Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Enric Ezquerra i Costa
ENRIC EZQUERRA I COSTA.
Fotografia cedida per Enric Ezquerra.

ENRIC EZQUERRA I COSTA. CONDIS

Obra:

Text del 31-01-2014

El conseller delegat d’aquesta entitat amb més de cinquanta anys en el sector de la distribució de proximitat creu que la clau de l’èxit de l’empresa ha estat la voluntat de professionalitzar-se des d’un model sostenible, just i responsable. Això el porta a mostrar-se crític amb la Directiva Bolkstein que avui regeix el sector de serveis dins la UE, propiciadora d’una política empresarial basada en l’esfondrament dels preus i la captació depredadora dels consumidors, del tot insostenibles socialment. 

Vasta xarxa de comerços de proximitat basada en un sistema de franquícia únic

Amb més de cinquanta anys de trajectòria, Condis ha esdevingut una empresa de propietat familiar però plenament professionalitzada, referent en el comerç de proximitat. L’any 1960 els germans Condal posaren la primera pedra d’aquest projecte empresarial amb la inauguració d’una parada al mercat de Virrey Amat. Dues dècades després van obrir el primer supermercat i, davant l’èxit de la seva proposta, crearen un sistema nou, i encara únic, de franquícia. Avui comptem amb 420 establiments, dels quals més del 50% són franquícies. Hi ha altres companyies que han apostat per un model de creixement individual; Condis, en canvi, sempre ha donat suport a l’esperit d’emprenedoria, raó per la qual bona part de les franquícies són dirigides per persones que iniciaren la seva trajectòria professional com a empleades nostres. I és que apostem per la col·lectivitat i el treball en equip abans que per l’individualisme.

Actualitzar el model de negoci per evitar quedar-se desfasat

Condis té una trajectòria extensa perquè ha institucionalitzat i professionalitzat el seu model de negoci inicial i ha estat capaç d’adaptar-se a les circumstàncies. Mantenir-se en aquest mercat, tan competitiu, no és només una qüestió d’atzar. És cert que existeix el factor sort, però hi ha més probabilitats d’èxit si hom planifica i projecta el destí de la seva entitat; això significa, no només disposar d’una visió de negoci, sinó també d’una estructura empresarial, tant pel que fa a la gestió com al govern. Vint anys enrere, moltes companyies del sector eren també familiars i no van saber adaptar-se al nou context. Supeditaren tot el seu creixement a la idea fundadora o a la figura del seu creador, sense adonar-se que el model de negoci ha d’actualitzar-se constantment a risc de quedar-se desfasat.

Plantejament estratègic d’empresa socialment responsable

És un orgull poder afirmar que som pioners en el desenvolupament d’un Pla de Responsabilitat Social Corporativa en el sector de la distribució que respon al nostre plantejament estratègic com a empresa socialment responsable. Aquest pla afecta totes les decisions operatives de l’organització, ja sigui en l’àmbit laboral o medioambiental com en el social o corporatiu. Iniciatives com la promoció de la carrera professional dels col·laboradors, la utilització de bosses biodegradables o l’edició del Premi Cercle Solidari per a projectes educatius i per a col·lectius desfavorits, en són un exemple. D’altra banda, vam col·laborar en la fundació d’ESCODI (Escola Superior de Comerç i Distribució), on, actualment, elaborem continguts, participem en algunes classes i contractem tant estudiants en pràctiques com graduats.

Un element integrador per a un comerç més just

Som conscients del paper que juguem com a gran empresa dins del nostre sector. Per això pretenem aportar el nostre gra de sorra per construir un comerç més just. Tenim vocació d’arribar arreu del territori i de dirigir-nos a tot el públic. Volem que qualsevol poble de Catalunya disposi d’un Condis amb una oferta de producte de qualitat. Defugim, tanmateix, estendre un model de negoci uniforme; ben al contrari, volem esdevenir un element integrador i d’equilibri, que cada botiga mantingui les seves particularitats en funció de la població a la qual es dirigeix i de les seves necessitats.

Ciutadans i comerç de proximitat

Als dos extrems de la nostra línia de negoci tenim, d’una banda, els treballadors i col·laboradors i, de l’altra, els clients. Cal que els primers vegin els segons al seu mateix nivell, és a dir, com a ciutadans amb drets i obligacions, i no com a consumidors: una figura només amb drets que no té consciència del seu entorn ni de les seves responsabilitats. En aquest sentint, incidim en el creixement i la formació dels nostres empleats. Ens comprometem activament perquè siguin capaços, més enllà de conèixer bé el producte amb el qual treballen o de servir-lo correctament, d’esdevenir un punt de referència en el barri o la localitat en què es troben. Volem que encapçalin botigues de proximitat, física i personal, que esdevinguin un punt de contacte entre veïns; en definitiva, que recuperin el paper perdut del petit comerç.

Relacions amb l’àmbit agroalimentari

Sabem que hem d’estar en equilibri amb tots els esglaons que conformen el nostre sector, no només amb el ciutadà i el treballador, també amb el món industrial i primari. Per tant, evitem l’abús de poder i les pràctiques agressives amb el sector agroalimentari. Ben al contrari, intentem compatibilitzar la promoció dels proveïdors i productors locals amb la necessitat de tenir un ventall de productes ampli, independentment de la seva procedència, no oblidant mai la relació entre qualitat i bon preu. Així mateix, som conscients que, com més grans som, més incidència tenen les nostres decisions sobre els nostres proveïdors, un fet que ens ha empès a assumir noves responsabilitats i a no prendre solucions dràstiques només emparant-nos en el foment d’un consum desaforat i sense sentit. 

Aposta per l’emprenedoria i l’empresa familiar professionalitzada

Donem suport als emprenedors i les seves franquícies; sabem que això té una conseqüència directa amb l’arrelament al territori, ja que aquests petits empresaris són més susceptibles de portar a terme accions dins la seva àrea d’influència desvinculades de fins purament comercials, com poden ser, posem per cas, col·laborar amb l’escola del barri o amb l’associació de veïns. En coherència amb aquesta visió, apostem per integrar l’emprenedoria dins un model d’empresa familiar professionalitzada, les polítiques de la qual no només van lligades a les estratègies purament monetàries. De fet, el seu objectiu permanent és reinvertir els beneficis i perpetuar-se en el temps, és a dir, que mira cap al llarg termini amb uns valors vinculats al treball, l’equip i la sostenibilitat. Podem dir, per tant, que són l’antídot contra l’especulació. 

Dos tipus antagònics de productivitat

Abans del 2008, en el sector del comerç es valoraven conceptes basats en la immediatesa que han acabat empobrint la societat en general. Es donava prioritat sobretot al creixement econòmic, obviant-ne la sostenibilitat, i s’intentava aconseguir sempre els millors preus sense tenir en compte les conseqüències d’aquesta política de terra cremada. El cert és que, utilitzant el símil del colesterol, hi ha dos tipus de productivitat: una de bona i una altra de dolenta. La primera aporta eficiència i beneficis progressius, la segona dóna rèdits ràpids però no representa cap valor a llarg termini. Avui, amb la perspectiva aportada per la recessió, les empreses s’han adonat de la necessitat de regenerar moralment les seves metes.

Sobre la Directiva Bolkestein

La Directiva de Serveis o Directiva Bolkestein, que regula el sector a la UE des del 2006, ha confós els objectius (una societat europea més productiva) amb els mitjans (la desregularització de certs aspectes que constrenyien el lliure comerç). Primer de tot, cal tenir en compte que aquesta directiva es promulga a partir de l’Estratègia de Lisboa de l’any 2000, basada en les dades de creixement de 1998, una realitat òbviament molt diferent a l’actual. A més, es fonamenta en la idea que, eliminant qualsevol barrera entre els diferents mercats interns de la UE, es possibilitarà un mercat comú més competitiu i això anirà en benefici del consumidor. Tanmateix, s’ha demostrat que per benefici del consumidor només s’entenia abaixar els preus (la qualitat del producte o del servei ha quedat exclosa). Conclusió: això ha propiciat mesures, com la liberalització dels horaris comercials, que només han afavorit els grans lobbies i, en canvi, han perjudicat el petit comerç de proximitat. Una bona productivitat no significa vendre, per exemple, peres barates, perquè a la llarga fa insostenible l’operació comercial i destrueix ocupació.

Només per exportar i fer competitius els productes europeus al mercat global

Aquesta política només té sentit si es tracta d’aconseguir fer competitius els productes europeus dins del mercat mundial globalitzat, amb unes regles del joc molt diferents; però dins la mateixa UE, el valor d’un producte no hauria de ser el preu sinó la seva qualitat, el grau de responsabilitat social de l’empresa que l’ofereix, etc. Malauradament, al nostre país empreses depredadores, que apliquen models insostenibles, són posades com a exemple a seguir.

Respecte a la qüestió secessionista, la nostra funció no és opinar

Tenim la mateixa política de preus a Sarrià que a l’Hospitalet i ens considerem barcelonins a Barcelona, lleidatans a Lleida i madrilenys a Madrid. Som integradors, no fomentem l’exclusivisme. Apostem per la idea del barri, un element d’entesa i convivència, mai de separació. Independentment del parer que puguem tenir com a ciutadans individuals respecte al conflicte actual entre Catalunya i Espanya, la nostra funció com a companyia no és opinar, és fer i actuar. I en la mesura que les circumstàncies de l’entorn canviïn, buscarem la manera d’adaptar-nos-hi per cercar el mateix rol d’equilibri, integració i atenció a la diversitat.