Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Enric Falgàs i Arlà
ENRIC FALGÀS I ARLÀ.
Fotografia cedida per Enric Falgàs.

ENRIC FALGÀS I ARLÀ. Monfort & Caixas Asociados

Obra:

Text del 27-06-2013

Diplomat en Ciències Empresarials, l’actual administrador d’aquesta assessoria, amb trenta anys d’experiència en el sector, està convençut de la importància social d’animar i estimular el sector empresarial, i proposa ordenar l’Administració per evitar el marasme burocràtic i informatiu que impedeix als emprenedors accedir a les ajudes de les entitats públiques, que, per la seva banda, sortirien molt beneficiades de la llei del Mecenatge. 

Una assessoria integral de llarga trajectòria

Monfort & Caixas Asociados és hereva d’una assessoria que va iniciar el seu camí als anys 60. Dues dècades després, el meu oncle, Ramón Monfort, juntament amb Pere Caixàs, van prendre el relleu en fundar l’actual despatx. Quan el 2012 van decidir retirar-se del dia a dia, els quatre socis actuals vàrem quedar al capdavant del negoci. Som una empresa de gran tradició que encara conserva clients de fa 40 anys. Aquest llarg recorregut ens confereix una àmplia perspectiva generalista dins tres grans àmbits: laboral, fiscal i comptable. Tenim clients, principalment petites i mitjanes empreses, que provenen de branques de negoci molt diverses, i això ens obliga a tocar moltes tecles. Quan necessitem un especialista, el busquem en la nostra cartera de col·laboradors. Personalment, tota la meva trajectòria professional com a assessor l’he desenvolupat vocacionalment en aquest despatx al llarg dels darrers 30 anys.

Volem formar part del viatge professional i vital dels nostres clients

La nostra filosofia és l’acompanyament del client en tota la seva trajectòria professional i fins i tot personal. És a dir, no volem ser especialistes comptables o fiscals als quals es recorre només quan és l’època de pagar impostos o de presentar els comptes. Intentem donar un servei proper, ampli i divers. Pretenem assessorar l’empresari quan ha de presentar-se a Hisenda però també quan té un divorci, una herència o una incapacitació, per exemple. Ens volem integrar en el seu viatge vital. En aquesta línia, encara tenim clients jubilats que vénen al despatx un cop l’any perquè els ajudem a presentar la declaració de la renda. I si els tràmits ens ocupen només mitja hora, la reunió es pot allargar una hora més. Això és perquè tenim prou complicitat perquè ens expliquin com els va la vida: som amics dels nostres clients.

Tot bon consultor ha de saber escoltar l’empresari i establir-hi una relació de confiança

Coherentment, nosaltres creiem que un bon consultor ha de saber escoltar l’empresari i sobretot ha de procurar establir-hi una relació de confiança per poder oferir-li amb eficiència els seus serveis i la seva experiència. No es pot assessorar de manera adequada si no es disposa d’un coneixement previ tant del tarannà del client com de la situació que l’afecta. Si bé l’assessor ha de ser capaç de donar una opinió professional fonamentada en el sistema jurídic actual, aquest parer ha d’encaixar a la perfecció amb aquella persona concreta, amb la seva manera de pensar i d’estructurar el patrimoni. Així mateix, és cabdal que l’assessor tingui la destresa i la psicologia de saber derivar el seu client a la solució que considera més òptima.

Defugim un excés de tracte virtual

La nostra assessoria elabora pocs informes i aquells que redactem són molt esquemàtics, perquè sabem a qui van dirigits i perquè ja hem desenvolupat una labor prèvia d’apropament i coneixement íntegre de l’empresari i del seu negoci. D’altra banda, malgrat que la major part de la documentació s’intercanvia actualment de manera informàtica, defugim l’excés de tracte virtual. Almenys tres vegades l’any ens desplacem a l’empresa del client perquè sempre hi ha intangibles que s’han de veure de prop. Sabem que és una feina de difícil compensació, però del tot imprescindible.

Encara ens pregunten fins quan durarà aquesta conjuntura

Encara avui dia molts dels nostres assessorats ens pregunten quant durarà la crisi; però de fet estem davant una davallada econòmica molt profunda i de llarg termini. Per tant, hem de ser prudents i adoptar una perspectiva a mig termini. Abans de la crisi es constituïen unes trenta a cinquanta societats en un any. En plena recessió no se’n creava cap. En aquests darrers mesos del 2013, la nostra assessoria ha anat al notari per formalitzar l’obertura de quatre noves empreses. Tot i que encara és aviat per treure’n cap conclusió, sobretot tenint en compte que el nostre punt de vista és local, potser augura un inici, no recuperació, però sí de canvi.

La crisi ha esfondrat maneres d’actuar equivocades

Hi ha hagut empresaris que han invertit tots els seus diners i una gran part del patrimoni familiar i, quan han començat a perdre capital, no han adoptat les mesures necessàries per corregir la situació o fins i tot per acceptar el seu declivi. I sovint, quan ja han assumit que el seu projecte no funcionava, ha estat massa tard. Per tant, no és convenient maquillar dades pensant que la situació se superarà, perquè cada dia que passa és com una bola de neu que es va fent més gran i que no té retorn. Tanmateix, afrontar el fracàs és difícil i és cert que aquesta crisi s’ha endut plantejaments bons; però sobretot ha esfondrat maneres d’actuar que eren equivocades.

Estructura poc eficient per fer arribar les ajudes públiques a qui les necessita

No és del tot cert dir que a l’Estat espanyol no es fomenta ni s’ajuda l’emprenedoria. El problema, més aviat, rau en el fet que tenim estructures poc eficients a l’hora de fer arribar les subvencions a qui realment les necessita. Hi ha un garbuix d’informació dispersa entre les diferents instàncies administratives que en dificulta la localització; les intencions són bones, però falla el procediment. L’empresari ha de tenir la imaginació, i sobretot la sort, de trobar aquests ajuts, que sovint queden amagats en la paperassa dels diferents organismes públics. Només els préstecs ICO funcionen correctament. Com a mostra, mencionar una anècdota personal: fa anys treballava per a una empresa de recent creació com a assessor extern. Un dia trucaren a la porta dos senyors vestits amb americana i corbata que semblaven d’una congregació religiosa. Vaig quedar sorprès quan em van dir que treballaven per a una empresa encarregada d’oferir fons europeus per al desenvolupament empresarial. Anaven trucant porta per porta per tal de trobar destinataris. Em van explicar que cada any una gran part d’aquestes ajudes s’havia de retornar a la Unió Europea perquè quedava sense lliurar a ningú.

Rebrot de l’economia submergida per la pressió impositiva

Amb l’entrada en vigor de l’IVA, les administracions van fer una gran tasca de pedagogia i el frau fiscal va disminuir. Tanmateix, la pressió impositiva dels darrers anys ha provocat un rebrot de comportaments poc adients per no pagar i evadir els impostos. L’economia submergida torna a aflorar.

A favor de la nova Llei de Mecenatge

Si s’arriba fer efectiva, la nova Llei de Mecenatge podria representar un impuls per garantir la participació privada en el finançament de les fundacions públiques, molt perjudicades per la crisi, ja que han vist minvar darrerament les aportacions i els ajuts de caràcter públic. L’entrada en vigor de la llei representaria una nova via de recursos en un moment econòmic complicat. Actualment, les donacions de particulars o empreses tenen una deducció fiscal de 25%. Si l’elevessin a 60%, com a altres països europeus, de ben segur hi hauria més mecenes disposats a invertir els seus diners.

Visió pragmàtica sobre la independència

L’empresari és una persona que assumeix un risc en tots aquells aspectes que domina, però que necessàriament ha de ser prudent en qüestions que no depenen directament de la seva activitat. Per tant, plantejar-li escenaris hipotètics sobre una possible independència no és del tot encertat. A l’hora de la veritat, i per sobre de les ideologies, el titular d’un negoci sempre farà una lectura dels costos i de les oportunitats i finalment sempre prevaldrà el pragmatisme. Els únics que poden permetre’s avantposar l’idealisme són els mecenes o els empresaris jubilats que volen retornar a la societat el capital que han guanyat amb el seu esforç. Aquests individus sí que poden invertir en un país o en el foment d’una cultura. Tanmateix, a l’emprenedor que intenta subsistir cada dia seria injust demanar-li grans sacrificis.

A l’Estat espanyol predomina un discurs maniqueista i cínic sobre Catalunya

No crec que el referèndum ens doti de l’impuls suficient per canviar les coses. Dins de Catalunya hi ha una opinió favorable envers la independència, però a fora també hi ha una gran oposició. No serà gens fàcil. El camí que ha emprès el Govern català potser serveix per sensibilitzar l’opinió pública, però crec que on cal incidir més és a Espanya, on encara predomina un discurs maniqueista i cínic sobre Catalunya i sobre les seves necessitats.

Una aventura diària

Vull agrair Ramon Monfort i Pere Caixàs la confiança que han dipositat en nosaltres com a hereus de la seva tasca. El nostre objectiu és continuar treballant tot desenvolupant una feina que ens apassiona, malgrat que la situació econòmica que vivim repercuteix en el volum final dels nostres ingressos. Tot i això, gaudim cada dia del tracte personal que mantenim amb els nostres clients; la varietat d’activitats que desenvolupo diàriament m’omplen humanament i personal. Això és vida, contrast i alegria: una aventura diària que s’ha d’afrontar amb una actitud molt positiva, com a mínim per encomanar-la. I és que els clients arriben carregats amb les seves angoixes i preocupacions, i han de poder transmetre-nos-les i marxar alleugerits, amb un somriure i una abraçada de comiat.