Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Eduard Jaklitsch i Giménez
EDUARD JAKLITSCH I GIMÉNEZ.
Fotografia cedida per Eduard Jaklitsch.

EDUARD JAKLITSCH I GIMÉNEZ. Comforsa

Obra:

Text del 11-03-2014

La millora constant, en tots els seus eixos, d’aquesta entitat fundada al segle XIX li permet ser líder mundial en determinats nínxols de mercat, com ara els cigonyals, els mangons per als tràilers o les malles per a les erugues de les màquines d’obra civil. Reduir l’atur, estimular el consum, apostar per la indústria tecnològica i planificar les necessitats formatives del jovent li semblen les vies per superar la crisi a l’enginyer industrial que avui l’encapçala.

Exportació i R+D+I

Sóc enginyer industrial i, des de fa tres anys, dirigeixo Comforsa, empresa metal·lúrgica que exporta més del 95% de la seva producció arreu del món. Fabriquem peces de forja i acabats de mecanització d’alta tecnologia, fonamentalment per a la indústria de l’automoció, però també per a la maquinària d’obra civil i agrícola o per a motors marins. Els cigonyals, els mangons (extrems dels eixos de tràilers) i les malles (producte de forja lleugera que facilita la tracció d’excavadores i erugues) són els nostres productes de referència. Proveïm de mangons el principal fabricant de tràilers del món, als Estats Units, i de malles a la multinacional líder mundial en producció de màquines excavadores. Comptem amb quatre fàbriques a Campdevànol i Ripoll, i una cinquena, a Reinosa (Cantàbria). El nostre principal actiu és l’equip humà: uns trenta-cinc dels seus membres treballen en qualitat, processos i R+D+I.

Una tradició que es remunta al segle XIX

Campdevànol tresoreja una llarga tradició industrial. L’activitat forjadora ja hi apareix documentada el 1652, amb la producció manual de claus. Més endavant, el sistema de forja va permetre fabricar canons molt precisos. La nostra companyia és hereva de la Farga Grau, fundada l’any 1875 per Josep Costa i Ramon Casanova. El 1924, els seus descendents construirien la Farga Casanova, la qual, el 1951, va adquirir d’Hispano Suiza la primera forja per a cigonyals, producte en què som líders mundials.

Entitat amb participació pública i funcionament privat

Comforsa neix el 1995, després que les dificultats econòmiques de l’empresa haguessin provocat la dissolució de la Farga Casanova i que la Generalitat de Catalunya es quedés amb el 99% de les accions. Tot i això, la companyia funciona com una empresa de capital privat que competeix al mercat com qualsevol multinacional. L’objectiu és oferir tecnologia i servei als clients i obtenir beneficis que es reinverteixen al cent per cent. Avui la companyia gaudeix d’una posició sòlida i del reconeixement del mercat tant per l’excel·lència del servei com pels productes d’alta qualitat i tecnologia.

L’èxit de les companyies rau en el canvi permanent

La nostra filosofia integral de treball es basa en la qualitat total: garantim un sistema de producció propi i fiable, alt valor tecnològic, proveïdors de confiança i personal altament qualificat. Procurem millorar cadascun d’aquests eixos constantment, perquè l’èxit de les companyies rau en el canvi permanent. En cas contrari, les estructures de les organitzacions acaben acomodant-se. Sortosament, el nostre equip de treball exhibeix un afany constant de superació. Aplicar canvis a una companyia no significa que els processos anteriors hagin estat erronis sinó que permet treballar amb tecnologies i sistemes de treball avançats per aconseguir ser més competitius.

Flexibilitat productiva propiciada pel control logístic i l’externalització parcial

Gaudim d’un sistema flexible de producció, que permet afrontar canvis àgils per passar de fabricar un model a un altre i poder donar resposta immediata als clients. Això es deu, en part, a què es tracta d’una producció molt automatitzada i robotitzada, la qual cosa ofereix seguretat. A nivell logístic, hem aconseguit reduir l’estoc al mínim imprescindible: un 40% en els darrers tres anys. D’aquesta manera tenim més capacitat de finançament i d’inversió. I és que, a banda de ser actius que no produeixen, els estocs emmascaren problemes. De fet, és una de les claus de l’anomenada “filosofia Toyota” per detectar colls d’ampolla. Es basa en la recerca de l’arrel dels problemes, d’anticipar-s’hi si és possible. Externalitzar també ens aporta flexibilitat, però per raons industrials la producció no es pot basar en l’externalització, que sempre ha de ser parcial.

Molta importància de la traçabilitat dels nostres productes

Parem molta atenció en la traçabilitat dels nostres productes, per tal de conèixer l’origen d’un hipotètic problema. No ens podem permetre una peça defectuosa perquè equival a un accident. De cada producte, en sabem la data de fabricació, la d’enviament, el lingot que es va utilitzar en la seva fabricació, el tipus d’aliatge, les temperatures aplicades…

Sistema i materials tradicionals insubstituïbles

La forja, tot i ser una tecnologia molt tradicional, mai no podrà ser substituïda pel plàstic ni per cap altre material. La seva resistència és inigualable a causa del seu sistema de treball, ja que les vetes, els nervis del material, no estan mecanitzades sinó que les fem lliscar. D’aquesta manera, les línies de massa de les peces no es trenquen.

La marca Barcelona com a valor afegit

A l’exterior hi ha una imatge d’aquí que funciona: la marca Barcelona. La ciutat té unes icones positives, potser no vinculades directament amb la indústria però que acaben afavorint-la. En qualsevol indret del món es coneix Barcelona, per la Sagrada Família, el Barça, l’oferta d’oci, el comerç, la cultura, el Mobile World Congres, per ser un referent mundial en fires i congressos, etc. Òbviament, la confiança la guanyes quan ofereixes un producte o servei d’alta qualitat i ets rigorós amb els compromisos adquirits. Però l’associació amb la ciutat aporta valor afegit a la teva oferta i facilita la introducció en mercats i clients.

Per reduir l’atur, cal apostar per la indústria tecnològica

El principal problema, conseqüència de la crisi al nostre país, és l’atur. Si trobéssim remei a la desocupació i la gent accedís a una feina, s’estimularia el consum, la recaptació d’impostos s’incrementaria, es podria redistribuir la renda amb una tributació per càpita mes baixa i l’Estat de benestar seria sostenible. La millora de les dades de l’atur no pot basar-se sols en el turisme, sinó que s’ha de sustentar en la tecnologia i en la generació de riquesa industrial d’alt valor afegit.

Generar necessitats entre els que disposen de liquiditat

Tot plegat és un cercle viciós, perquè si hi ha atur és perquè no hi ha feina, i si no hi ha feina és perquè no hi ha consum. Crear llocs de treball requereix inversió, però en aquest moment crec que és més important estimular el consum, generar necessitats entre els qui disposen de més renda. Tanmateix, això requereix una indústria capaç d’innovar i desenvolupar un producte atractiu, eficient i competitiu, perquè, en cas contrari, s’afavoreixen les importacions, cosa que afecta negativament la balança comercial. Fa set anys, en començar la crisi, és quan s’hauria d’haver cedit més crèdit, tant a les empreses com als consumidors; això hauria estat un estímul per al consum i la producció de béns i hauria evitat que la caiguda de l’economia fos tan acusada.

Cal gestionar eficientment els recursos públics

La funció dels polítics és distribuir els impostos de manera adequada i garantir l’Estat de benestar. Però les inversions no sempre es canalitzen de la manera més adient, i es genera un malbaratament de recursos que cal evitar, com han estat determinats trams de l’alta velocitat ferroviària o aeroports que no funcionen, on s’han esmerçat diners que es podrien haver destinat a aspectes més productius; com, per exemple, la recerca o l’ensenyament i la lluita contra el fracàs escolar, xacra que fa que Espanya n’encapçali el rànquing europeu.

Per una major planificació de la formació

És clau que els governs analitzin quina és la formació més necessària per a la societat i amb més futur professional, que en facin difusió i que la promoguin, per tal d’afavorir, a mitjà termini, la creació de llocs de treball. Cal que el jovent vegi el futur amb il·lusió; no sols és molt greu que avui la joventut estigui aturada, sinó que el pitjor és que no tingui expectatives d’inserció laboral. És molt trista la desmoralització d’un enginyer de trenta-tres anys que no ha començat a treballar i que veu impossible poder arribar mai a exercir la seva carrera, per manca d’experiència. A aquest estat de coses contribueix també l’excessiva distància entre l’empresa i la universitat.

Com més indústria africana menys fluxos migratoris

Àfrica és un continent amb un baix desenvolupament econòmic i social, on milions de persones pateixen gana, guerres i misèria, i és lògic que vulguin venir a Europa a la recerca d’un futur millor. Per tant, ajudar l’Àfrica en el seu desenvolupament industrial, un dels principals pilars per a qualsevol país, constitueix una bona oportunitat per a Europa, que resoldria molts problemes alhora, com evitar fluxos migratoris que no són ni desitjables ni beneficiosos per a ningú.

Consolidar la UE

La UE té molt camí per recórrer. El que ens distancia dels Estats Units és que ells són un únic país i nosaltres prop d’una trentena. El primer que caldria és consolidar, a partir d’ara, la unió fiscal: no és suficient una unió monetària sense una unió fiscal. Harmonitzar el mercat de treball és més complex, però també és un objectiu a assolir per la Unió Europea a mitjà termini.

Diàleg imprescindible

La possible secessió catalana no ens afecta com a empresa perquè el nostre mercat és el món. En qualsevol cas, crec que amb un diàleg sincer i valent es pot arribar a acords que beneficiïn a tots. Això sí: per dialogar, cal que hi hagi la voluntat de fer-ho per ambdues parts.