetis, el càncer de pulmó i la bronquitis crònica, per posar només alguns exemples, cal que les administracions públiques prenguin mesures per tal de millorar la nutrició dels ciutadans i que portin a terme una política antitabac sense concessions.”

L’èxit dels resultats obtinguts anima la doctora Sans a continuar dirigint un projecte ambiciós i profitós per a la resta de la societat. “Ens agradaria poder implicar més agents socials i econòmics en la prevenció de malalties cardiovasculars i d’altres com la diabetis que hi estan molt relacionades. Les escoles i entitats cíviques com associacions de veïns, organitzacions de pacients, etc., poden donar a conèixer i estendre les mesures higièniques preventives idònies perquè es redueixi la incidència d’aquests problemes de salut. Al mateix temps, també pensem que fóra molt positiva la col·laboració amb altres institucions mèdiques, com ara les universitats, especialment les facultats de ciències de la salut, els col·legis de metges, l’Acadèmica de Ciències Mèdiques, etc., per tal de poder posar en marxa més sistemes d’informació i programes de recerca, que enriqueixin el coneixement de les nostres pròpies maneres d’emmalaltir i dels millors mètodes interventius per fer-hi front.”