Sr. Félix Tobalina Pons
Sr. Félix Tobalina Pons
TH, 6è VOLUM. Crisi i Perspectiva

FÈLIX TOBALINA I PONS

TOBALINA CONSULTING GROUP

Text del 20-06-13

Transmetre confiança, professional i personal, és bàsic per a la tasca d’un consultoria empresarial dedicada a temes estratègics i gerencials, al capdavant de la qual es troba l’enginyer industrial i professor Fèlix Tobalina; experiència, formació i inquietud social el faculten per analitzar la complexa situació actual d’Espanya, incidint en el seu gran problema: la falta d’una política econòmica coherent, sostinguda i a llarg termini des de fa gairebé quatre dècades. 

Enginyer industrial, gestor empresarial, consultor i professor

Tobalina Consulting Group nasqué 14 anys enrere com a colofó de la meva trajectòria professional de directiu al sector industrial, i després d’haver actuat durant un any de consultor empresarial freelance. Desitjava establir-me pel meu compte per poder transmetre tots els coneixements acumulats durant la meva trajectòria formativa i laboral a la millora i l’optimització de les companyies, tot fusionant els meus coneixements tècnics d’enginyer industrial i també de gestor –vaig cursar un màster en Gestió Empresarial– amb la meva vocació per la pedagogia empresarial i econòmica. De fet, paral·lelament a les meves activitats professionals, he impartit seminaris, conferències i cursos i he escrit per a diverses publicacions especialitzades.

Consultoria d’operacions i assessorament estratègic

Assessorem en qüestions gerencials estratègiques i actuem com a consultors d’operacions i de la cadena de subministrament per a les petites i mitjanes empreses del país. En aquest moment prestem suport a un elevat nombre de corporacions catalanes que operen al nostre territori, a la resta de l’Estat espanyol (fonamentalment a Andalusia, País Basc, Madrid i la Comunitat Valenciana) i a l’estranger (Argentina, Uruguai i Colòmbia). A partir de l’observació i anàlisi de les circumstàncies específiques de cada entitat, elaborem un pla d’acció personalitzat, que argumentem de manera didàctica però realista i incloem solucions contrastades per ajudar a créixer o mantenir-se les empreses. 

Ajudar els equips humans a adaptar-se als avenços tecnològics

Qualsevol proposta de millora empresarial ha d’implicar als treballadors; en aquest sentit és imprescindible saber motivar el capital humà d’una companyia perquè evolucioni i s’adapti als continus canvis tecnològics, que estan comportant una transformació de la producció i del mètode de treball. Aquest aspecte és especialment rellevant, ja que cada cop més alguns empleats se senten incapaços d’assimilar a la velocitat adequada els avenços. Una de les tasques dels consultors és ajudar-los a establir estratègies perquè s’acostumin i assumeixin de forma positiva i enriquidora les innovacions.

Als responsables de les pimes sovint els costa delegar

La labor d’un consultor es basa en la confiança professional; en el cas de les pimes, a més, l’empatia i el vincle humà permeten vèncer les barreres de l’individualisme i del desig de control. I és que, sovint, als emprenedors els costa de delegar la presa de decisions o la gestió, fins i tot en aquells aspectes o àrees que no dominen.

Els empresaris perceben oportunitats on la majoria de la població només detecta problemes

Els empresaris són emprenedors per essència amb capacitat de veure més enllà de la superfície de les situacions, de forma que perceben oportunitats de negoci on la majoria de la població només detecta problemes. Les administracions i la ciutadania han de valorar, promoure i protegir l’activitat d’aquestes persones tenaces, lluitadores i amb un gran esperit de sacrifici, que tenen la clau per a la prosperitat i el progrés del país. D’altra banda, els emprenedors aspiren sempre a expandir els seus projectes perquè el creixement forma part del seu tarannà, però aquesta ampliació s’ha de realitzar partint d’anàlisis de mercat contrastats. Durant els anys de bonança moltes corporacions cresqueren il·lògicament, descuidant principis bàsics de gestió, la qual cosa explica el gran nombre de companyies que han fet fallida des de la irrupció de la crisi i la xifra de les que encara estan en perill.

Un període de transformació que portarà a un estil de vida més flexible

Hem d’assimilar la paraula crisi a un període de transformació en tots els ordres –social, ètic, polític, econòmic, tecnològic, etc–, a causa de la irrupció de les noves tecnologies, que transformarà les relacions comercials, professionals i humanes i ens conduirà cap a una societat i un estil de vida més flexibles. Alhora també cal ser conscients de la dimensió de la recessió econòmica actual, que afecta bàsicament els països europeus perifèrics.

En democràcia, només el Govern de Felipe González ha dut a terme una política econòmica planificada i sostinguda en el temps

Els països avancen econòmicament seguint les estratègies marcades pels seus emprenedors i amb el suport dels responsables polítics; per desgràcia, a l’Estat espanyol no hi ha hagut cap mena d’estratègia empresarial o econòmica continuada i pensada a mitjà i llarg termini durant les últimes quatre dècades, la qual cosa explica en bona part la situació actual. Adolfo Suárez ni planificà el futur econòmic del país ni adoptà mesures específiques per revifar el teixit industrial i empresarial espanyol. Felipe González, en canvi, portà a terme una important reconversió industrial, empresarial i econòmica per impulsar l’enlairament econòmic. El seu successor, José María Aznar, no continuà en aquesta línia, i basà el creixement en el sector immobiliari, a través de la promulgació de la Ley del Suelo, que inicià el període d’expansió econòmica fictícia basat en el desenvolupament de la construcció, que ha provocat bona part de l’actual crisi econòmica. José Luis Rodríguez Zapatero seguí aquesta tendència econòmica, i només la irrupció de la crisi l’obligà a alguna tèbia rectificació. Finalment, el Govern de Mariano Rajoy està destacant per les seves polítiques d’ajustos  i reducció del dèficit, però no existeix un pla estratègic de remodelació i innovació de l’aparell productiu, que queda altra vegada en mans de la iniciativa empresarial que desenvolupa fonamentalment l’exportació.

Impossibilitat de retornar tot el deute pendent

Espanya no té capacitat productiva per amortitzar el deute pendent, que enguany representa el 88% del nostre PIB i es preveu que l’any vinent suposi el 92%. Els països deutors –França, Alemanya i Xina– ho saben perquè coneixen la nostra capacitat productiva real i el creixement fictici basat fonamentalment en el percentatge de la construcció en el PIB del 14% que va ser l’origen de la bombolla immobiliària. Per això, se cercarà una mena de quitança encoberta, a través d’eurobonus o mesures equivalents, i s’acabarà liquidant. Però mentre això no succeeixi, aquests països pressionaran les autoritats espanyoles perquè amortitzin el màxim capital possible i no posin en risc l’estabilitat dels seus sistemes financers.

Sense líders capaços d’abordar la necessària unificació fiscal, legislativa i política de la UE

Els dirigents polítics europeus no estan a l’alçada dels d’altres èpoques, fet que explica les dificultats per superar la contracció econòmica. Les autoritats europees no han adoptat mesures comunes per superar la recessió perquè se senten desconcertades per la pèrdua de rellevància econòmica continental i no s’atreveixen a abordar la necessària unificació fiscal, legislativa i política de la UE.

 

Càrrecs a l’Institut Català de la Logística i a la Fundació Icil

Sóc un ferm partidari de treballar des de la societat civil per millorar l’entorn. En el meu cas, he col·laborat amb l’Institut Català de la Logística, del qual he estat vicepresident i president durant dues legislatures, impulsant-ne la dimensió estatal. A més, sóc  membre de la comissió executiva de la Fundació Icil i formo part del patronat.

Especificitat de les reclamacions sobiranistes actuals

Catalunya ha lluitat tradicionalment per assolir més llibertats i autogovern; la proposta sobiranista actual se suma, doncs, a les múltiples actuacions al llarg de la història a fi de consolidar la nostra identitat. La diferència, no obstant això, és que, en aquesta ocasió, la societat civil ha pres majoritàriament la iniciativa i ha desbordat a la classe política.

La decisió final sobre el futur del nostre país està en mans de la ciutadania

Com entre la resta de ciutadans, les opinions dels emprenedors estan dividides entre els que desitgen continuar agregats a Espanya i els que preferirien assolir la independència. Tanmateix, els homes d’empresa sempre vetllen pels interessos del seu negoci, i en ocasions anteposen les seves preferències ideològiques, de manera que la seva opinió final variarà en funció de les conseqüències que l’emancipació pugui tenir per al seu projecte empresarial. En qualsevol cas, Internet ha democratitzat extraordinàriament la societat, així que ara més que mai la decisió final sobre el futur del nostre país està en mans de la ciutadania. Catalunya és una terra plena d’emprenedors i de gent lluitadora, per la qual cosa els entrebancs comercials i polítics inicials d’una secessió –inclosa la possible pèrdua del mercat espanyol– se superarien, com sempre s’ha fet en situacions difícils, d’acord amb la història del nostre poble.

Orgull patern

Tinc la satisfacció personal i professional de treballar amb els meus dos fills, l’Àngel al capdavant de l’empresa i la Susana responsable del desenvolupament i creixement de les persones de l’empresa Aquos Human Consulting, la consultoria que vam crear per desenvolupar organitzacions i millorar el capital humà dels nostres clients i que ha esdevingut un projecte empresarial independent.